Necessitem l’abisme, l’amenaça que ens fa estar alerta i alhora ens permet valorar la fermesa que trepitgem. Reclamem el precipici per no desvariejar amb somnis voladors i temeraris: dóna’m una bona por quan jo vulgui fer surf sobre la gosadia; fes-me tremolar quan la convicció em porti directe a l’escorxador. Sí, la passada de frenada ens capa, però aporta seguretat. En tot això pensava en Roger quan en un sol dia li va arribar una triple oferta temptadora: un treball més excitant, una amant més entregada, un futur incert per reescriure el seu passat. Potser era el Destí que el cridava cap a una plenitud pendent, però ell el va disfressar de parany evidentíssim i malèvol, com si així inflés un descomunal i salvador airbag de prudència.

Confio que el de la foto sigui el Roger i no tu. Jo no podria pas fer-la. M’imagino en aquesta posició i m’esgarrifo i àdhuc em garratibo. Salut i lletres!
Per: Gazo el 08/09/2010
a les 11:38 PM
I enhorabona pel regal de Reis! Cal llegir-te tant entre línies, a tu!!
Per: Gazo el 08/09/2010
a les 11:45 PM
En el meu cas, riscos els mínims!
Per: jordicine el 09/09/2010
a les 10:01 AM
Gràcies, Gazo! Et dec unes quantes visites, i sóc bon pagador!
Risky bussiness, Sanuy!
Per: oriolvidal el 09/09/2010
a les 11:45 PM