Like this:

Un volcà ha sepultat totes les pereses i vicis. És esclat de vida que s’ha endrapat les hores mortes, totes. Llum que esclavitza en delerosa entrega, amo i senyor de territoris i galàxies, de somnis i de sons, de matinades conquerides i de vigílies descobertes. Un sol. Un amor. El nou epicentre, la raó de ser, de patir, de tot. La raó beguda i la il·lusió boja desfermada. Ja ballem la dansa de tan preuat desig; un vals de segrestos i cors robats, un còctel de plors i de baves (les pròpies) que mai no s’acaba. Viure, ara sí, era això: era el teu somriure. Fins al punt que havia oblidat escriure i aquesta petita gàbia on confinava les meves criatures, passatgeres i essencials. Des d’avui, amb el teu permís, les allibero, perquè et facin la glòria, l’humor i la força renovada. Dolç i salat Martí, fill i tresor i Cel regalat: gràcies per venir.