No seria un Nadal per a versos
si ens faltéssiu aquí fent costat
si l’oblit obligués a perdre-us
si penséssim que ja sou passat.
Però
sou present, sou futur, sou tot hora
sou la vida que envolta i ens plau
els peuets del menut que ara explora
el record que ens commou exultant
per sentir-vos a prop; tot alhora:
trist i dolç, fort i suau, enyorant.
No seria un Nadal per a versos
si no fossiu tan estimats
si al Pessebre no us trobéssim presos
en senzilles figures de fang
petjades tendres que ens marquen
un camí no esborrat mai
cap a les celebracions alegres
on somriures convidats
evoquen les ànimes vostres
de tanta vida exemplar.
No seria un Nadal per a versos
sense veure tot plegat
però
sou aquí, sou amor, sou reflexos
dels àngels que ens guiaran.
Bon Nadal, Papa i Iaia.
Bon Nadal, Oriol.
És un poema molt tendre, i valent també.
M’ha paregut vore per aquí que has sigut pare… Si és així: enhorabona i felicitat!
Salut!
Per: Rubentxo el 25/12/2011
a les 2:52 PM
Bon Nadal, Ury!
Per: Puigmalet el 25/12/2011
a les 10:45 PM
Gràcies, nois, i bones festes. He tingut un any força intens, però de mica en mica intentarem tornar a escriure una miqueta (que no hem parat, però no ho he publicat aqui). Gràcies pel teu interès, Rubentxo! Superpapi i a tope, una bogeria meravellosa.
Per: oriolvidal el 27/12/2011
a les 12:40 PM