Enviat per: oriolvidal | 04/09/2007

Oferta de treball rebutjada

foto-4.jpg

Srs. Terroristes:

Sento comunicar-los per la present que declino la seva oferta per entrar a formar part de la seva organització. En un mercat saturat com l’actual, m’ha sorprès que em vinguessin a buscar, però, després d’analitzar-ne amb deteniment els pros i els contres, opino sincerament que el meu perfil no s’escau massa als serveis que vostès em proposen.

Per començar, i des d’una perspectiva purament mecànica, sóc un complet inútil per realitzar treballs manuals. Atenent a la meva incompetència amb el bricolatge casolà, tinc plenament assumit que manipular substàncies com la dinamita i derivats no entrarà mai entre els meus hobbies. I ja no els dic res sobre les capacitats d’un servidor per fer anar armes. Crec que el Ministeri de Defensa espanyol va optar per eradicar la mili obligatòria després de veure’m en acció: sempre em sobraven peces a l’hora de muntar el cetme -jo diria que fins i tot per fer un altre fusell- i, per si això fos poc, al camp de tir, sempre ens va resultar sospitós -a mi i al sergent- que la meva puntuació fos tan minsa, amb només dos impactes a la diana, quan les dels reclutes situats als meus dos costats semblaven un gruyère.

Entenc que vostès siguin uns utòpics i puguin pensar que amb unes bones dosis d’ensinistrament tot és possible. Però és que si fins i tot arribessin a convertir el meu organisme en una insòlita màquina de matar, ens toparíem amb les objeccions morals. El pes del “No mataràs” ressona a la meva consciència d’amant de la vida humana, criat a Ca’ls Maristes i en el sí d’una família pietosa. Em costa molt odiar algú, sobretot si no tinc el plaer (o la repulsa) de conèixer-lo. I si la cosa va per qüestions territorials, encara m’ho posen pitjor, perquè aquest catalanet ha viatjat molt i de pàtria ideal només s’abraça a un greatest hits de paisatges i situacions de geografies diverses, amb la seva Barcelona natal com a punt d’origen i sense polítics que tapin la vista.

Suposo que, situats en aquesta tessitura, vostès es podrien veure inclinats a “redireccionar-me” a d’altres camps tan extensos com el de l’extorsió, el xantatge i d’altres pràctiques mafioses de més estar per casa. Reconec que seria una bona pensada, però em temo que, un cop superat el petit catequista que porto dins, no podria resistir-me a la temptació i, amb el que guanyés, m’acabaria comprant-me la Play 3: coses de l’ànima d’etern adolescent que conservo, què hi farem.

Dit això, permetin-me un parell d’objeccions. No acabo de veure clar el sou, amb els riscos que comporta i uns càrrecs de consciència que no te’ls treu el millor dels psiquiatres (amb el que costen!). Prefereixo dormir bé. I trobo una completa desconsideració que no hi hagi paga de Nadal i que, per postres, tot el que s’ha de cobrar sigui en negre. Ja es podrien haver estirat vostès amb una miqueta de seguretat social, escoltin. Em sembla que vostès són de por, eh?, i jo estic massa acostumat a l’empresa pública.

En fi. Que el tema no m’atrau. Si no em vaig convertir en un sicari sanguinari en els meus temps de sindicalista a Andorra…

PD: Reconec que per a la seva indústria el tema no és el mateix, però podrien incorporar vostès com a gran ideal la realització d’un referèndum el 2014, com a molt d’hora. A Catalunya, amb això, ja anem fent.

Anuncis

Responses

  1. Brillant. M’ha encantat. Jajajajaja…

  2. Benvinguda sigui. Acaba de guanyar-se un lloc a la pròxima galeria d’Herois. A veure quin poder li atorguem.

  3. Això és un gran privilegi! Em moro de ganes de llegir-lo… 🙂


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: