Pel dret a poder-nos dir Makgiber

Un pioner software instal·lat al meu MacBook em permet obtenir un detallat perfil dels usuaris d’aquest bloc. Per tant, a banda de controlar si es posen aquí davant en roba interior (o sense), conec perfectament que molts de vostès són lingüistes, traductors, editors, lexicògrafs, paridistes, verbívors i d’altra fauna per l’estil: de Lletres, o sigui. En deferència al gremi, aquí tenen aquesta notícia que arriba des de dos països tan estimats, però alhora tan diferents, com són Veneçuela i Andorra. No escombrarem cap a casa i marxarem primer a Can Chávez. Resulta que el govern de tan bolivarià país ha decidit posar fi al bonic costum de batejar les criatures amb noms friquis, extravagants o, directament, aberrants, que és una de les especialitats de la casa.

Així, la nova Ley Orgánica del Registro Civil es vol carregar noms tan estrafolaris com els dels dictadors (Hitler Adonys Crespo, Stalin Fernández o Genghis Khan Pérez, per exemple), els de les empreses dels Estats Units (Max Donald, Usnavy o Usmail) o els dels ídols i els superherois (Makgiber, Superman o, fins i tot, Nick Carter Backstreet Boys). Fins ara, tots aquests noms existeixen com a element folklòric, diferencial i responent sempre a una arrelada tradició. Només cal mirar al cens, on hi figuren més d’una desena de Supermáns González.

Els polítics, però, amb la mania de fotre els nassos on, de ben segur, no és prioritari, pretenen eliminar aquesta fantàstica genialitat i a llocs com a Maracaibo o a la regió de Zulia, vorejant Colòmbia, estan per la revolta popular. Des d’aquí, solidaris, ens preguntem: per què aquest atac contra la imaginació? Que respectin un poble tan innovador! És més: que l’estimulin! Fins i tot hi ha famílies pobres que es canvien algunes lletres dels seus noms per crear-ne de nous, en una exemplar mostra d’això tan modern i recorrent com “l’optimització de recursos”. Ho tenim claríssim: deixin que Makgiber segueixi amb els seus invents!

Pel que fa a Andorra, la insubmissió popular ha vingut per una altra banda. La gloriosa parròquia de Sant Juià de Lòria (no deixin de visitar la seva festa major) s’ha passat per l’arc de triomf la grafia normativa dels seus topònims. El Ministeri de Cultura volia ordenar el tema i anomenar “Canòlic”, “Bixesarri” i “Aubinyà” on la gent de tota la vida ha escrit “Canòlich”, “Bississarri” i “Auvinyà”. Però ni comissió d’experts ni conyes: ha guanyat el poble… i que no tornin els lingüistes tocant els pronoms febles. Lletraferits, ja sabeu com se les gasten al mític país dels Pirineus.