Enviat per: oriolvidal | 25/09/2007

TOP: Coses que fan molta por

 

Amb 9 anys, el videoclip de Thriller em va causar pànic durant un temps indefinit de sis, tretze o vint-i-dos mesos (ja he dit que era indefinit). Per què? Perquè, simplement, jo era un cagueta, per començar. Però, sobretot, perquè m’obstinava a tapar-me els ulls durant alguns fragments i ja se sap: la imaginació pot arribar a ser salvatge. Davant el poder de la ment humana, res tenen a fer els patètics monòlegs d’Iker Jiménez (fa més por Iker Casillas esbroncant Salgado, per exemple) o l’evident destrossa que ha acabat perpetrant-se el bo d’en Jacko sense necessitat d’efectes especials. Així que, del més ínfim al més gran, aquí tenen mis terrores favoritos a les 2.58 de la matinada, quan els jefes fa estona que dormen i els pringats tornen arrosegant-se cap a les seves criptes:

  • 5. La síndrome de la pàgina en blanc. ¿Lo qué?
  • 4. Els tradicionals mals començaments del teu equip de futbol. És que són uns xavals generosos. Terrorífica ONG.
  • 3. El Sr. Ahmadineyad, amb les seves idees de Mahmud. Bush los cría y ellos se ajuntan.
  • 2. Veure un canal local a partir de la una de la matinada en un pantallot de moltes polzades. Glubs! Obertures i apèndixs t’ataquen amb dimensions desconegudes i acomplexants. XXL en teles XXL? Diguem no a la redundància! O a l’avarícia: “Escolti, tiene usted lo mío y lo de medio barrio, ¿no?” 
  • 1. Creure que no només t’has trencat el menisc intern i l’extern, sinó també la ròtula, els isquiotibials, els lligaments encreuats, la tíbia, el peroné i el gusnàrplix. Paranoia in crescendo, però el Dr. Olaiff opina que tot és autosuggestió. Ja t’ho diré, nen.
Advertisements

Responses

  1. No m’agradaria contribuir a la teva hipocondria autosuggestiva, però la narració del teu trencament de menisc feia, com a mínim, esgarrifança. Després de veure el piromusical vaig tenir malsons.

  2. No et lesionis, Uri, el ‘canal’ et necessita. Ah… a mi també em feia por el vídeo del ‘Thriller’ quan era petit. El problema és que ara sóc gran i em fa por en Michael Jackson. Què hi farem!

  3. Les meves dots mèdiques son comparables a les matemàtiques: cero patatero. Però, efectivament, m’inclino a pensar que la teva lesió és com la de Ronaldinho… imaginària. Sobre tot perquè series la primera persona que conec que es trenca un menisc fent-se la maleta…
    Podriem obrir un sub-tema: lesions absurdes. Un amic meu es va trencar el lligament creuat del genoll jugant al “corro de la patata”… és cert!

  4. Quan et truquen de la feina en el teu dia de festa. Això sí que fa por.

  5. Coses que fan molta por:

    6. Fer el torn de nit cap de setmana al 3/24… (Plors, plors i més plors…)

  6. Què guai! Amb la vidilla que donen els esports! No tindrà pas l’oportunitat d’avorrir-se ni de fer zzz. Alegria!

  7. Ai, perdó, que és el torn de NIT… clar, com que a Esports no en tenim… Buff, pobrissona! Bé, esperem que així aprofiti per llegir aquest bonic bloc. Una mica de temps sí que tindrà.

  8. A mi hi havia un videoclip que em feia molta més por que thriller. “It’s a sin” de pet shop boys. Rollo sacrificis humans, etc.
    Em feia plorar!

  9. Doncs si, em trobo ara mateix fent el torn NEGRA NIT i efectivament, he anat a parar al teu bloc. Ja saps que el temps aquí ens sobra… Gràcies a Déu, em sembla que horaris com aquest no en tornaran a fer por en una bona temporada ja que els meus planificadors m’han premiat amb una vida millor… Seguirem informant…

  10. A pams: he vist “It’s a Sin”… i dona, a certes edats potser sí que feia por el monjo inquisidor que hi surt. Ara, molta més por que el Thriller… Nein!

    Carme, vida millor? Millor que les delícies horàries del 3.24? No pot ser!

  11. No, no! el clip dels Pet Shop Boys que feia molta por era el de “Heart”, amb aquell Nosferatu aixecant-li la dona al cantant… esclar que ja m’explicaràs per què volia una dona, aquell tio.

    Vaig tenir malsons amb aquella cançoneta durant una bona temporada. El clímax del videoclip, amb els violins taladrant, era insuportable per a un nen de sis o set anys.

  12. Ostres, doncs la tia que feia de nòvia al videoclip de “Heart” estava ben bona, no? Com a mínim, als 13 anys, a mi bé m’ho semblava… Hormones on fire!

  13. Parej, he fet un YouTube estimulat pel teu comentari i he de dir que: 1) la nòvia, efectivament, era agradable de veure; i 2) el Nosferatu és l’Ian McKellen!!!

    El que fa revisionar les coses amb més “background”!

  14. Hosti, acabo de veure el clip de nou. És veritat! el Nosferatu és l’Ian McKellen. Imagina’t si em feia por el tema que no me’n recordava, de la garsota. Quin “jump of bed”, my God…

  15. El millor de tot és que no recordava la melodia i ara, despré de veure el video, no me la puc treure del cap. What a queibron you are… and yes, what a jump of bed, my God!


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: