Enviat per: oriolvidal | 29/09/2007

Borbonheit 451

mundocruel.jpg

Amb tots vostès, un tema crematístic i peripatètic: el de les fotos més ardents de la monarquia espanyola. De per mig hi ha llenya i el seny s’emprenya, així que m’he limitat a elaborar un petit dossier de premsa amb les últimes novetats, sense voler entrar en les “soflamas patrióticas” ni tampoc en els vergonyosos processos de beatificació dels gamberros més incombustibles. Prenguin-s’ho amb humor, si fos possible.

Advertiment: si ets Felipe Juan Froilán de Todos los Santos, no segueixis llegint. 

Fenomen internacional. A banda d’algunes places catalanes, ja s’han detectat incendis orquestrats de fotos dels Reis a d’altres indrets, com Madrid i Estocolm. Les últimes detingudes in fraganti són unes tals Isabel Sartorius i Eva Sannum, que els cremava el passat i han resorgit de les seves cendres.

Últimes repressions. Un dels manifestants a Girona ha rebut una bona bufa i s’ha quedat sense paga setmanal després que la seva mare muntés en còlera en trobar destrossats els últims números de la revista ¡Hola!. La tieta i l’àvia també han agafat una emprenyamenta de consideració.

Discurs anul·lat. La possibilitat que Sa Majestat oferís un discurs oficial ha quedat finalment descartada: “Es que me enciendo”, ha dit el Borbó.

Tintin: i els soviets? Els portadors de les banderes de la URSS a les performances piròmanes estan molt satisfets “de com va tot”, segons han declarat a aquest periodista: “Ara cremem la Monarquia, després col·lectivitzarem els Volkswagen GTI i els Audi 3 i per últim fugirem de la Barcelona neoliberal i establirem la capital a Stalinova i la Geltrú, on hi ha una bonica esplanada per dur-hi a terme plans quinquennals i alguna que altra purga per animar l’ambient”, segons un dels seus portaveus. 

Desmentit rotund. El conseller d’Ensenyament de la Generalitat, Ernest Maragall, ha negat de forma contundent que el pròxim temari d’Expressió Artística incorpori la crema de fotografies com a activitat de Pretecnologia. La revista Sàpiens també ha sortit al pas de les informacions que apuntaven al regal d’un encenedor de benzina en el número del pròxim més. No han trobat cap majorista que els fes preu.

Facció perica. Tot i el títol de ‘Reial’ del club, s’ha detectat una elevadíssima quantitat d’aficionats de l’Espanyol induint les combustions “espontànies” de borbòniques instantànies. Estranyament, presenten de forma unànime una especial predilecció per l’etapa esportiva de l’Iñaki Urdangarín, aquell culer.  

Cremà selectiva. Un home ha estat detingut per incendiar, de forma exclusiva, imatges de la princesa Letizia. Obeeix al nom de Jaime Peñafiel, un maulet de cuidadu.

Acusada! Una noia abandonada pel seu nòvio va cremar totes les cartes d’amor que li havia enviat… amb tanta mala sort que el segell era del rei Joan Carles. El jutge Grande Marlaska li ha muntat un gran pollastre, naturalment.

Indignació a la Zarzuela. “Están que echan humo”, han filtrat fonts del Palau.

Respira Àustria. Els Augsburg s’ho miren des de la llunyania i comenten, divertits, entre ells: “Del que ens hem lliurat!” Els principals diaris del país han revisat la història i han tirat del tòpic de la premsa esportiva: “Al final, visto lo visto, 300 años después… Dulce derrota.”

La tergiversació. I a tot això, per alimentar la foguera, la Brunete Mediàtica. A Libertad Digital, sempre tan ponderats, han armat molta escandalera: “Sorprendidas dos bañistas independentistas en la playa de Casteldefels relamiéndose por un nuevo ataque a la Corona.” I tot perquè una de les dones li va preguntar sobre una altra: “T’ha posat la crema?”

Anuncis

Responses

  1. L’espera ha valgut la pena!! Molt bona!

    per cert… l’Espanyol és “Reial”? S’han catalanitzat el nom finalment? I si és així, la “D” (de RCD) què vol dir? són deports ara?
    * no prendre el comentari com un atac al periquitisme, eh!*

  2. Molt bo, de veritat. M’ho he passat de conya llegint aquest post. No m’he posat calent perquè ja ho estava. De cap de setmana… I AMB FREBRE!!! Si tingués fotos del Rei, que no és el cas, no necessitaria ni llumins… Que vagi bé.

  3. hola iona, doncs jo sí que li faig molts atacs de l’espanyol a l’ury, però lamentablement no ens podem ficar amb la “d” perquè resulta que “deportiu” és absolutament correcte en català, mal que ens pesi…

  4. Què em dius ara? ostres, no ho hauria dit mai… deuen ser casos d’aquests de l’hipercorrecció… com les coses que “saben” i “oloren” en comptes de “tenir gust” o fer olor”.
    Sobre els atacs al periquitisme… todo se andará…

  5. Noies, tampoc cal que competiu. El “deport” és acceptat al diccionari com a activitat de lleure realitzada a l’aire lliure, si no recordo malament. També hi ha el Reus Deportiu, per exemple.

  6. – ‘Deportiu’: us aixafo la guitarra, és incorrecte en català. S’usa només en els noms dels equips de futbol citats, però no va més enllà. ‘Deport’ sí és correcte, però ‘deportiu’ s’usa perquè és un calc d’una altra llengua, em temo. Però és la denominació oficial d’aquests clubs i així queda.
    – L’article té molta conya i fa riure. Però el riure serà més sa i satisfet en alguna revetlla de sant Joan, davant una bonica i democràtica pira per celebrar realment la seva onomàstica.

  7. Suposo que a aquestes alçades ja hauràs vist el magistral gag del Rei al Polònia de dijous passat*… Gairebé tan brillant com el teu text!

    * Per a més informació, consulti el SEVI.

  8. Miri, Puigmalet: “deportiu” figurava al diccionari, que jo ho he vist, i n’era un de ben gros, vermell de tapa dura i postfabrià i amb la definició que jo deia.

    Evidentment, és molt més correcte “esportiu”. Però si “deport” està acceptat, expliqui’m vostè com s’ha de qualificar a qui practica el “deport”… No ens faci’n una excepció, quan també tenim la regla (i en més d’un mal diumenge, per cert). De fet, ja li expico jo el perquè de tot plegat: com que l’Espanyol ha tingut sovint jugadors que mereixien DEPORTAR-SE (per dolents), ens hem quedat amb la fórmula arcaica. No hi doni més voltes.

    No he vist el gag polonès encara. Però passen per un estat de gràcia, certament. I Jordicine: ànims amb la febre… i miri’s “La fuente de la vida”, de l’Aranofski, el de “Requiem for a Dream”. Potser li mola la paranoia.

  9. “Figurava al diccionari”, diu. Miri, senyor, i jo tenia un oncle a Cuba.
    ‘Deport’ és del tot correcte, però amb un significat més proper a l’esbarjo o entreteniment, normalment a l’aire lliure, o sigui, caçar pitavoles o buscar maduixetes. ‘Esport’ és exercici corporal, també normalment a l’aire lliure. I ‘esportiu’ és del tot correcte. De ‘deportiu’ ni parlar-ne enlloc. I quan dic correcte, em remeto simplement a l’ÚNICA eina normativa que tenim els catalans per això, el DIEC, que ara va per la 2a edició.
    Un diccionari gros i vermell podria ser una reedició del Fabra per part d’Edhasa. Només se m’acut això. En el primer Fabra del 32 les coses estan igual que ara: ‘deport’, ‘esport’ i ‘esportiu’, sí. L’altre, no. Se’m faria estrany veure-ho en cap diccionari, encara que ja no fos normatiu.
    Però no pateixi, perquè encara que no vulgui dir res, en estar dins d’un nom oficial d’entitat, es respecta i punt.
    Per cert, al primer diccionari Labernia (1839) ‘fer deport’ vol dir ‘deportar’. Però ‘péndrer deport’ vol dir ‘divertirse’ o ‘reposar’.

  10. Ja veig que, com en tot a la vida, també en l’administració d’un bloc s’ha de ser una mica cabrón per treure’n el millor. Així ho faré amb tots vostès, ho sento, perquè el rendiment que he acabat traient d’en Puigmalet ha estat exemplar. Ha acabat suant sang, el tio.

    Molt probablement era el diccionari d’Edhasa, estimat amic. Perfectes les seves argumentacions, però, si us plau, apagui del tot la meva set: si a mi m’agrada molt el deport d’anar a caçar pitavoles, no sóc un tipus molt deportiu? No? Doncs què sóc? “Algú que practica un deport” i a córrer? A quant va el quilo de sufix en català?

  11. Estimat blocaire,
    Per quines estranyes raons pensa que s’inclou ‘esportiu’ però no ‘deportiu’ en els diccionaris? Per què fent una recerca a l’AVUI (el google permet això i més) només apareixen com a ‘deportiu’ els clubs de futbol? Una mica de seny. ‘Deportiu’ no té cap altre ús en català que aquest calc del castellà. Ús legítim: Ateneu Deportiu Guíxols, Reial Club Deportiu Mallorca, Reus, Espanyol i els que vulgui. I si féssim el derivat ‘deportiu’, que no té cap tipus d’ús en català, no significaria ‘esportiu’ sinó ‘entretingut, que causa esbarjo’ o quelcom semblant. I no suo sang. M’encanta il·luminar-lo.

  12. Molt bo, oriol.

    Sabeu si algun comunicador enginyós ha fet un titular com ara ‘Crema catalana’?

    Diccionari català-valencià-balear: “Nostres vassalls ab grans alegries, cants e deports passaren tota aquella nit, Pere IV, Cròn. 80.”

  13. Escriu un l’article aquest sobre la crema borbònica… i ja ho veieu: acabem discutint sobre la legitimitat del mot “deportiu”. Ja és ben bé això: per a alguns, ha esdevingut un deport ben entretingut.

  14. Així és. Totes les cites sobre l’ús de ‘deport’ al DCVB són d’èpoques pretèrites (algun dia els pericos també formareu part de la història de la llengua, clar).
    Però l’anguniosa presència del classisme més pornogràfic dels borbons és del tot actual.
    M’agrada molt la crema catalana; com més cremada, millor. I nosaltres n’estem de fa anys, de cremats.

  15. Eps! En català no s’ha de dir crema catalana, sinó crema (cremada).

    Ja ho veieu. Fins i tot amb la crema ens deixem portar per la visió espanyola de les coses.

  16. Ury, el tema del sufix imagino que no el pots afegir a la paraula que vulguis, sigui acceptada o no. Esport – esportiu, però tennis – tennisiu? futbol – futbolitiu?
    Respecte a aquest cas particular, com es tracta d’un nom propi, es respecta i punt. Així doncs, només té un cert interés saber per què al nom oficial hi figura “deportiu” i no “esportiu”. I en aquest sentit puc aportar l’explicació que em va proporcionar, fa anys, l’actual director de comunicació del club: segons ell, en un moment determinat es va decidir traduir el nom de l’entitat “Real Club Deportivo Español”. I, seguint un raonament francament difícil de compendre, es va fer una certa llei de la compensació: la “ñ” es convertia en “ny”, mentre que “deportivo” es convertia en “deportiu”. A més, d’aquesta manera no es canviaven les sigles de l’entitat. Tota reflexió sobre la falta de coherència de tot plegat és supérflua: és un nom propi i poden fer el que vulguin.

  17. Només vull saber perquè paraules bessones com “esport” i “deport” no es deriven igual.

    No es tracta de ser un integrista perico, perquè jo vaig ser el primer a opinar que la traducció era un nyap, per més que una certa tradició la legitimés.

    Espero que el pes de no haver de canviar les sigles fos més determinant que la incompetència.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: