Enviat per: oriolvidal | 03/10/2007

La gran i desconcertant setmana de la premsa

manipulate.jpg

Desconec si aquests últims dies han estat els dels editors avorrits o les jornades dels becaris al poder, però aquí han passat moltes coses: al quiosc i a les graelles. Els canvis a alguns mitjans han estat tants i tan significatius que encara costa assimilar-los. M’he fet un mapa per no perdre’m.

La Vanguardia encongeix.  Doncs sí que ha canviat, i a pitjor, i no crec que sigui cosa d’acostumar-s’hi: ni les necrològiques tenen el punt d’abans! No sé què han fet amb aquesta tipografia que sembla ben bé la de l’ABC, ni tampoc entenc els lamentables títols de secció o la reducció dels espais en blanc que tanta reflexió aportaven a ‘La Contra’. És veritat que fan escriure més el Martí Gómez i que han fitxat el gran Pàmies, però ara, el diari, a banda de més petit, també sembla inferior. Ah, i sobretot: a la meva iaia, subscriptora de tota la vida, no li agrada. 86 anys i li fan la lletra més menuda! Però on aneu? (Noteu que el tema d’una edició en català ni l’esmento: és un cas semblant al de la premsa esportiva que fa anar ‘el més que un club’ a tort i a dret com a única forma de bilingüisme.) 

El País, contra ZP. O “la realitat sempre supera la fricció”. Atac de banyes pels nous amics del president, foc amic que busca despolanquitzar el futbol… i un nivell de crítica que riguin-se vostès dels dies bons del Losantos. La menjadora no es toca, que hi ha gent que és més del PRISOE que del partit polític que mana. Mirin l’Eva Hache, que fins i tot ja fa broma de tothom i vol presentar-se a les eleccions! Les voltes que dóna la vida…

Pel·lícules a mig euro. La irrupció de Público ha confirmat la teoria dels vasos comunicants, perquè el que El País li ha tret al “Gobierno de España” tot allò que li  dóna, i amb molt d’escreix, l’engendre del Roures, que té la maquetació de l’Avui més una política de rebenta-mercats que ni el Hearst més guerriller. Farà mal el nou diari? Sí: als videoclubs -cada dia regalen un flim per mig euro- i a El Periódico, a qui poca gràcia  haurà fet aquest cosinet nascut al pont aeri. Pregunta: amb cada cops més adversaris, es quedarà en Mediapro o acabarà sent Media-però?

Mitja hora perica a TVC! De cop i volta, un ‘Gol a Gol Espanyol’! Ja ho veuen: dos anys i mig a la casa i la que estem armant… ei, i sense sortir del 3.24. Empatia per aquí, hipnosi col·lectiva per allà… i Lluís Canut que fins i tot acabarà pagant-se una llotja al Nou Sarrià. És qüestió de temps: com el que necessita el programa. 

Interrogants. I buscant efectes colaterals, penso: com estaran les coses a Andorra? També han canviat? Haurà aplaudit el Diari als liberals per alguna cosa? Haurà fet justament tot el contrari El Peri? S’haurà estat la gent de Govern dos dies sense marcar “la línea directa aseguradora”, amb recepció a l’estimada Baixada del Molí? I el BonDia què? No fan pagar res, encara?

Anuncis

Responses

  1. Hi ha coses que no canvien…

  2. Home, jo crec que sí que hi ha coses que, potser no canviien, però sí que evolucionen. I crec que les coses han anat evolucionant els últims temps en el panorama dels mitjans al país. El que passa és que no em sembla ètic que sigui jo qui opini, però les coses han canviant i molt. El que passa és que són canvis que només veiem els que estem immersos en les coves més profundes de la comunicació andorrana i que, volguem o no, acabem analitzant què fa la competència, quin to agafa en les notícies, si ha variat l’estratègia d’agressivitat al Govern, si es continua elogiant tot el que fa l’executiu… i si arriben o no a la ciutadania. Disculpeu, però no crec que m’hagi d’allargar més. Només afegiré que n’estic molt content i molt orgullós de l’equip humà que treballa al BonDia, de la professionalitat que tenen i de la redacció coesionada que hem aconseguit.

  3. Hola,

    ‘La Vanguardia Española’ és horrorosa. Qui collons l’ha dissenyat? És un diari que està en crisi i la línia editorial dels últims dies demostra una vegada més que els quintacolumnistes estan nerviosos.

    El ‘Público’ què tal? No l’he vist.

    Només una apunt d’Andotrra: m’han dit que dues periodistes del Plariòdic se’n van al BonDia. I suposo que tots els que hi treballen i no formen part de la Família desitgen fotre el camp d’aquella casa de bojos.

  4. No em sembla un mal producte, el “Público”, i més per la seva relació qualitat/preu. Però li falta rodatge. Ara mateix podria passar per un híbrid entre l’Adn (gratuït), El Periódico (però orientat cap al públic jove del baby-boom) i amb un disseny que recorda al de l’Avui, però amb la doble portada anglesa (és a dir, amb la contraportada esportiva).

    Des del punt de vista social i polític, crec que busquen una equidistància Madrid-Barcelona, però encara no la tenen. Diuen que és un diari fet expressament per guanyar les eleccions (bé, com gairebé tots, no?) sorgit de l’entorn del ZP. I està clar que és així. Total un episodi més en la guerra del futbol, i que va fer que el Felipe González rabiés en un homenatge al Polanco (on va dir tot allò del “fuego amigo” i que no cal dictar els editorials ni fer-se mitjans a mida).

    Han fitxat gent de la redacció d’El País (terceres espases, per entendre’ns). Hi ha un parell de seccions que no estan malament, recuperant aquella en què una en què gent coneguda posa els peus a les fotos d’actualitat. Està ben realitzada.

    Ah, és tan visual, que la maquetació et crida a llegir tots els titulars que apareixen en una pàgina. La pega és que amb el cos de la notícia no passa el mateix.

    Han tingut la seva primera exclusiva (i marró i publicitat) denunciant la trama de matrimonis de conveniència al bàsquet espanyol, a través d’el cas d’un jugador del TAU casat amb una model d’aquestes de poca roba. El mèrit és menor del que creia: la noia era col·laboradora de la revista SIETE i el periodista que va treure la notícia va ser el seu cap de redacció.

  5. Tema La Vanguardia (jo sóc de casa on SEMPRE io NOMÉS s’ha comprat LV, així que ho hauré de consultar tb amb els meus papis)

    El tema de disminuir tamany no el trobo pas malament. Crec que és més còmode.
    En contra: la tipografia no em mola gaire, abusen del color (no cal per als títols dels classificats), posen els valors de l’ibex 35 en vermell (Sembla que estiguin en negatiu, s’ha de ser tonto) i molt fort.
    OBRES LA VANGUARDIA PEL MIG I NO SURT LA PROGRAMACIÓ DE LA TELE!!!
    Quan és el primer que mires!

  6. La nova mida de La Vanguardia no em sembla malament, però trobo que han ajustat malament el cos dels titulars. Les portades queden una mica pamfletàries, del pal dels gratuïts, o aquesta impressió em va donar ahir.

    També trobo desconcertant i pijo a més no poder que hagin rebatejat la secció de “Sociedad” com a “Tendencias”. ¿Lo qué? I aquí hi posaran els assassinats i tal? Molt frívol.

    Han de polir moltes coses perquè aquest canvi em resulti convincent. En canvi, el salt de l’edició clàssica a la del 89 va ser espectacular. Llavors era més fàcil canviar, tenien més camp per córrer, per suposat… però això d’ara em sembla un “gatillassu”.

  7. Estic d’acord amb la mida de ‘La Vanguardia’. M’encanta!!! Suposo que tot acabarà a lloc en uns dies, fins i tot els titulars. Ja ja ja

  8. Societat = Tendencias??? Què fort! Sort que avises, que encara aniriem a parar allà a buscar l’últim “must” de Prada!!!

  9. Avui a La Vanguardia hi havia una notícia en què uns experts relacionaven els problemes del son amb la hiperactivitat dels nens. Sabeu en quina secció?: ‘Tendencias’.

    I pel que fa a la maquetació, sembla un diari ranci de Madrit.

  10. Tinc un problema amb el Público: una enorme quantitat de prejudicis. Prometo llegirme’l amb benevolència, però em costa taaant de creure que no serà un butlletí zapaterista… I respecte a la guerra del futbol, seràn neutrals?
    Mireu, em sembla trist que els mitjans escrits siguin cada cop menys neutrals. S’està entrant en una dinàmica en la què sembla que la millor manera de triomfar sigui traient-se cadescú la careta i sent cada cop més tendenciosos. Una moda perillosa. Perquè no se si té marxa enrera.

  11. Neutralitat… en el moment que hi ha professors a la facultat que et diuen que l’objectivitat no existeix, crec que ja anem contra la naturalesa de la professió. És donar la guerra perduda abans de començar.

    Jo entenc que explicar el que passa és mirar d’explicar la veritat. I aquesta, agradi o no, és única… amb tots els matisos que un vulgui, però la base és un fet, i no sempre ve a mida del consumidor. Fins que no assumim això i no ens hi aproximem tot el possible, defugint de relativismes partidistes, no hi haurà res a fer.

    Com en aquell conte oriental dels cinc cecs, hem de mirar de tenir una visió general de l’elefant i no pas parcial: un l’agafa per l’ullal i diu que és una espasa; un altre ho fa per l’orella i assegura que és com un vano; l’altre per la cua i afirma que és una serp; l’altre per una pota i sentencia que és un arbre; i l’altre el pren per la cua i no dubta que és com una corda.

    I malauradament, Ulaiff, aquesta guerra s’ha començat a perdre últimament a través del periodisme esportiu: la porta d’entrada de la propaganda sense embuts. La informació sempre ha estat tendenciosa, però ara tot és negoci empresarial i polític i es va per feina.

  12. Per cert, rectifico. A la meva iaia sí que li ha agradat la nova “La Vanguardia”. Ha posat per davant els braços a la vista i diu que, com ara el diari és més petit, es cansa menys quan l’aguanta.

    També he de dir que la informació del temps ve millor i que els dissabtes hi ha un suplement (salut, costums i, ara sí, tendències), que està prou bé.

  13. Us recomano aquest article d’Enric Vila (http://elies115.blogspot.com/2007/10/dietari-destemps-curro-jimnez-la.html) en què hi ha un fragment molt oportú pel que comenteu:
    “Els polítics tenen por de la premsa perquè la necessiten i intenten controlar-la, i els diaris que acaben funcionant són els que es fan per obtenir privilegis del poder.”

  14. No us el perdeu els fans de la Vangu i del Monti.

  15. Si això que explica de les targetetes i els subratllats és cert, és ben bé que el feudalisme ha tornat i que el joc de conveniències i connivències tot ho aclapara. Què passa? Que el règim del 3% afecta tot o què? I jo demanant autoritat moral…


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: