Enviat per: oriolvidal | 08/10/2007

Espectador indignat = ‘friki’

promesas.jpg

Dissabte vaig anar a veure al Renoir Floridablanca l’última pel·lícula del David Cronenberg, Promesas del Este. Es tracta d’una notable pel·lícula sobre les màfies russes a Londres, amb més d’un toc gore -marca de la casa- i un guió i unes interpretacions brutals del Viggo Mortensen, el Vincent Cassel i la Naomi Watts, entre d’altres. Per desgràcia, no vaig poder assaborir el film en tota la seva intensitat perquè el crític Jordi Costa m’havia pregonat entre línies, a les pàgines d’El País, un element clau de l’argument: potser no tant com si t’expliquen el que li passa al Bruce Willis a El sexto sentido, però gairebé. Per això, tan bon punt ho vaig advertir, el fort nus de la pel·li em va quedar rebaixat a dos cordons flàccids i desmaiats, mentre que el meu cabreig arribava a cotes d’indignació prou considerables. Tant és així, que al sortir de la sala, vaig protagonitzar una escena surrealista. Friki, més que friki.

Amb el pols una mica accelerat, em vaig precipitar cap a l’entrada del cine. I, tal com em temia, allà era, penjada en un suro i protegida per un vitrineta, la crítica del senyor Costa. Vaig fer-la llegir a la meva dona, no fos cas que fos cosa meva, a veure si entenia també que l’home t’esbudegava la pel·li amb una endevinalla lamentable. I com que ella es va sumar a l’horror per la impudícia del rebenta-històries, no m’ho vaig pensar dos cops, impulsat per la meva filantropia endèmica:

-Mira, espera un moment, que almenys evitarem que no li axafin la guitarra a ningú més…

Com una fletxa guiada pel diable, em vaig dirigir a la noia que trencava les entrades abans d’entrar a les sales:

-Hola, mira, que ja sé que segurament no és cosa teva, però t’ho dic perquè ho sapigueu, perquè m’ha sabut molt greu i no m’agradaria que a ningú més li passés.

-Digues, digues… (mirada d’acolloniment progressiu… i en aquestes, arriba un altre tio, que vaig entendre jo que era l’encarregat.)

-Doncs res, que resulta que acabo de veure la pel·lícula aquesta… la de la sala 2… és que ara amb el cabreig que he agafat ni me’n recordo… a veure… ah, sí, aquesta, Promesas del Este

-Sí, sí… I?

-…i resulta que a mitja pel·li m’he adonat que el crític d’El País t’explica el gir fonamental de la història i no veieu el cabreig que m’he agafat. I res, us ho dic perquè he vist que teniu la crítica penjada a l’entrada i és clar, si la llegeix algú, li passarà com a mi…

Resposta de l’encarregat:

-Ui, és que nosaltres no ens posem en política.

Va costar que el meu cervell processés aquella resposta de premi Nobel, però millor que no ho hagués fet, perquè em va escalfar encara més:

-Eh? Política? Però que dius? Qui està parlant de política, aquí? Jo només us dic que teniu allà penjada una crítica que et destrossa la pel·lícula i que, imagina-t’ho, amb tota la gent que teniu fent cua, és molt fàcil que llegeixin la crítica i s’acabin enterant (vaig dir enterant) de coses que no volen saber. No t’estic dient res més, crec… De fet, jo sóc lector habitual d’El País i no estic anant en contra del diari, sinó d’una crítica en concret. I vosaltres, si voleu tractar bé a l’espectador, no hauríeu de tenir penjada una cosa que els pot fotre com m’ha fotut a mi.

-Home, serà que nosaltres no tractem bé a l’espectador, precisament….

-Però si no estic dient això! Precisament, com que oferiu un bon servei, i les butaques són còmodes i la pel·li és en versió original i tota la pesca, crec que va en contra de la vostra bona feina tenir penjada aquella crítica.

La meva dona, potser amb bon criteri, ja havia pirat feia estona a llegir una revista que regalen als cines. I mentrestant, l’arribada d’un tercer encarregat va complicar una mica més les coses:

-Mira, nosaltres no podem fer res. Aquí respectem la pluralitat.

Arribats a aquest punt, podia esclatar i protagonitzar un remake d’Una historia de violencia o retirar-me per sempre. I vaig optar per aquesta última opció, però sense deixar d’insistir una vegada més:

-Plurali què? Però, escolteu, qui està discutint aquí la pluralitat? Us estaria dient el mateix si la crítica aquesta hagués sortit a La Vanguardia, a La Razón, a El Periódico, l’ABC, a El Mundo o al TP! Només dic que és una crítica que va en contra de l’espectador que vol mantenir la tensió amb una pel·lícula i crec que aquests som la majoria. Però bé, ja està, jo m’he emprenyat, he vist que aquí teniu a la vista la causa del meu cabreig i ja està, us ho he dit i vosaltres mateixos, ara ja ho sabeu. Bona tarda i perdó per les molèsties, adéu…

En fi, amiguets. Que jo per aquest tràngol no sé si tornaré a passar: intentes millorar el món i et trobes fent el ridícul i amb la penya prenent-te per boig o per un intolerant, que ja té tela l’assumpte. Només espero que, com a consol, El País publiqui la queixa que els vaig enviar aquella mateixa nit, encara en calent. Es titula “Jordi Costa, el destripador”. Pròximament, en aquesta pantalla.

Advertisements

Responses

  1. La pobra gent del cine guanyant-se com poden les garrofes i tu t’hi presentes atemptant contra la llibertat de premsa. Jo t’hagués lligat a una butaca a veure “Odette”, aviam si desisties en aquests comportaments tan antidemocràtics.

  2. Mira, a mi no em cal anar al cine per veure una bona història. Realment divertida i molt simptomàtica.

    No sé com pots tenir tanta paciència. Jo a la primera resposta li hagués dit ‘vale, merci’. (Hauria dit ‘vale’, com tu ‘enterat’.)

    No ens posem en política, respectem la pluralitat i tractem bé l’espectador. Brutal.

    Penja la carta “Jordi Costa, el destripador”, home, que no llegeixo gaire ‘El País’.

  3. Odio els diàlegs absurds. És a dir, tu queixant-te d’una cosa seriosa i ells parlant de política i pluralitat: per què barregen les faves amb la velocitat?? Aish!

    És tope casualitat, però l’àlex i jo acabem de tornar del cine Icària de veure-la. Ens ha encantat. “L’element” en qüestió m’imagino quin és i vaja tela que ho expliquessin.

    Crec que hauries de copiar aquest post i enviar una carta al director del País o una carta al defensor de l’oient del Bassas o el Basté, vaja tela!!

    Mira que l’àlex és el típic de “aish calla calla, no m’expliquis res”. abans d’entrar al cine (m’he refiat d’ell pq a la ràdio havia sentit q era molt bona) m’ha dit “saps de què va?” i li dic “ni pajolera idea i no vull saber-ho”
    Decididament la ignorància és el millor per anar a lo cine!

  4. Per cert, això em recorda quan el trabal li va explicar a l’ulaiff el final de El Bosque. Una gran peli però si saps el final no fa ni punyetera gràcia!

  5. És molt frustrant fer un comentari i que no t’entenguin. O més que no entendre’t, que un establiment pensi que el teu comentari sigui una crítica o directament un atac a la seva feina o bé a ells directament.
    Em sembla que senzillament no et van escoltar. Duies una queixa. I sembla que les queixes són per rebatre-les i no per fer-les constructives i aprendre’n una mica més.
    Vull pensar que aquells que ens queixem algun dia trobarem a algú a l’altra banda del taulell que ens entengui.

    Sobre la pel·li: no l’he vista, i suposo que ho faré en dvd (ara mateix el cine és infactible), però pel que expliques aquest senyor no deu ser gaire llarg… (o bé és un cabronet, clar!)

  6. Brutal!!!!
    És que no es pot anar de legal. Per la meva condició encara de pare, per tercer cop, i d’un nen petit no puc anar massa sovint al cine, que m’encanta (encara recordo l’estrena de Buscant a Nemo i trobar-me l’Ury i la Sara a la mateixa sala a Barcelona, jo anava amb la meva filla… vaig haver de desplaçar-me a Barcelona per poder veure-la en català, bé però això és un altre debat).

    Estic d’acord amb tots: penja la carta dirigida al Costa, fem-la circular i que el crític en qüestió aprengui a fer la seva feina. No hi ha cosa més frustrant que anar a veure una peli sabent què passarà. Per si de cas, jo ja fa temps que he deixat de llegir les crítiques, així no m’emporto cap desencant.

  7. Ostres, Albert, quina memòria, amb això de la trobada al Coliseum! Com que encara vivíem a Andorra em devia semblar normal veure’t -tot i canviar el complement circumstancial de lloc- i el meu disc dur no ho havia rescatat. Que bo!

    Penjaré la carta (van tres dies i no l’han publicada, snif). El problema és que no s’entén la pocasoltada del tio sense llegir la crítica… i és clar, això no us ho puc fer, perquè la pel·li perdria bona part de la gràcia.

    Iona i Pugimalet: o els tios eren molt curts, o no volien “problemes”(?) o, simplement, em van prendre per un torracollons. En tots tres casos, ben trist. Ah, tan dolenta és “Odette”? La podríem traduir com “Ódete”, doncs? Faci’n una crítica (però no ens expliqui el final, a poder ser).

    Ruth, que al pobre Ulaiff li expliquessin el secret d'”El Bosque” és per agafar el Trabi i convidar-lo a una sauna (you know what I mean). No entenc com li pots rebentar una pel·li així a algú. Terrorisme de sonats.

  8. Massa crític llest, ja ho dic jo. A mi em va passar una cosa semblant quan vaig anar a veure ‘Titanic’. Sé com acabava, està clar, però no sabia quins personatges s’ofegaven i quna no. M’ho van dir a la cua i em vaig morir de ràbia. Tinc moltes ganes de veure la peli que dius. Sort que jo no llegeixo crítiques!!! En tinc prou amb els meus modestos comentaris

  9. – Algú sap si existeix una traducció catalana de ‘spoiler’? A la viquipèdia usen “Advertiment: A continuació, pot haver-hi informació detallada sobre l’argument”. Una mica llarg, no? En anglès seria “Spoiler warning” i prou.

    – “Odette” pren coses d'”Amélie” i de “La passió de Crist”. Cal que continuï? I el final és el millor. Això, que s’acaba. I el més greu és que he de llegir-me també la novel·la original, per obligacions escolars.

  10. Apa! Una de les meves grans manies! No suporto saber ni el més mínim detall de les pel·lícules, ni el més mínim detall. És un comportament quasi patològic!
    Et diria que, en part, la culpa és teva per llegir-te la crítica abans de veure la película! A mi no se m’acudiria mai! A més, crec que la crítica cinematogràfica és el génere periodístic més inútil que hi ha (a mi que m’importa que el crític de torn es faci una palla literària de tres paràgrafs exibint els seus coneixments en història cinematogràfica, a pendre pel cul!) però això és un altre debat.
    Ury, el problema, clarament, ja ho han dit més a dalt: la gent no està disposada a escoltar un comentari sense entendre-ho com un atac del qual s’han de defensar. La reacció de la primera noia, abans que li exposessis el problema, ja ho diu tot. A més, evidentment, hi té a veure la capacitat intel·lectual i empàtica dels personatges en questió, que en aquest cas, pel que expliques, era bastant pobre. El teu rebot no hi va ajudar, segur.

    El que em sap greu és que no poguessis degustar la peli com la Ruth i jo, sense cap contaminació, saltant d’un fet a un altre… magnífica peli.

  11. Jordicine i Ulaiff, a mi sí que m’agrada llegir-me les crítiques i, si puc, comparar-les. Hi ha pel·lis infumables que no cal pagar per veure-les, ja són massa decepcions. I fins ara, tot m’havia anat prou bé. Només has de saber quins interessos editorials tenen els grans grups i aplicar a la crítica un factor de correcció. Un mal crític no pot fer pringar la credibilitat de la resta.

    En fi, més indignats devien acabar els pobres espectadors que van pagar per veure “Rosemary’s Baby”, de Polanski. Els traductors la van convertir sense complexos en “La semilla del diablo” i es van carregar tota la història. Impressionant.

  12. No vas fer el ridícul, Oriol. El van fer ells, per rucs.
    El cocient intelectual d’alguns individus que donen la cara al públic és penós. I tu has posat un bon exemple. Jo també en conec algun.
    Cada cop hi ha més garruletes amb cultura subprime (ara que la parauleta està de moda) que intenten anar de progres i de tolerants i són més curts que la cua d’una boina.
    Això s’arregla com has fet tu: carta al director. A veure si la teva supera el “flitre” i la podem veure.
    Sí senyor, estic amb tu!

  13. La carta no ha passat el filtre, però bé, jo m’he venjat sobradament des d’aquí i amb vosaltres com a còmplices. ¿Pa qué quiero más?


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: