Enviat per: oriolvidal | 19/10/2007

“Un curt? Diguem-ne poesia visual” (Variety)

5imigcartell02.jpg

Esperava jo que Sergi A. Minguell, l’autor de tot plegat, pengés al YouTube la seva última criatura cinematogràfica, el curt coral 5 i mig, però no ho fa. No pas per vergonya (ell, aquest exhibicionista desacomplexat?). Tampoc perquè temi que algú copiï les seves insòlites idees, la fórmula secreta del seu còctel de sensacions i sensibilitats (posin per aquí la seva Sara) o la tècnica prodigiosa d’en Surroca. No. No el penja, segons m’han dit, perquè no vol crear conflictes entre alguns dels seus peculiars actors i actrius i la no menys peculiar empresa on treballen: potser és això, o potser no. Potser és que el curt no és tan curt i esbudellar-lo, ni que fos al YouTube, no seria una bona idea. O sí. De fet, ell així ho ha perpetrat als dvds que ha repartit entre tot el repartiment, i valgui molt la redundància. En fi: que resulta que ja sóc actor. O, millor dit: ja sóc (encara més) actor, com si no en tingués prou amb la ració diària. La del joc de viure, dic.

Des d’aquell fred dia de gener a Montjuïc a avui han passat nou mesos de tranquil·la (sí, és un efemisme) gestació, però el part ha anat bé i és innegable que el nadó ha rebut totes les atencions possibles. La meva participació a El corredor, el tros que em van assignar, situa un home en l’abisme. Entre l’error i l’encert, sense que arribem a saber realment com ha anat de punteria. El resultat supera les expectatives, perquè m’han apuntalat el meu descarat intrusisme professional amb una planificació singular i una banda sonora de collons. I la culminació de l’ego s’ha completat amb la nostàlgia: al curt se’m veu amb un xandall, record d’Atenes 2004, que vaig perdre en una patxanga posterior amb els de la feina i uns auriculars d’ipod que també es van extraviar pel camí. Consti que no ho dic per reclamar indemnitzacions, Sr. Director. Simplement explico el que ha passat des d’aleshores, i encara faig curt (observi’s el joc de paraules). Des de que mon pare va fer de Satanàs a Els Pastorets, des de Lo Padrí i des de les proeses del cosinet Nacho i el seu apèndix que la família no estava tan teatralment satisfeta.

Tot l’equip, facin el favor de clicar aquí, ha rendit per sobre de les seves possibilitats. No citaré cap altre membre de l’elenc actoral perquè segur que em deixaria algú (i què coi, si volen sortir al ciberespai, que s’obrin el seu propi bloc, no?). A alguns, de fet, ni els conec i, tot i així, allà hi som, compartint una història d’històries, una flor de pètals perfectament matisats en el salo d’alquímia d’un geni poderós. Ha quedat de conya, sí. I la pròxima, encara anirà millor. Fixin-se que farem un text i tot i també un making-off, per poder estalviar-nos aquestes ‘pajilles’. ¡Gracias por este sueño!

Postdata: potser tenen vostès inquietud sobre el títol del curt, 5 i mig. Doncs es diu així perquè són cinc històries i mitja. Gairebé el mateix cas que a Vicky Cristina Barcelona, el film astur-català d’en Woody Allen. Comencem bé, eh?

Advertisements

Responses

  1. ‘5 i mig’ com a títol li dóna mil voltes a això de la Vicky, que no és títol ni res, i mira que m’agraden les pinícules de l’Stewart Königsberg.
    ‘5 i mig’ recorda el magistral ‘8 e mezzo’ de Fellini,i té ressonàncies atzaroses a jocs de cartes.
    El mig (actor) deus ser tu, oi? Aviam si la podem veure quelque jour i criticar amb més coneixement.

  2. Acabo de veure’l, Oriolet. Deu n’hi do quina actuació… Ara, he de dir que el moment del curt que més m’ha emocionat ha estat el de l’Agnès llençant al mar el contingut de les seves maletes… No sé ben bé per què però se m’ha posat la pell de gallina!

    Un 10 al Surroca per la foto i moltes felicitats al Sergi, el treball és excel·lent. Tant de bo acabin sortint de la tele més iniciatives com aquesta, segur que us ho vau passar molt bé fent-lo.

    Per últim, prenc nota d’allò de “només la gent valenta s’atreveix a canviar”. Potser és hora d’anar fent passos endevant en aquesta vida…

    Felicitats un altre cop!

  3. Doncs a veure si hi surts a l’imdb.com
    Flipa! Jo hi surto. As herself…

  4. Incisiu Puigmalet: el pare de la cosa estarà molt content amb la seva aportació. Seria un plaer que vostè veiés del que són capaços alguns (i no parlo, precisament, del mig actor).

    Precisa Carme: està clar que el tros que anomenes és “el moment”: de fet, és la caràtula del curt. També resulta brillant el dels avionets de colors, tenen molt màgia. Comença a canviar i planteja’t fer coses creatives com aquesta. Ja t’he dit que te’n sortiries prou bé. Valentia, sí… Però hi ha una altra frase que diu “els valents dormen als cementiris”. On comença l’heroi i on ho fa el kamikaze?

    Estimada Number Two: “As herself”? Que no han vist “Lo Padrí”, els de l’imdb? Rutticci rules!

  5. Vull un DVD ja!!! Necessito peure el debut cinematogràfic de l’Uri. Que esperes per fer-me’l arribar. Grrr!!!

  6. Trobo que els amables lectors d’aquest bloc tenim el dret de veure el curt, no trobes?

    Ah! La redundància normalment no val. En la majoria dels casos s’ha de demanar perdó.

  7. Home! Demano mil excuses per la redundància, però aquí era més una picada d’ull que no altra cosa. “Repartir entre el repartiment”… “en una party”, podria haver afegit.

    Tenia pensat proposar-vos una convenció de bloggers (“bloquers”, en català?) i allà cadascú ens hauria de dur quelcom relatiu a les seves històries. Jo porto el curt, va.

  8. Amic blocaire, podria portar allioli de codony o unes quantes de les cinquanta-dos mil escaroles que hem plantat a la convenció? Aquestes són les meves històries…

  9. Blocaire meu, estic del tot convençut que les teves històries resultaran les més celebrades. Ja faig salivera i tot… Vaig a esmorzar torradetes amb doble capa d’imaginació.

  10. Dear Uri:

    Your contribution is vital.

    Your appearance him surprising and nail at the same time, like when he turns up in Ken and the stage fills in us of I do not know what special… is sensed to the environment… in it passes you the same one.

    Happiness!

  11. Una altra opció és penjar el curt al bloc; i tu tranquil, que als blocs no cal demanar permís per fer res.
    No sé si deu ser més curiós el “5 i mig” o una convenció per plantar escaroles…

  12. doncs jo no sé què hi duria… hmmm

  13. Michael Stipe, nen: thank you, però t’entenia més al “Losing my Religion”. És que el meu anglès és de la Universitat de Camford, like Parella use to say. Treu-te la careta i rep els aplaudiments com Déu mana.

    Puigmalet, clar que podríem penjar el curt, però si el senyor director de la cosa ja no ho fa en el seu -dissenyat especialment per a això-, no aniré jo a donar la nota. És mé: JO NO REBENTO MAI CAP SORPRESA.

    Ruti: vostè també és de les que entra aquí amb dos nicks: “ruth” i “ruti”. Porti la seva amiga a la convenció i llestos.

  14. exactament

  15. És veritat, l’Oriol NO REBENTA MAI CAP SORPRESA…

  16. Això, això, Tonino: que quedi ben clar. Pro Day has come! God bless it! See you in the Network!

  17. Desconec qui l’ha posat al meu calaix, PERÒ EL TINC!!! Espero veure’l avui mateix. Fa molt bona ‘pinta’… Aviam. Si has estat tu, gràcies URI.

  18. He estat jo, he estat jo… et volia deixar un missatge per dir-t’ho però me’n vaig oblidar.

  19. que gran, toni, que gran.
    repeteixo: que gran!

  20. ury,

    He rebut aquest correu, no sé si us pot intetressar.

    “Us recordem que el dia 31 d’octubre finalitza el termini de recepció d’obres per als Premis Llanterna Digital, de curtmetratges.

    Podeu trobar les bases i tota la informació complementària a http://www.llanternadigital.cat

    Coordinadora de Serveis Lingüístics de Lleida”

  21. Carai Ury… Ara també actor. A aquest pas seràs el perico més reconegut. Ja faràs arribar una còpia a la redacció, imagino.

    Que sàpigues que arrel de llegir el teu bloc he decidit fer-ne jo algún, també.

    Una abraçada i ens veiem… O com a mínim, compartim pàgines!

    Salut!

  22. Ei, Isra!
    Ja em comunicaràs el nom del teu bloc, que t’incorporo a la llista ipso facto!
    Una abraçada, noi!

  23. L’Isra per aquí…
    Acabo de rebre un correu informant de la mort de Mn. Domingo Marcos i he pensat en vós, que sou tan Jesus lover. No som res. I malalts, menys.

  24. Puigmalet, crec que aquest Isra no és qui et penses. No recordo qui és Mn. Domingo, però que Déu l’aculli a la seva Glòria i descansi en pau, faltaria més.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: