Enviat per: oriolvidal | 05/11/2007

TOP: Coincidències

once22.jpg

Tots Sants, tots iguals. El cap de setmana ha estat tan llarg que ha costat tapar-lo. Sobretot, amb una bona manta de realitat coherent. No sé si ha estat pel refredat enxampat o per què, però he vist coincidències per tot arreu: algunes simpàtiques, d’altres catxondes o estrafalàries… i moltes altres, amb el seu costat pervers. Una excusa perfecta per fer aquest rànking, que és el que, en el fons, m’interessava.

6. Malalt en dies de festa. Coincidència cruel és no poder dormir, convertit en hectoplasma i font de fluids incontenibles. Divendres sóc un zombi enfebrat i d’extremitats fluixes. Però una part de mi resisteix i continua sent un bon padrí, de manera que vaig a celebrar la castanyada amb la fillola, de dos anyets llargs. I la tia es passa el sopar cridant “salut!” i fotent cops al personal amb una força sobrehumana per a tan menuda baldufa. “Salut, nena, salut… però no me la malmetis més!” Petit martiri de Jalogüin.

5. Digui 33! Un amic, el Ramón, ingressa també al club. Ho fa a Lleó, on la Irantzu li ha fet un finde sorpresa de regal i ens ha estalviat (millor dit: ens ha ajornat) una ingesta ingent de birres i altres complements. Les dones ens porten per on volen: al Sergi matemàtic, per exemple, el faran atendre de corcoll una convocatòria des de Rússia en ple desembre. Sou el que no hi ha.

4. Paritat panellet/euro. A Can Vives la cosa s’ha disparat. 22 panellets, 24 euros. Això sí, tasto el panellet de la meva vida. De postres de músic, que et fa levitar (i això ja té mèrit, tractant-se d’un panellet!). Per desgràcia, en l’economia moderna, tot va estrictament lligat, de manera que la paritat panellet/michelín també es precipita cap a terrenys inexplorats. Però estan tan bons…

3. Mocs a la blocosfera. Com a mínim, dos blocaires més que passegen per aquí també cauen a les xarxes del Dr. Trancassu. Una és la Ruti (ella és així) i l’altre, en Jordicine (ell també és així: es banya a Palamós en ple novembre). Algú més a la sala?

2. Paella, que bé! La sogra ens fa dissabte una paella estupenda, amb l’extra-bonus que en sobra i encara me’n puc prendre més per sopar, via tupper. I diumenge vaig a casa dels meus pares i… “ostres! Paella, mare… Que bé!”. Tot i la redundància, la pinta és boníssima i el gust, ni us ho explico. Podria ser políticament correcte, però senyors: un “1” a la travessa com una casa, que madre no hay más que una i cuina com els àngels. Consti, però, que accepto (ehem) discrepàncies.

1. Petita gran pel·lícula. Res millor per rematar la recuperació que anar al cine i veure que t’ofereixen just el que vols veure. Es diu (i només ho diré una vegada) Once, és irlandesa i és meravellosa. Guitarra i piano s’uneixen per commoure’ns en una estona màgica en el que encara no sé si és una pel·li feta amb cançons o bé cançons fetes pel·lícula (si podeu, no les escolteu abans de veure-les a la pantalla). Senzilla, immensa. Digueu que us la vaig recomanar jo.

Advertisements

Responses

  1. ha ha!! tio, narrant així un simple pont, què ens explicaràs quan te’n passi una de grossa??
    et recomanaré per al club de la comèdia, por la gloria de mi madre!
    m’ha fet especial gràcia l’empatx de paella que t’has fotut! ara tindràs grans! he he…
    Apunto Once, aquest irish film que tant bona pinta dius que té.
    ah, i ja de pas us recomano el National Geographic d’aquest mes. a més de parlar de la revolució dels biocombustibles i de la monarquia sui generis de Tonga, hi ha una annex especial 10è aniversari amb temes molt interessants d’aquests últims 10 anys.

  2. que en dou de mals malalts els homes! jojojo.
    aquí la menda avui ha anat a treballar però no ha pogut presentar de la tos i la veu ronca que tenia. Això sí, he fet una peça de lo barça ben pintxa!

  3. Hola, xavalet. Està bé això de les coincidències. Aviam. Com dius, també he estat malalt en dia de festa. Això és així. La febre ve quan vol. Només faltaria! El tema dels panallets és insultant. A Granollers a 37 euros kilo. A Palamós a 30. Sempre s’ha dit que Granollers és el poble mé car d’Espanya. No ho sé.

    Petita gran película? Me l’apunto. Jo vaig anar a veure ‘La huella’. Les crítiques la deixen molt malament, però a mi em va agradar força. El duel interpretatiu Michael Caine-Jude Law és brutal. Fins la propera.

  4. Marty, m’apunto això del National Geographic. No és que la monarquia sui generis de Toga em motivi molt -i això potser és un sistema més avançat que això que anem tenint per aquí-, però el resumet antològic aquest que dius té bona pinta.

    Ruth, pitjor que un home malalt no hi ha res. I això que jo tinc la Play3, que si no… Recuperi’s, o si no, fes playback, dona, que et posi la veu el Gallardo…

    Jordicine: no sabia això de Granollers i els panellets d’or, però tampoc m’estranya. Teniu unes quantes fortunes vivint-hi. Els amos de pastes Gallo, per exemple, que m’han dit que són una gent excel·lent i també rica i plena.

    De debò, aneu tots a veure “Once”… no sigueu cecs!!! I més si us agrada Dublin i Irlanda i les seves gents!

  5. Intentarem veure-la, tot i que els pares de família no gaudim de l’oci llibertí dels qui no es reprodueixen com Déu mana.
    Avui m’han parlat molt bé de ‘Un funeral de muerte’. Estil ‘Un pez llamado Wanda’, m’han dit. No crec que arribi a tant, però s’ha d’investigar…

  6. Puigmalet, definitivament: NO. “Un funeral de muerte” no és comparable a “Un pez llamado Wanda”.

    La vaig veure la setmana passada (tinc el Renoir a tres parades de casa i s’ha d’aprofitar).

    Comença molt bé, amb subtileses i bons detallets, però acaba tirant de forma massa accentuada en l’humor escatològic. Rius molt i passes una bona estona veient com la van fotent més grossa, però no es pot situar a la mateixa alçada que els Monty Phyton, si us plau.

    Massa brometa fàcil i reiterativa, si ens posem exigents.

  7. Bé, us haig de dir que jo tinc força experiència en caure malalt quan venen uns dies de festa seguits o hem planejat amb la soferta Meri un cap de setmana de “nòvios” (que vol dir sense cap de les tres precioses perles que tenim com a filles/fill). Últimament la Meri ja em medica preventivament quinze dies abans de la sortida, no fos cas que arribés aquell divendres i xoff després d’un mes esperant la data afortunada… tururut!

    La veritat és que aquest pont de tot sants no he caigut malalt, deu ser perquè en realitat no he gaudit de pont: mentre que vaig donar festa a tota la redacció, jo em vaig quedar per acabar de tancar el diari el dia de tots sants… bé jo i els d’esports que pobrets no se’n salven quasi mai…

    salutacions i a recuperar-se, que ja veig que sí.

  8. Ui, jo vaig anar a veure un funeral de muerte l’altre dia. Com que era comèdia anglesa em va fer millor pinta però… chasco total.
    És lenta fins a l’avorriment i el que no suporto és quan es posa escatològica. És queeeee jo amb les bromes de caques i pets i coses així no puc. Em fa fàstic, no riure.
    El prota, per cert, és el Dharcy (s’escriu així?) de Orgullo y Prejuicio.

  9. Sí que és en Darcy (crec que era així)… i es confirma el que ja vaig dir al seu dia: que té una cara de res barrejat amb sense que no s’aguanta. És un tio sosaines, per més que amb la camisa xopa i oberta us posés tontetes.

    Albert, estaràs amb mi que és molt millor la guerra preventiva de la Meri que la teva (“ja que em fotria malalt, pringo”), hehe.

    Els d’Esports sí que som uns grans pringats, començant pels tòpics que ens acompanyen injustament (ehem).

  10. Quin pont tant… apassionant? Bé, com sempre ens el va salvar Sant Tamudo… Tot i q el penal li féssin a en Luxgar.

    A mi me’l va amenitzar Dream Theater divendres, però. El meu bloc és fàcil: israelperalta.wordpress.com

    Una abraçada!

  11. Ei, molt bé, el bloc. Jo aquí intento parlar el mínim possible de futbol. Costa, però així desintoxico.

    El teu bloc s’endevina molt interessant. Un amic d’Andorra va intentar introduir-me en la religió dels Dream Theater, però no li vaig fer massa cas, la veritat. Celebro que t’agradés el concert.

  12. 22 panellets, 24 euros? 24 euros, que no és el mateix que 2.400 de les antiquíssimes pessetes. Vols dir que no vas emmalaltir quan els vas comprar?

    Als d’esports, com podreu entendre, els correctors us tenim una estima especial. Què falta per tancar? Espoooorts.

  13. veus en canvi a casa, l’oli els va fer ell. Us ho juro
    !

  14. Jo, directament, ni en vaig menjar, de panellets. No vam tenir temps de passar per la pastisseria.
    Corro el risc de semblar un garrulo del paleolític, però la pel·li aquesta de “Once” no sembla la típica que acabaran passant al canal Cosmopolitan d’aquí a dos o tres anys? Tots aquests films em semblen iguals, què voleu que us digui. Dos desgraciadets, amb el cor trencat i una passió comuna, que es troben per casualitat… i oh! tot i les circumstàncies adverses, acaben tenint una bonica però dramàtica història d’amor…

    A mi m’agraden les pel·lis tristes de debò. “Punch drunk love” o “Love Liza” sí que són bons drames…

  15. Parellín!!! Res, res: amb “Once” no l’has clavat. Si posen això al Cosmopolitan, la meitat de la clientela es dóna de baixa.

    Totalment d’acord amb “Love Liza” (corren aquí uns quants fanàtics d’aquest film), però no vaig poder amb “Punch drunk love”. Per a pel·li dura, Lars von Trier i “Rompiendo las olas”, “Bailando en la oscuridad” i “Dogville”. Per flipar.

  16. Doncs fa uns dies vaig veure “Lolita”, del Kubrick, i em va deixar un bon sabor de boca. El famós mite Lolita…
    És de 1961 i en blanc i negre i us la recomano. Per cert, hi ha un remake de fa uns anys amb Jeremy Irons fent de professor Humbert (en l’original ho fa James Mason).

    Però a mi m’alucina el Peter Sellers (l’inefable inspector Closeau a “la pantera rosa”): fa un paperàs de productor freak-seductor de TV i rival del professor obssessionat amb la xavaleta.

    Ah, la primera escena de la peli és brutal, onírica, genial, i el Sellers n’és l’estrella. Quins monòlegs…i quines anades d’olla!

    coses de les pelis de la biblioteca…

    Però em vull empassar molt més cinema. Cada cop en sóc més addicte!

  17. hosti, comencem parlant de panellets i ja estem posats en cinema…
    estem fatal??

  18. Clar que estem fatal. I la sobredosi de sucre dels panellets hi ajuda.

  19. sort que gairebé no n’he menjat ni un fins ara…
    prefereixo el Pannetone!

  20. buf, el pannetone és pur vici. Li vas fotent, li vas fotent i te l’has cruspit tot en dia i mig. Dangerous!

  21. això em va passar entre dimarts i dimecres. en vaig comprar un de 500 g. i ja és història!
    mmmmhhh!

  22. Bé, estic molt content del cas que m’heu fet tots, corrent a veure la pel·lícula… Mireu ja “Once”, la necessiteu!


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: