TOP: Coincidències

Tots Sants, tots iguals. El cap de setmana ha estat tan llarg que ha costat tapar-lo. Sobretot, amb una bona manta de realitat coherent. No sé si ha estat pel refredat enxampat o per què, però he vist coincidències per tot arreu: algunes simpàtiques, d’altres catxondes o estrafalàries… i moltes altres, amb el seu costat pervers. Una excusa perfecta per fer aquest rànking, que és el que, en el fons, m’interessava.

6. Malalt en dies de festa. Coincidència cruel és no poder dormir, convertit en hectoplasma i font de fluids incontenibles. Divendres sóc un zombi enfebrat i d’extremitats fluixes. Però una part de mi resisteix i continua sent un bon padrí, de manera que vaig a celebrar la castanyada amb la fillola, de dos anyets llargs. I la tia es passa el sopar cridant “salut!” i fotent cops al personal amb una força sobrehumana per a tan menuda baldufa. “Salut, nena, salut… però no me la malmetis més!” Petit martiri de Jalogüin.

5. Digui 33! Un amic, el Ramón, ingressa també al club. Ho fa a Lleó, on la Irantzu li ha fet un finde sorpresa de regal i ens ha estalviat (millor dit: ens ha ajornat) una ingesta ingent de birres i altres complements. Les dones ens porten per on volen: al Sergi matemàtic, per exemple, el faran atendre de corcoll una convocatòria des de Rússia en ple desembre. Sou el que no hi ha.

4. Paritat panellet/euro. A Can Vives la cosa s’ha disparat. 22 panellets, 24 euros. Això sí, tasto el panellet de la meva vida. De postres de músic, que et fa levitar (i això ja té mèrit, tractant-se d’un panellet!). Per desgràcia, en l’economia moderna, tot va estrictament lligat, de manera que la paritat panellet/michelín també es precipita cap a terrenys inexplorats. Però estan tan bons…

3. Mocs a la blocosfera. Com a mínim, dos blocaires més que passegen per aquí també cauen a les xarxes del Dr. Trancassu. Una és la Ruti (ella és així) i l’altre, en Jordicine (ell també és així: es banya a Palamós en ple novembre). Algú més a la sala?

2. Paella, que bé! La sogra ens fa dissabte una paella estupenda, amb l’extra-bonus que en sobra i encara me’n puc prendre més per sopar, via tupper. I diumenge vaig a casa dels meus pares i… “ostres! Paella, mare… Que bé!”. Tot i la redundància, la pinta és boníssima i el gust, ni us ho explico. Podria ser políticament correcte, però senyors: un “1” a la travessa com una casa, que madre no hay más que una i cuina com els àngels. Consti, però, que accepto (ehem) discrepàncies.

1. Petita gran pel·lícula. Res millor per rematar la recuperació que anar al cine i veure que t’ofereixen just el que vols veure. Es diu (i només ho diré una vegada) Once, és irlandesa i és meravellosa. Guitarra i piano s’uneixen per commoure’ns en una estona màgica en el que encara no sé si és una pel·li feta amb cançons o bé cançons fetes pel·lícula (si podeu, no les escolteu abans de veure-les a la pantalla). Senzilla, immensa. Digueu que us la vaig recomanar jo.