Enviat per: oriolvidal | 16/11/2007

Revisionisme (d’entrada) al·lucinant

lazarillo1.jpg 

El filòleg Jordi Bilbeny ha tornat a fer de les seves. Després de demostrar que Colom era català (així ja m’ho van ensenyar a mi, però Bilbeny va afegir-hi, entre moltes altres coses, que va sortir de Pals i no de Palos de Moguer), l’home ha continuat els seus projectes revisant els greatest hits de la literatura espanyola, ja que al seu parer, la seva catalanitat originària, tot i el segrest posterior, no es pot dissimular. Així, fa cosa d’un any i mig Bilbeny va dir que Cervantes era català (“Miquel Sirvent”, segons el seu estudi) i ara ha doblat l’aposta: com el Quijote, també El Lazarillo de Tormes suposa una adaptació del seu original en català, que ara ell ha publicat sota el nom El Llàtzer de Tormos, un poblet vora Gandia i que, segons ha deduït, seria la població natal del protagonista a la primera versió de l’obra.

Jo pregunto als especialistes: ens trobem davant una nova teoria conspirativa cutre de l’estil d’El Codi da Vinci? Ganes de fama barata o revelació sorprenent? Una mostra més del ‘tot s’hi val’ dels temps del relativisme… o la veritat feta ciència? I sobretot: podrem exigir també que ens modifiquin tots aquells “suficients” pensits que vam treure a literatura espanyola?  

Bilbeny argumenta que l’obra està plagada del que ell entén com catalanades, un fet que ja havia detectat al Quixot. I fins i tot gosa afirmar qui va ser l’autor real del Lazarillo, i sorpresa, perquè no es refereix a un català conegut com Anònim. Segons ha analitzat, el pare de la cosa devia ser el valencià Joan Timoneda. Diversos arguments juguen al seu favor: i el primer, crec jo, és que suposo que Bilbeny haurà considerat molt i molt bé com d’absurd seria arriscar part de la credibilitat de les seves reivindicacions i, per extensió, part de les nacionalistes, en una història tan recargolada com aquesta.

Només una pregunta, a falta de més informació, per si l’autor o algú de la Fundació d’Estudis Històrics de Catalunya (web, com a poc, molt entretinguda) té a bé de llegir això: per què les hipotètiques versions catalanes originals d’aquesta obra i la del Quixot no van trobar també el seu públic en català? Com és que no s’en té notícia de cap exemplar? El triomf d’una història tan bona, al meu entendre, hauria de ser irrefrenable, fos quin fos el context. O no? 

La “inspiració” d’aquest article l’he treta de l’e-notícies, on s’han fet ressò de l’estudi i on, com sempre, el més sucós són els comentaris dels internautes. Si sabeu (o podeu) aparcar-hi el component polític d’uns i altres, la conya està garantida. A falta de més il·luminació i de constatacions empíriques, em quedo amb la resposta irònicament xovinista d’un tal Joan, de Tortosa: “Per no parlar de les millors guies telefòniques, que sempre han sigut les escrites en català.”

Comencem a necessitar una màquina del temps com l’aire que respirem.

Advertisements

Responses

  1. Les guies estan en català, és veritat. No sé que dir Ury. Estaria bé que fos així, pero sembla difícil. Hem de trobar els exemplars en català!!! Revisem les biblioteques, mirem sota les perdres!!! Val més analitzar-ho amb certa ironia, senyor.

  2. Excel·lent! Un pas més cap a la independència!

    La veritat, crec que ara s’ha passat. Podia passar allò del Quixot si t’ho prenies amb filosofia i amb el sempre útil “perquè no?”… Ara, crec que comença a veure’s el llautó de tota aquesta història.

    Salut!

  3. Potser perquè la inquisició en mans de la corona espanyola va fer de les seves per evitar la seva propagació? Talment com va fer amb la primera edició de la Bíblia en traducció en llengua no-llatina … només se’n va escapar un full que es conserva en un museu de nova york! Editada a València, traduïda al català pel valencià Bonifaci Ferrer (1350-1417), germà de Vicent Ferrer; fou la primera Bíblia traduïda a una llengua romànica -molt abans que en francès (1530), en anglès (1535) o en castellà (1569). Malauradament, tots els exemplars (menys un full!!!) foren cremats per la Inquisició el 1498 – el que seria una història que miraries amb descrèdit resulta que és una veritat incontestable.

  4. Història interessant, però… la Inquisició cremant una Bíblia? Consideraven el català diabòlic o cosa de bruixes, potser? Se’n saben les motivacions? Era una traducció herètica?

    Dóna més detalls, ni que sigui en forma de teories, jjj, que estarà bé saber-ne més. I jo que pensava que era Felip V, l’impresentable, i que tots els mals començaven el 1714…

  5. Per una banda, el descrèdit i la ironia es poden entendre perfectament. És un trasbals absolut del nostre univers cultural (o sigui, dels llibres de text que hem estudiat o patit). A més, aquests temes donen molt de joc per fer-ne enginyoses lectures…

    Per altra banda, si un és seriós, potser hauria d’optar per suspendre el judici. Els experts en literatura del XVI que parlin. I la resta, assistim encuriosits a l’espectacle de les seves disputes. Veritats incontestables? No pas aquí.

  6. Suposo que tot això es pot embrancar amb el misteri que envolta les obres de Shakespeare, d’autoria dubtosa en molts casos, i que, si vaig entendre bé la teoria, venia a ser com una franquícia d’èxit per garantir el triomf de noves obres.

    Tant escàndol amb els negres literaris i tot plegat és més vell que l’anar a peu.

    Jo insisteixo: vull una màquina del temps (tot i que, possiblement, hauria de pirar-me-les de cada lloc abans que em pelessin).

    És veritat que el “Curial e Guelfa” és una falsificació? Seria una gran decepció: a mi, a l’insti, em feien la conya (bàsicament, Fèlix Calvo): “Curiol… e Güelfa?”

  7. Això darrer de l’insti m’ha fet recordar aquell “Don Alvaro o la fuerza del sino” que vaig adaptar a “Don Alvaro del Portillo o la fuerza del dinerillo”. Encara conservo l’exemplar.

    Si el Curial és fals? Ni fava. Si Martí de Riquer rondés per aquí ens explicaria un parell de coses. Potser el jjj ho sap, que sembla ben informat.

  8. En aquest país de necis fem mofa de la gent que investiga. A Alemanya els ajuden a investigar. La ignorància és molt atrevida.

  9. Espero que no hagis detectat mofa en les meves paraules, que crec que no reflecteixen res més que l’astorament davant una revelació així.

    A més, si non é vero, é ben trobatto. O com s’escrigui. Per mi, que comenci ja la discussió entre entesos, que pot ser molt distreta… i alhora, fomentar la lectura d’un molt bon llibre, càustic i demolidor.

    Mítica portada, Puigmalet: la recordo com si fos avui. I quines conyes quan llegíem tipus obra de teatre a classe!

  10. No pas, Ury. Em referia als comentaris de l’E-brutícies. La ironia està reservada als intel·ligents; la burla sol anar acompanyada de la mesquinesa i la ignorància, com es pot veure en molts comentaris dels comentaris esmentats, que acostumen a ser vomitades vomitives.

  11. Això sembla fer notícia del que no ho és, perillòs camí … Per molt ostentós que sigui el nom de dáquesta Fundació que l’apadrina.

    El “PC” et traeix, amic… “é ben trobatto”.

    Perdoneu l’ortografia, tinc el català rovellat.

  12. Que consti, tant de bó sigui cert i els referents de la literatura espanyola siguin en realitat de la catalana. No sé ben bé per què serviria, però estaria bé i hi estic a favor. És només que ho veig difícil de demostrar i de que sigui cert… però endavant!

    Salut

  13. Home, Robert! Quina gran sorpresa! Benvingut a casa teva.

    Jo voldria afegir una puntualització al títol de l’obra: hauria de ser “El petit llàtzer” o “el Llatzaret”, no?

    En deu anys (2017, l’any que tot petarà) tindré acabada la màquina del temps i farem les comprovacions que pertoquin.

  14. Jo diria que és “se non è vero, è ben trovato”.

    Sabíeu que la paraula ‘quijote’ prové del català?

    Diccionari de la Real Academia de la Lengua (www.rae.es):

    quijote.
    (Del cat. cuixot, y este del lat. coxa, cadera).

    Ury, si pots acaba la màquina el 2016, que si no serà molt justet.

  15. Llavors és absurda la traducció de Quixot, no? Si la paraula original era en català…

    Marc, la meva màquina del temps, en realitat, és un macro-telescopi. Si hem pogut veure l’instant previ al bing-bang amb el Hubble, crec que, ben orientat i amb les coordenades clares, podríem obtenir una bonica visió zenital de tots els fets històrics esdevinguts fins al moment. Ara mateix estic recopilant lents a dojo.

  16. Parlant de revisionisme, hi ha un senyor francès, Iyez Cortez, que defensa que el català, el francès, etc., no provene del llatí, sinód e l’italià antic.

    L’italià antic i el llatí provindrien d’una vairant indoeuropea, l’itàlic, però sehons Cortez el llatí no va tenir descendència i l’italià antic sí.

    Aquest senyor sosté que quan va tenir lloc la romanització el llatí ja era una llengua morta.

    Haurem de seguir-ho…

  17. Ostres, tu! Que els Maristes em tornin els quartos de l’escolarització!

    A aquest pas, tot serà impugnable: títols, estudis, concursos i les partides del Trivial. No som res.

  18. si t’interessa el tema, ací pots trobar-ne més info:
    http://llatzer-tormos.blogspot.com/


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: