Enviat per: oriolvidal | 23/11/2007

La mare de totes les cèl·lules

celulas-madres.jpg 

Brindo pel progrés i la ciència. L’equip de James Thompson i Shinza Yamanaka han aconseguit l’obtenció de les imprescindibles cèl·lules mare a través de la pell. Una passada de descobriment que simplificarà la regeneració d’òrgans i teixits. I sense recórrer a la clonació terapèutica o a la utilització d’embrions, amb els dilemes morals que aquestes pràctiques plantegen. Penso que és una de les notícies de l’any… i del futur. Amb evolucions com aquesta ens hem allunyat una mica de la terrible profecia d’Un mon feliç, d’Aldous Huxley, on semblava que hi anàvem a petar.

Adéu, Dolly? La investigació amb el material genètic i l’embrionari crea tanta fascinació com recels desperta. L’esperança que ha obert cada nou descobriment ha vingut acompanyada del seu costat fosc a partir dels riscos irreversibles que podrien comportar aquestes bones eines en males mans, començant pels governs despòtics o futures societats governades per les grans corporacions.

Ningú no dubta de la filantropia actual dels genis de bata blanca, però em sembla lògic extremar la prudència quan es treballa amb material sensible, sobretot en vistes al futur. I en aquest sentit, el teòric “conservadurisme” de tot aquell que creu en el valor únic de cada persona m’ha semblat positiu: un contrapès necessari. Sense que serveixi de precedent, atenció, jo aquí em col·loco a favor de George Bush. I més, veient-ne els resultats, per més que cada pas endavant obrirà encara més interrogants i més vies de debat. Els superavenços que planteja la genètica del futur, per exemple, o acaben sent universals o poden acabar dividint l’espècie humana entre els èssers normals i els “mega-reparats”. 

L’objecció ètica no és un destorb obsolet, sinó un instrument més al servei de la responsabilitat dels científics. Aquests pioners, per exemple, han sabut trobar una alternativa encara millor al pla original i han contribuït a crear un clima de confiança molt necessari. Han marcat un gol als fanàtics del pragmatisme i també als immobilistes que malfien per sistema dels homes de ciència. Un gol de la ciència amb ànima. Enhorabona a tothom.  

Anuncis

Responses

  1. En efecte, Ury, aquesta pot ser una de les notícies de la dècada, si no del segle que comença.
    Per desgràcia, aquest tipus d’avenços sempre estan envoltats d’una mena de nebulosa que ens obliga a esperar abans de celebrar-ho del tot. Primer, perquè entre els primers avenços dels que ens assebentem i la possible aplicació pràctica sempre s’estableix un marge d’uns deu anys que desespera al més pintat. I segon, perquè no seria el primer cop que aquest tipus de descobriments, al final, acaben sent més falsos que altra cosa. Mira, si no, el que va passar amb aquell conegut científic coreà que afirmava estar en condicions de clonar els èssers humans. Bona part de la comunitat científica s’ho va empassar.. i amb els anys es va destapar que tot era fals. i ell, anar cobrant subvencions i anar fent.
    M’encanta la referència a “Un mon feliç”, una novel·la genial, absolutament genial, tan increïblement avançada al seu temps… que retrata una societat que encara (per sort) no hem atrapat. És al·lucinant com un llibre escrit l’any 1932 pugui tenir tanta vigència, més encara que si hagués estat escrit ahir mateix.

  2. Gran descobriment, sí. Me n’alegro per l’espècie humana (tant de bo els animals també se’n poguessin beneficiar…) i també pels científics investigadors, els meus herois predilectes. Els admiro i els admiraré sempre.
    Ara bé, jo no em faig moltes il.lusions: creieu que descobertes com aquesta faran descartar la clonació? jo crec que no. No sé amb quins fins, si tan malèvols com a “un món feliç” o no tant, però estic convençut que s’acabarà portant a terme en massa. Occident és, en general, massa narcisista i individualista per renunciar-hi. Potser nosaltres no ho veurem però intueixo que pot acabar fent-se realitat.
    De moment, això sí, el nostre govern d’aquí i el central haurien de posar-se les piles i deixar d’incentivar totxos i ciments i posar la vista en la tecnologia punta, que és la que acaba decidint si un país progressa (inverteix en futur, no en present) o no.
    Per cert, sabeu quantes empreses investigadores hi ha a l’index IBEX 35?? Cap…Espanya continua sent un país de boina i garrot ben camuflats en americanes i pantalons d’Armani, evidentment.

  3. Estic d’acord, Ury. És un gran descobriment, però penso el mateix que en Martínez no crec que s’aparqui la clonació. I per a mi ‘Un món feliç’ també és una obra de referència. Felicitats pel post. Costa trobar coses tan profundes.

  4. Els interessos econòmics faran que els laboratoris que hagin avançat en clonació o en investigació amb embrions no desfacin el camí recorregut, és evident. Ara bé: si aquest descobriment tira endavant, la coartada terapèutica hauria de ser cada cop de més curt recorregut. De fet, el geni que va clonar Dolly va anunciar aquest dilluns la seva retirada.

    Com diu l’Ulaiff, de les gestes pioneres a la normalitat útil es triga massa. Però és que si l’univers és infinit, el que configura cadascun de nosaltres ja no sé què és.

    Parlo a nivell d'”usuari”, però l’altre dia, per exemple, venia un article al diari que es referia a la caducitat del concepte “gen” (l’ARN, que en principi només era una simple còpia, es veu que té tanta o més importància que l’ADN, la nena bonica fins ara). I per no parlar ja d’àtoms, electrons i tantes i tantes coses, on les subdivisions semblen no tenir fi. Fins i tot en física quàntica es parla ja de l’existència de móns paral·lels des de l’òptica de l’estructura atòmica. Tots portem dins quelcom tan gran com un sistema solar, pel que sembla.

    “Un món feliç” és un llibre que et fa suar d’excitació i vertígen. Com diu l’Oli, que als anys 30 algú imaginés una profecia tan bèstia causa espasmes, gairebé. A més, ha inspirat clarament pel·lícules amb suquet com “Gattaca” o “La isla”. Qui no adoptaria el paper del Salvatge (i marxaria corrent amb l’Scarlett Johanson, afegeixo)?

  5. A mi tot això se’m fa massa gran i no ho entenc… Sóc com una medusa a qui provéssin d’explicar raonadament que només ha de picar quan l’ataquen, i no sempre. Lamentable, ho sé. En tot cas, hauré de llegir “Un mundo feliz”, que ja estava a la llista, i ara més! Això, quan acabi, avui mateix, el de “Sóc perico, i què!”, un llibre molt més important per la literatura universal! 😛

    Fins aviat!

    P.D: Isra, si no has de dir res millor, calla!

  6. Estic completament d’acord amb el que dius. Però jo no em fiaria del que pugui dir el Bush. Vés a saber què fan a la cambra fosca.

    També hi ha un altre problema greu que no sé si sabrem solucionar: la conciliació entre els interessos farmacèutics i els interessos de la humanitat.

  7. Si en ètica fóssim la meitat d’avançats que en ciència d’un altre avenir gaudiríem tots plegats. Però la veritat és que a mi també em fa molta il·lusió llegir aquestes notícies.

    Per cert, Sr. Geller, creu que els avenços genètics en humans arribaran a temps per tal de ser aprofitats el proper cap de setmana a Montjuïc?

  8. Marc, els interessos farmacèutics… Aaah!! Més o menys parlem del mateix. Uns altres que necessiten un bon tros de dilema ètic, sí senyor. Jugar a l’oferta i la demanda amb les vides humanes bé que ho mereix.

    Puigmalet, ara mateix, desitjo que sigui aquesta memorable evolució natural la que regni a Montjuïc: I love this game! Els avanços genètics, ara mateix, pels qui els necessiten. I al Messi ja el van hormonejar al seu dia i va sol, no necessita d’extres.

  9. Aquest migdia t’he vist a la tele, per primera vegada. Que no curraves a la nit? Estaves exultant amb la crònica de l’Espanyol…

    Ara que aneu tan bé, no voldríeu pas el Ronaldito? Gratis, eh?

  10. Sí, noi, curro de nit, però és que els meus horaris són d’una flexibilitat a prova de reuma.

    Ronaldito, diu? Ara el voleu vendre? Si farà dos gols de falta i ja el tornaran a coronar… És com el Dia de la Marmota, el tema.

    Sobre els meus ànims davant càmera, t’he dir que m’hauria posat també exultant amb el nomenament del Marc Ingla, però tots els antilaportistes m’haurien dit sectari i venut.

  11. Ara no, jo l’hauria venut fa un any i mig, però ningú no em fa cas i no puc demostrar-ho. Snif.

  12. i la paia aquesta que ha denunciat un centre d’investigació de cèl·lules mare? A aquesta ignorant em donen ganes d’insultar-la. Que es quedi a casa seva, coi!
    Com es nota que no deu tenir un familiar amb diabetis, síndrome de down o malalties hereditàries.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: