Enviat per: oriolvidal | 06/12/2007

La Llibertat

bleu.jpg

La pel·lícula que necessites en el moment que més falta et fa. Tinc sort, darrerament, a l’hora de veure cine. Ahir, quan un sentiment d’ira m’omplia, vaig rebre com una benedicció topar-me amb Bleu, la primera part de la triologia Trois Couleurs, de Krzysztof Kieslowski, inspirada en els colors de la bandera francesa. El director polonès n’associa cada color a un dels tres objectius suprems del lema de la Revolució. Bleu parla de la Llibertat, però també es podria referir al tercer: la Fraternitat. Mites per a temps difícils… i per suposat: que bé que ho fa la Binoche! 

La pel·lícula acaba sent una reflexió total sobre aquest ideal. La Llibertat com a redempció. De la pèrdua absoluta en pot sortir el màxim guany. De la desolació total pot néixer el millor de nosaltres. De la realitat cruel, l’esperança. D’un ésser humà mort, trencat per les circumstàncies, vida per a tothom. Tot depèn de com fem les nostres tries i perquè.

Si som realment lliures, som bons, perquè ens desprenem dels esclavitzadors lligams del ressentiment, de la rancúnia, de la revenja. De les factures alienes i, sobretot, del victimisme propi. Si som realment lliures, sabrem escollir la generositat: no m’importarà el que tu m’hagis fet ni utilitzaré el Destí com a coartada: jo faré el meu camí, i punt. Alliberat del meu orgull, sabré perdonar -ni dir-t’ho em caldrà- i deixaré de mirar enrere.

Juliet Binoche interpreta un personatge tan terrenal com sobrenatural. La seva figura acaba sent mística, tot ànima, tot regal. I veient-la, desitja un poder ser bo, poder ser millor. Poder ser lliure i provocar una reacció en cadena d’imprevisibles conseqüències.

Advertisements

Responses

  1. Abans que ho pregunteu: l’entrada d’ahir, efectivament, ha estat esborrada. Va complir la seva missió principal (transmetre solidaritat a Pati Molné, Jorge Cebrián i Aleix Moldes; solidaritat mantinguda i ja prou agraïda) i en cap cas tenia la pretensió de poder provocar problemes derivats o noves discòrdies entre tots els benvolguts comentaristes.

    Espero que no ho rebeu com un tall a la vostra llibertat. Ans al contrari.

  2. Veig que estàs al cas de les novetats de la cartellera: aquesta peli només té uns 14 anyets… ‘Bleu’ és la millor de la trilogia, però les tres valen molt la pena.
    Hi ha escenes, com la de la vella intentant reciclar l’ampolla, que t’acompanyen per sempre. M’emociona molt tota la història i cada vegada que escolto la “Song for the Unification of Europe” penso, com dius tu, que un altre món és possible.

    Ara bé, per a mi, si vols gaudir de la millor Binoche i d’una peli brutal, no et perdis ‘Els amants del Pont-Neuf’ del malaurat Leos Carax.

  3. què va passar ahir?

  4. Molt bona peli, Ury. Per mí es la millor de la trilogia. No tinc clar el tema dels tres colors de la bandera francesa. El director sembla que ho va dir al començament, però després se’n va desdir i va explicar que no tenia res a veure. Que era casual. La Binoche, genial, com sempre. Petons.

  5. Puigmalet, era una pel·li que tenia en dvd des de fa uns quatre anys, però no li havia trobat el moment. ‘Els amants de Pont-Neuf’ és la que té música del Savall? Sí és així, aquesta sí que la vaig veure quan tocava. Molt maca, però el protagonista masculí em donava ràbia. Coses d’espectador.

    Jordicine: jo sí que havia entès així el tema de la trilogia… i home, casa bastant. Feliç casualitat.

    Noe: no va passar res massa greu, però “per si un cas”. El més important era expressar la meva solidaritat als afectats i ja ho he pogut fer: públicament i personalment. Fins ara, aquesta pàgina s’ha mogut en els termes de la discussió amable o conyona i així vull que continuï.

  6. Crec que et confons amb “Tots els matins del món”, que sí tenia la música del Savall.
    “Els amants del Pont-Neuf” no va ser tan comercial, però és molt interessant, també.

  7. M’heu convençut: intentaré trobar aquesta peli.
    I sí, també per la Binoché..mmmmmhhh…
    Pel que fa a la llibertat, només crec en aquella que podem practicar en el dia a dia, sent i deixant ser, cosa realment dificil.
    Potser hi ha massa afany de possessió en determinades persones encara…Aquelles que no et deixen crèixer.

  8. Correcte, Puigmalet… A veure si trobo “Els amants de Pont-Neuf”, doncs. Ara, “Blau”, de comercial, no gaire, eh?

    Jordi, la llibertat és un mite, però cal mirar d’aproximar-s’hi. I més en el concepte d’aquesta pel·lícula. Mira-la, segur que t’agrada. Si no la trobes, te la porto a la tele, Ok?

  9. Doncs Oriol porta-me-la perquè he inspeccionat a la biblioteca i res…

  10. En el penúltimo párrafo sabios por libres.

  11. Ja te la portaré, Jordi. Dilluns torno al curro. Tu quin torn faràs?

    Robert, correcte i estem d’acord, perquè la llibertat veritable, segons la planteja la pel·li, equival a saviesa. Molt socràtic, tot plegat.

    Què passa amb el tema hattrick? No he rebut res, noi!

  12. la setmana que vé treballo de divendres a diumenge i em perdo el sopar del canal, snif…
    pots deixar-me-la al calaix del Sanuy, just al lloc dels editors.
    gràcies perikito!

  13. llibertat per al poble andorrà !!!!!


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: