Enviat per: oriolvidal | 24/01/2008

Acollonit, confós, manipulable

 bcn1.jpg                                                                                        

Avui, mentre corres pel parc, les teves petjades no són tan fermes. El pes de la por i de la desconfiança et tempten fins treure’t forces. Veus tres nois del Paquistan xerrant en una cantonada, mig amagats i discutint sobre un paper. Ho sento moltíssim, però no sospitar se m’ha fet impossible. La reacció primària és aquesta i això que jo sóc dels que s’intenta injectar sempre -bé, sempre que puc- una dosi extra de seny.  Però de cop i volta t’han dit que a la teva ciutat havien arribat uns desgraciats fonamentalistes amb la voluntat de volatilitzar-se al metro o al bus. I reacciones així, quan et fan olorar el perill brutal, fastigós, incomprensible.                                             

                                                                                                                                                         Et quedes perplex davant les reaccions. També aquí ens perdrem en els merdosos laberints del partidisme? També aquí no existeix una veritat, sinó que tot és opinable en funció de l’escó des d’on es mira? Jugaran amb el perill des dels seus cotxes oficials i els vidres fumats faran la resta: una vegada més, restaran a anys llum de les vivències a peu de carrer. I mentre discuteixen, la confusió i l’odi corren el risc d’estendre’s. La política, sense responsabilitat ni sentit de la prudència, només pot portar al desgavell.                                                                      

                                                                                                                                                        Preguntes mínimament exigibles: per què mentre el conseller d’Interior assegurava una cosa al Parlament, “no hi ha perill ni objectius”, un jutge determinava que el suïcidi col·lectiu al transport públic era imminent? Per què costa tant assumir que el respecte al nouvingut ha de ser compatible amb l’actuació ferma davant els bojos que viuen a l’Edat Mitjana? Per què les ànimes extremadament sensibles són incapaces de patir per elles mateixes i les seves famílies? Per què frivolitzem sobre les forces de seguretat quan miren de fer la seva feina? Per què ningú no veu que anar amb el lliri a la mà en qüestions com aquestes acaba resultant la llavor ideal de la xenofòbia? Per què els diaris digitals permeten la inserció de missatges racistes i nazis en els comentaris de les notícies? Per què els genets del laicisme en la seva versió irracional no apareixen per aquí ni en pintura? Per què tanta sensació de comèdia, de tanta collonada, i, alhora, tant d’acolloniment? 

Anuncis

Responses

  1. Grans preguntes Ury, amb poques respostes. Cada cop confiem menys en els polítics; i cada dia hi ha més gent amb ganes de tocar els collons. Així de senzill i de complicat. Així de real. Bon post, amic.

  2. Acaba’t d’acollonir: els ous Kinder seran prohibits d’aquí a res per la Unió Europea! Tant de plàstic sembla ser un risc per a la salut (fins i tot parlen de càncer). Això sí que és una bomba, i no això del cap de setmana. Avui ja diuen que no tenien explosius. Aviam demà.

    Per cert, ara ens dediquem a córrer. T’apuntes a la mitja de Barcelona? És el 10 de febrer. Per si les coses empitjoren, sempre va bé córrer ràpid.

  3. Això dels ous Kinder em sembla que ja ho van dir quan jo anava al parvulari. Va passar alguna cosa amb el plàstic dels ninotets, també.

    El meu amiguíssim Ramon ja m’ha proposat córrer la mitja marató, però crec que no passaré de la modalitat dels 10 quilòmetres. Encara no estic prou en forma i dilluns he de fer bona cara.

    Sobre els presumptes terroristes, no dubto que deu haver-hi una certa oportunitat política a l’hora d’activar els confidents… però és una matèria molt sensible com per jugar-hi i fer frivolitats.

    A “La Vanguardia” senyalen avui que volien atemptar a la L3, a uns grans magatzems i a una mesquita. Al Cuní ha sortit el fill del presumpte cervell i ho ha negat tot dient que el testimoni protegit només els coneixia d’un dia.

  4. Em solidaritzo amb el que viviu a Barcelona. Jo també estaria acollonit. Segur que en aquest cas també “ens perdrem en els merdosos laberints del partidisme”, i hi afegiria que en els de la incompetència i aquesta malaltia que tant patim a Catalunya: el papanatisme.

  5. Els ous Kinder no els prohibiran perquè no cal mossegar la xocolata per accedir a la joguina, si no que abans hi ha el plàstic. Tampoc cal patir pel tortell de Reis, perquè és un aliment que compren els adults i que porta una joguina a dins, no és una joguina en si, per tant, no li afectarà aquesta nova llei.

    Firmat: una que veu el TN Vespre.

  6. Els polítics de tots els colors han aconseguit el que volien:

    -que la por a l’estrany, al “moro” o l’immigrant en general, formi part de les nostres vides. I aleshores, el missatge subliminal és “sort que estem aquí els governants per salvar-vos el culet als pobres mindundis..”. Un consell: viatjant, aquesta por es cura.

    -que la immigració es situi com a 3r problema per a la ciutadania després de la vivenda i l’atur. Problema?? no ho entenc…

    -que un cop més, m’abstingui d’anar a votar.

    Algú s’anima a muntar un partit polític?? he he…

  7. Jo el què no entenc és l’obsessió pressumptament periodística per revelar detalls sobre el confident / testimoni protegit que va permetre les detencions. Només falta que publiquin la seva llista de pelis favorites, l’adreça dels seus pares i el cole on va la seva neboda. Per favor. De vegades, la competència periodística fa perdre el mon de vista.

  8. Ah, Olaiff, gran reflexió! El sentit de la responsabilitat versus el deure d’informar (i fer-ho més que ningú). Sort que són “testimonis protegits”, que si no… Però bé: en la majoria de casos, els confidents són delinqüents reciclats… potser per aquí s’expliquen tantes frivolitats.

    Marty, jo m’animaria a muntar un partit amb tu, però és que estic convençudíssim que als tres dies cauríem en els mateixos pecats… O ens hi farien caure. L’establishment no es toca.

    Encara que sigui un altre tema, el gran problema de la immigració massiva és que sí suposa un marron per a les classes baixes, perquè molts ajuts que anirien cap a ells van a d’altres destinataris. Aquest fet en una situació de crisi econòmica ha de tenir respostes polítiques urgents, si no es vol generar un brou perillós.

    I Carme, gràcies pels aclariments. Pel que expliques, aquesta llei és una mica imbècil, no? Quin altre pastisset porta joguines enmig de la pasta?


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

Categories

%d bloggers like this: