Enviat per: oriolvidal | 15/03/2008

Babilònia i el do de llengües

metro-barcelona.jpg

Passejo per aquests metros d’un sol vagó: una rambla de civilitzacions, un viatge a Babilònia. A esquerra i a dreta brollen mots que no codifico. Just davant, quatre nòrdiques em miren i xerren entre elles en idioma viquing, mentre se’m posa cara de Vivaldi, perquè les imagino movent-se a ritme de Les Quatre Estacions:

-Guaita’l, aquest! Un típic producte d’aquesta terra… Té el seu què, amb aquesta cara d’escolanet! El convidem a venir al nostre hotel?

Riuen i s’ho passen bé. El turisme de la família del Paraguai que hi ha asseguda darrera és ben diferent. Els seus ulls són del color de la subsistència. La seva parla, el guaraní, també arriba comprensible a les meves oïdes:

-Mireu aquest home, nois! No us rep amb desconfiança ni fàstic. Us obre unes portes que heu de saber visitar. Ajudeu-lo a mantenir la seva mirada generosa!

Una parella musulmana, embarassada ella, s’aixeca per sortir i m’ofereixen el seu seient, que abans jo els havia cedit. Ell, sense variar el rostre seriós, li comenta a la seva esposa abans de deixar-nos:

-El tornarem a veure. Sinó a ell, a algú com ell. Qui sap si el nostre fill l’haurà de cuidar algun dia.

I deixo enrere les estacions de Catalunya i d’Espanya, entre d’altres, i arribo a casa meva. I a l’ordinador i a la tele escolto gent que s’expressa amb la meva estimada llengua i en d’altres de comprensibles i, vés per on, no l’entenc. No la puc entendre, per més que la seva boca interpreti com jo el que maquinen els seus cervells i les seves ànimes. Seran dels que no agafen el metro… o potser tenen el títol esgotat.

Advertisements

Responses

  1. Si hi ha una sola constant en els seus microrrelats, a més d’estar ben escrits, és un ingredient secret propi d’una educació reprimida: el sexe amagat. Parli de simis, de píxels o de metros, sempre hi palpita un inconscient que mai aflora (“El convidem a venir al nostre hotel?”). Aviam quan mostra el marro en tota la seva marrana dimensió, home!
    Per cert, el bloc, una mica descuidat, eh. Desconfigurat, diria algú.

  2. El sexe latent és el més excitant, Puigmalet. El desfermat només convé de forma privada.

    Tota la raó li dono pel que fa a la desconfiguració, però ni tinc ni punyetera idea de què ha passat. Ha estat un dels factors de la deixadesa de continguts. Però bé, confio que qualsevol dia aparegui com pertoca.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: