Enviat per: oriolvidal | 04/05/2008

Trobats

Ells no ho sabien, però havien descobert el túnel del temps. Només calia un lloc, una data consensuada: un punt x on trobar-se en les coordenades del temps, volubles sense que ells s’ho proposessin. La invocació, llavors, resultava plena, irresistible, automàtica. La seva conjunció feia ballar la dels astres i tot sorgia com si d’un encanteri de bruixes es tractés, ebris de records per revisitar, malaltissos de lectures compartides, protagonistes d’un ahir de conversió perenne. Un sopar, cinc parelles… i el viatge.

L’adrenalina es desintegrava sobre la taula. Els absents també hi eren, carnificats en les anèctodes de sempre i cada copa dringada. Desvariejats per la intensitat, els ulls petaven a cada flaixblac, superats per un sotrac de voltatge d’incontrol. Botaven les ànimes en aquell rosari de vides entortolligades : quan més insospitós es suposava el racó, més barreja hi feien. Desfermada la companyia, tastaven delerosos l’elixir de la joventut suprema, sense ni rastre del retorn a la rutina de la responsabilitat. Ni una mirada suggerint “que vell t’has fet”, ni cap inquisició sobre paternitats ajornades, ni massa temps per perdre en les esclavitzadores cabòries de la feina que avui els separava.

En el llimb dels seus millors dies, encara ara els sorprendries en aquella dansa per sobre del bé i del mal. Nens eterns que tot podien i de res es privaven en un ball de plaer inimitable.

 

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: