Enviat per: oriolvidal | 06/05/2008

Làtex & bótox (Manifest contra els cossos i les ànimes retocades)

La dignitat del llibre rebregat, la petjada de tots els que hi han passat, el sediment que hi deixa cada mirada, el tacte noble de qui ha estat enaltit pel desgast fervorós dels altres. No hi ha rostre viu sense rastres i per això, amb vehemència, -oh, gent d’avui que voleu escoltar- jo us exhorto: oblideu-vos dels bisturís, renuncieu a les cares prefabricades, renuncieu a l’esclavatge de comprar 100 gramets de Clooney o mig quilo (a tant la peça) de Julia Roberts.

Cada ferida esborrada us negarà una quota d’existència, cada piga exterminada s’endurà molletes de perfecta imperfecció. Allà on mor la papada ocultem el pòsit de la felicitat ufanosa. I què són les potes de gall, sinó col·lecció de records, de somriures, de llàgrimes? Potser podreu ser més joves, però la vostra edat restada perdrà -tot i que ara ho ignoreu- el substrat imperial de qui desafia el temps i aconsegueix capturar-lo en la xarxa del seu cos: l’evidència de l’agitació, els estralls de tota carícia.

Vau fugir dels uniformes -que mira que es poden treure- per caure en el pou dels nassos de catàleg i els abdominals de Photoshop. Vau voler rebel·lar-vos per restar submisos a les dermis plastificades. No saben els ulls del gust perenne dels pits caiguts, ni tampoc de la joia que tot pèl implica: com la flor que neix en el més insospitat paratge. On creix l’herba, hi ha la font.

La simetria perfecta renega de la seducció, que es fabrica amb un munt de caos inexactes que et fan ser únic, incomparable, original. La mirada corregida deixa de ser la teva; els llavis que em fan petons ja no seran els teus. T’estranyaran aquest cos net i sese ombres que facin destacar les gràcies. I les fotos seran millors, però jo no hi sabré trobar-te. Pensa-t’ho.      

Advertisements

Responses

  1. He vist el teu status al Carallibre i he recordat que fa segles que no trepitjo el teu bloc… Veig que li has fet una bonica “rentada de cara”.

    Aprofito per dir-te que no estic gens d’acord amb la teva opinió sobre aquest tema. De vegades una arruga, una taca o un “mitxel·lí” no ens fa feliços. Si un bisturí, una injecció de bòtox o una pròtesi de silicona poden fer-nos sentir més a gust amb el nostre cos (que l’hem de tenir tota la vida), benvinguda sigui la intervenció de la mà del cirurgià plàstic. Jo no dubtaré en recòrrer a ella el dia que la meva cara sembli una pansa o que l’acció de la força de la gravetat comenci a fer de les seves…

  2. Veus?

    Poses al facebook que estàs esperant que entri algú al teu blog i la gent torna i torna a entrar com abans. Ets un crack del marketing!

    No estic d’acord amb aquesta entrada. Hi ha molta gent que corregint alguns “defectes” se sent millor i més segura amb si mateixa. Potser a mi també em passa, però no em gasto els diners en això. Tots som lliures de fer amb el nostre cos el que vulguem o puguem… Però ja saps que penso que hi ha molta gent que n’abusa…

  3. Un llibre vell ben conservat és una meravella però a vegades està en molt mal estat i una bona restauració és del tot necessària, si un la pot pagar. La restauració bibliòfila ens ensenya a conservar el llibre sense modificar-ne substancialment l’aspecte original. El terme mig aristotèlic. Ni excés de bótox ni absència de cura.

  4. Corporación Dermoestética recuerda sus ofertas 2×1 para todas sus clientes.

    También aplaude el excelso símil posteado en esta página y no descarta incorporarlo a próximas campañas. Muchas gracias.

  5. Doncs Oriolo, t’he de dir que you’ll never walk alone… Estic totalment d’acord amb tu. M’esgarrifa la quantitat de gent que passa pel quiròfan només “per sentir-se millor”. Aquesta moda s’està estenent per tot arreu. Ja no és només aquella persona que es corregeix un nas deforme, o una cremada, o un defecte. Ara és aquella nena de 18 anys que vol uns pits més grossos per lligar més a l’institut, la senyora de quaranta i molts que es pensa que amb uns llavis nous podrà passar per una joveneta… el noi que es pensa que per posar-se uns abdominals de plàstic serà el Jimmy Triunfetti de la discoteca…

    A tota aquesta gent, els lligaria com al de la “Naranja Mecánica” i els passaria durant hores imatges de la duquesa d’Alba, d’Ana Obregón, de Lara Dibildos, de Meg Ryan (My God, on ha anat, aquesta tia, al doctor Nick Riviera?)… persones que semblen cada dia més cosines germanes del Joker.

    Apa, salut!

  6. Hola, sóc el Dr. Sanuy i li he de dir que està fent mal al meu negoci. Dediquis a escriure d’altres coses i deixi la cirurgia estètica pels que en sabem una mica d’això. No veu com vam deixar Berlusconi??? Doncs ja està. Fins aviat.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: