Enviat per: oriolvidal | 23/05/2008

El petit gran drama de la maièutica estèril

El rampell. Una genialitat ha caigut com un llamp sobre el teu cervell, però la mil·lèsima de lucidesa s’evapora ràpid i ara, sis hores més tard, no la recordes. Com aquells somnis increïbles que només romanen un sospir en la consciència: et despertes dient “el recordo, el recordo!”, però rellisca fins precipitar-se en un oblit de rescat impossible. On són els manuals d’hipnosi? Com fer-ne la regressió?

De res serveix que rebobinis, perquè no hi ha més cinta. Només obtindràs un batibull de fons, un so intern gairebé imperceptible com a resposta: potser les neurones que cauen derrotades davant els capricis de la memòria. Potser. Quants salvavides haurà perdut la Humanitat en aquest pòsit d’idees enterrades, pensaments nonats i artefactes avortats d’eficàcia tan utòpica com improbable?

Assistiu al funeral d’un article que ja no serà mai. Estava cridat a ser breu, però s’ha passat d’efímer, desaparegut en els laberints de la ment infrautilitzada, esmicolat per un complot antiplatònic, degenerat per la suposada fiabilitat dels sentits. Va ser tocar-lo i convertir-lo en fantasmagòric, com el desig que no podrem mai abraçar. Pregueu a Sòcrates per la seva ànima.

Anuncis

Responses

  1. Doncs la reflexió potser m’agrada més que l’article que hauries parit. Ja ja ja. Jo tinc un boli i una llibreta al costat del llit i, si hi ha alguna cosa que pugui oblidar, l’apunto. Una abraçada.

  2. Bravo, Oriolo, pel seu article sobre allò que podria haver estat i no va ser. És una sensació tan frustrant i familiar… per un moment, trobes la frase perfecta per a la idea perfecta. Però després, res de res.

    Jordicine fa bé de tenir la llibreta a mà. Jo, de vegades, m’apunto possibles temes mentre sóc a les sales de premsa, sentint allò de “Todo rival es complicado”, “Hay que ir partido a partido”, “Cada domingo es una final”…

  3. Desenganyeu-vos: ha estat una manera elegant de dir “cagunlagranputa i la mare que ho va parir tot”.

  4. Saps que your man sempre és elegant, fins i tot per renegar. Per cert, Oriolo, què són aquestes sanefes que surten al costat dels nostres comentaris? Una mica julais, no?

  5. Els rampells són rampes mentals. Quan el múscul torna a l’estat normal pot, òbviament, venir l’oblit. Juntament amb els dejavús i aquests despertar frustrants formen una categoria que Aristòtil no va definir però que mereixeria una llista curiosa de les teves. Ala, a pensar-la!

  6. Puigmalet, espero que la lexicografia també hi aporti el seu gra de sorra. Aquesta primera aportació ja és alguna cosa.

    Parella, aquestes sanefes les genera sol el programa, en funció de l’activitat mental que ha provocat el comentari.
    Conyes al marge, efectivament, són julais totals! Suposo que ho fa per absència de fotos o vés a saber què.

    El comentari era meu! Mira si en sóc d’elegant!

  7. només escric per dir-te que t’admiro només per poder haver construït un títol com “El petit gran drama de la maièutica estèril”

  8. Gràcies, ruti! És que “Collons, quina ràbia!” no em resultava prou glamurós i intel·lectual.

  9. interessant tema, aquest, Mr. Vidal! sobretot quan el que se t’escola dits avall és l’últim somni eròtic, he he…no hi ha manera de reviure els millors moments!
    Apart d’això, i per no perdre de vista més frases o idees genials, a la taula del menjador ja he instal.lat una llibreta (jordicine, hem tingut una pensada similar!) on anoto tot allò que em fa alçar les celles i em recorda que sóc viu. Per cert, l’última és de l’il.lustre economista John M. Keynes: “quan les situacions canvien, jo canvio d’opinió. I vostè, senyor?”. Es veu que tenien fregit l’home per canviar de parer més que de jaqueta.
    sóc el primer que vull aplicar-me la teoria: els immobilismes, de vegades, fan més mal que be…
    salut a totes i a tots!

  10. La frase que més m’ha impactat últimament és una que vaig escoltar l’altre dia a un programa de Cuatro: “La mayoría de nosotros estamos a dos sueldos de nuestra ruina”.

    Trist, però cert.

  11. Caram! Si que esteu profunds! M’encantaria tenir empollades unes quantes frases cèlebres d’aquestes per poder-les deixar anar de tant en tant, però estic segur que les acabaria pervertint una mica:

    “Quan les opinions canvien, jo canvio de situació. I vostè, senyor?”

    O també: “La mayoría de nuestros suedos son nuestra doble ruina.”

    Ja ho sabeu, com resava aquell gran titular: “Dislexia para una solución buscan.”

  12. Esplendid. Tens raó perque moltes vegades dels somnis ens queden més les sensacions (si ha estat bó o dolent, nerviòs o feliç, etc..) que no pas les idees concretes. I coincideixo amb el jordi que la narrativa omple un espai que segurament amb el somni no hagués estat tan rodó.

  13. Gracias, don Xavierrr…
    Això dels somnis donaria per fer un programa de tele… ai, calla, que ja es fa!

  14. Somehow i missed the point. Probably lost in translation 🙂 Anyway … nice blog to visit.

    cheers, Adorableness.

  15. Thank you, Adorableness! Where do you come from? Are you learning Catalan? How did you arrive here?
    And very important… are you Scarlett Johansson?
    Cheers too!


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: