Enviat per: oriolvidal | 17/06/2008

La revelació

I el joc només consistia en triar, en ser tan lliure com això. I no importava tant assumir el risc extrem que podia implicar cada mínima elecció, sinó com reaccionessis quan només un gir d’un sol grau et deixés contra la paret, amb la gola cremant i el cervell capbussat en l’evidència majúscula de l’error. Com admetre llavors el subtil canvi de perspectiva, el reconenèixer-te mort de cop i volta, vençut per la ceguesa i amb tots els espais del cos sorpresos per la derrota. Sí, potser llavors, més que grans idees, només calia un altre delicat moviment per advertir que les formes del fracàs no eren tan descomunals com aparentaven; que un glopet de vida separa només les mels de l’èxit de l’absoluta buidor del desastre, i viceversa. Però obrir la respiració quan t’ofegues és tan difícil, atrapat per les cadenes de l’angoixa i el nul impuls d’un cor sec…  

Advertisements

Responses

  1. El que pot arribar a provocar escollir el chupito equivocat…

  2. Déu meu, Puigmalet! La història més dramàtica que escric en temps… i me la tumbes d’aquesta forma!

  3. Però si tot quadra amb la decisió d’escollir chupito després de l’àpat: el joc de triar, la gola cremant, el glopet de vida, la respiració quan t’ofegues… Elemental, benvolgut Vidal.

  4. Hahaha! Reconec que ho has arreglat molt bé… ben vista, la dimensió etílica d’aquesta història.

    Dedica’t a la diplomàcia, que sempre podràs dir que et van malinterpretar.

  5. Doncs jo pensava que et referies a l’última escena de l'”Indiana Jones y la última cruzada”. Anava d’això mateix, no?

  6. Jorjorjorjor… com esteu, nanos… Li passaré a la secretària de l’Spielberg, a veure si vol que els faci una novel·la…

    Aixeco el calze per vos, Mr. Couple!

  7. Moments tensos, sens dubte. Després del xupito equivocat… o no? Una abraçada.

  8. Jo vull d’això que et prens quan et lleves

  9. Carmeta, no em prenc res, ve de sèrie i segurament deu ser una tara com una catedral.

    Jordicine, cada cosa que fem a la vida és com elegir xupitos: m’ho heu fet veure entre tots. Si no tries, ets com un vegetal. I, si tries molt, agafes una castanya de tres parells.

    No només cal triar bé, sinó quan és oportú. Cada elecció, per petita que sigui, pot tenir unes conseqüències imprevisibles. Tinc un conte al respecte, al marge d’aquest. Pròximamente, en “Reflex Irreflexiu”.

  10. Ostres Uri,
    Vols dir que no necessites uns dies de vacances?
    Decidir o no decidir, vet aqui la qüestió, encara que sigui quin tipus de xupito prendre!

  11. Home, així a pal sec, és un text complex, però emmig d’una bona història podria colar. D’aquí a vint anys uniré alguns textos del bloc i faré una novel·la amb coherència.

    Però, evidentment, sí: necessito unes bones vacances!


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: