Enviat per: oriolvidal | 08/09/2008

Suc de nectarina sobre el diari

Es va desvetllar cap a les quatre i, després de visitar la nevera, es va posar a llegir un diari que ja estava caducat. “Menjar mentre llegeixes el diari… hi ha un plaer més gran?”, es va preguntar mentre recordava aquells dissabtes infantils de croissants i tebeos. En aquell instant, segrestat per una avidesa orgiàstica, la resposta era un no descomunal. Devorava una nectarina fresca, sucosa i perfumada i alhora banyava de gotes fugitives de fruita tots els “èxits” de l’estiu: els rècords d’en Bolt, les fronteres d’Ossètia, les tragèdies inflades, les comèdies forçades o la típica columna afortunada que sovint sol créixer cada estiu, en el racó més insospitat.

Esquinçava la peça amb una passió gairebé animal, mentre les pàgines quedaven xopes fins confondre’s.  Tot moll: cròniques liquades d’impossible relectura ja. De tan voraç, ni s’adonava que alguns trossets d’aquella pell fantàstica queien sobre aquell presumptuós producte d’impremta. L’esclat de la llengua, les dents i aquells llavis delerosos lliscava sobre la percussió d’aquella pluja sucosa. I llavors ho va veure clar: tan de bo, algun dia, en aquella confusió de macedònia il·lustrada, s’hi pogués endevinar el seu nom, ofegat entre els bocins de fruita fins acartronar-se. La intensitat del periodisme duta a l’última expressió… i qui sap si la més elevada. Cruspit fins deixar-ne el pinyol ben brillant.

Advertisements

Responses

  1. Jo prefereixo menjar acompanyat i no haver de llegir, però vaja. I no m’agraden les nactarines! Ja ja ja. Tornes fort, amic! Salut.

  2. Una cosa són quatre gotes i una altra una pluja sucosa, OV. ¿Quantes queixalades s’han de fer a una nectarina per tal de provocar aquest devessall? La meva hipòtesi: no menjava una nectarina sinó un meló. De Villaconejos en concret, que d’El Prat no n’hi ha ara. Menjar-se un meló de Villaconejos a queixalades pot provocar sens dubte el tsunami aquí descrit. Que trossets de la pell caiguin és lògic, ja que no és pas la part més digerible d’aquest fruit. I el pinyol és metafòric, òbviament. Heus aquí la meva interpretació.

  3. Buf, veig que estàs en forma, Puigmalet. Tres nectarines van ser ingerides, una rera l’altra. T’asseguro que en cap cas va ser un meló de Villaconejos (que espero que no sigui metafòric, òbviament).

    Jordicine, pel que fa a mi, la lectura dels blocs no serà mai tan completa com la d’un paper de diari. El meu Mac és molt blanquet i tacar-lo de préssec o derivats quedaria fatal.

    Llegir menjant és la bomba: no t’has de preocupar per tenir la boca plena i, alhora que incorpores aliment vital, n’afegeixes un altre. Evidentment, però, és una activitat per quan un està sol.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: