Enviat per: oriolvidal | 07/10/2008

La gran fireta dels apocalipsis

El Muñoz era l’autèntic capo de la classe. Amb sis anyets, dominava els ritmes i l’estructura interna de “1º C” -“Primero Ce”-, que era com s’anomenava llavors aquell complicadíssim ecosistema de 43 nanos. Es podria pensar ben bé que, en realitat, el Muñoz era molt més gran que la resta, com si fos de “3º B” -“Tercero Be”-, perquè fins i tot els profes atenien les seves impertinències amb una santa paciència sense precedents. Potser per això, un bon dia de 1981, el nostre petit món va patir una sotregada insòlita: el Muñoz… estava plorant! Ho feia desconsoladament, a més. I, quan a la fi va poder articular paraula, les seves explicacions ens van deixar de pedra:

-Es que, señorita, he oído por la radio que mañana se juntan los planetas… ¡y que igual se acaba el mundo!

I va seguir plorant com un boig, mentre alguns ens descollonàvem vius veient tan magna potència rebaixada fins al ridícul. Ni més ni menys que el Muñoz, el milhomes de la classe, que tan sotmesos ens tenia a la resta…

Doncs bé, la vida ha anat passat i els Muñoz de torn han continuat tremolant davant l’adveniment d’uns terribles armaggedons suposadament imparables. El 1984, tan marcadament orwellià, havia de ser el de l’Holocaust Nuclear, perquè el Reagan i l’Andropov petjarien el botó vermell sense adornar-se’n. Després vam descobrir allò de la Capa d’Ozó, que no servia per volar, sinó que s’estava volatilitzant davant els nostres nassos i ens deixaria torrats en quatre dies. Durant la dècada següent, Nostradamus seria reeditat amb entusiasme, fins arribar a l’apoteosi del Mil·lenarisme (per agafar trompes com la de l’Arrabal al programa del Sánchez-Dragó, escoltin).

Davant el tombant de segle, però, ens vam superar amb sofistificació: que mític aquell terrible Efecte 2000, que havia de transtornar tots els electrodomèstics del món fins col·lapsar-lo… i que, en canvi, tan de bé va fer entre la indústria informàtica (la mare que els va parir). Recordin també aquell eclipse solar que faria precipitar la Mir i no sé quants astronautes sobre la Terra amb terribles conseqüències (i no només per als tripulants). I en els últims anys, quan les amenaces terroristes ens han donat treva, l’escalada de fins del món ha estat espectacular: que si un asteroide perdut, que si el canvi climàtic, que si el petroli s’esgota, que si la crisi dels aliments, i ara, sense treva, el Big Crash econòmic que tot ho ha d’arrasar. Com el Papa Ratzinger agafi un grip una mica forta, alguns tornaran a treure la pols a la profecia de Sant Malaquies, ho ajuntaran amb la fi del Calendari Maia (previst per al 2012) i fotran un còctel que ja la tindrem muntada.

Bé, doncs jo no patiria: a la Senyora Catàstrofe li duen xiular tant les orelles de tant anomenar-la que, entre tots, li rebentarem el cap. Això sí: sempre hi haurà un Muñoz ploramiques que ho veurà com un signe inequívoc de l’Apocalipsi. I, per suposat, desenes de milions d’espectadors escèptics que no trobaran millor distracció que la d’un poderós mig cagat de por per foteses variades, com això d’haver de repartir la seva fortuna en centenars de sucursals bancàries diferents.

(Per cert, no pateixin, que la Fi del Món serà el 2017. Ho he somiat una dotzena de vegades.)

Anuncis

Responses

  1. La gran massa consumidora sempre ha caigut de quatre potes, qual “borregos”, en les trampes del capitalisme salvatge que tu has descrit amb una precisió i varietat extraordinàries.

    Ah, jo encara no tinc MP3 ni m’he fet una plana al Facebook.

  2. Doncs quasi que comencem a fer les maletes, perquè queda ben poquet. A vegades els més petits rumors desfan els més grans homes… o els que pensaven que ho eren. Una abraçada.

  3. Boníssim. He disfrutat del teu relat-venjança-opinió. Per cert com ha acabat el milhomes Muñoz ? I sobre les prediccions apocalíptiques ja sabem que no s’acaben mai. Jo, de fet, crec que molta gent necessita viure amb alguna por d’aquest estil per delectar-se amb el present.

  4. Interessa sobretot saber més detalls d’això del 2017. Només tindrem 3 anys de Catalunya Independent?

  5. Jerry, vostè és un salvatge… Mira que no tenir plana al Carallibre! El consumisme ens la fot com vol… i el pitjor és que se li agafa gustet.

    Ben vist, Jordicine. On anem, però, amb les maletes? Són de marca? No ens les comprarien bé de preu?

    Xavi, no sé com ha acabat el Muñoz, però suposo que bé. Amb el temps es va anar reciclant i era un bon tio, però als 18 li vaig perdre la pista. Potser també tots necessitem un Muñoz per seguir lluitant i no acomodar-nos. És allò que diuen alguns que “contra Franco vivíamos mejor”.

    Puigmalet, només tres anys, irònic del meu cor. Sempre i quan en Jesús Álvarez no arribi a ministre i ho solucioni.

  6. la por, què poderosa és ben utilitzada…ven llibres, manté la gent unida, afavoreix certes tendències polítiques no massa progresssistes…

    Però si te’n lliures, ets un altre. Respires millor, tens autocontrol! no, no faig cap curs de creixement personal!! però he viscut massa anys condicionat per la por i poc a poc començo a allunyar-me’n. i es nota molt.
    salut per tothom.

  7. El problema és que hi ha pors que no podem controlar. Relativitzar-ho tot és una solució, però tot i que és pràctic, no sempre resulta el més just, sobretot per a un mateix.

    Molt interessant el que has dit, Jordimartinez. Ara bé: hi ha alguna tendència progressista (poc o massa) que no utilitzi la por? Perquè jo observo el panorama i no veig més que “cuidado, que viene el lobo” en tots els àmbits… i després, patapam!

  8. Molt interessant el que has dit, ury.

    L’esquerra no utilitza el discurs de la por? Existeix l’esquerra?

  9. Segur que el món s’acaba un dia de maig de 2017. Concretament, un minut abans que finalitzi el temps reglamentari de la final de la Champions que l’Espanyol domina per la mínima davant del Vilassar de Mar.

    Això serà possible perquè la resta de clubs del món es veuran arrossegats per la caiguda dels bancs, les televisions i les petrolieres, mentre que la indústria conservera, bàsica per a l’economia periquita, viurà els seus anys de glòria gràcies a que la gent no podrà comprar més que sardines i “Almejas Chilenas”.

    O no, igual no passa, com l’Efecte 2000.

    Jo tampoc no tinc carallibre, què passa?

  10. Jajaja… compro, Parella, compro!

    Tu és com si tinguessis Carallibre. La dona t’ho xiva tot, hi has dit la teva més d’una vegada i també passes estones al joc aquell. Treu-te la careta, home.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

Categories

%d bloggers like this: