Enviat per: oriolvidal | 14/10/2008

La irresponsabilitat dels impúdics

Poca gent més desgraciada que aquells pares que fan de les seves criatures uns col·leccionistes de mèrits, uns acumuladors de triomfs, un contenidor d’elogis de proporcions inabastables. Només els superen en tan immens infortuni els seus fills, obligats a una autosuperació sense respir que enlloc porta, sinó al camí de la frustració: és on la perfecció sense paròdia -sempre tan necessària- acaba condemnant.

Imagineu aquelles pobres criatures encadenades a les seves 312 activitats extraescolars. Contempleu aquells petits aprenents de Mozart, de Michael Jordan, de Shakespeare, de Phelps, de Mondrian: com més destres es demostrin, més alt quedarà el seu llistó, com una Isimbaieva sentenciada a esgarrapar centímetres a l’aire de per vida, cada dia una miqueta més. No oblideu, alhora, la silueta trista dels seus progenitors convertits en general mànagers: ploreu pel seu posat de sergent d’acer rigorós, compadiu-los davant les 312 reunions a hores intempestives a què s’hauran de forçar per forjar carreres tan meteòriques… L’aroma de la pressió, la gola recargolada: qui pot envejar-ho?

L’èxit és gran quan sorgeix de la naturalitat i així es presenta en societat. Quan s’assoleix per un talent sense additius ni propagandes barates: la simple però feliç aparició de l’artista per l’explosió de les seves potències. Encara hi ha gent que no s’hi conforma i acaba cometent la més absurda de les imprudències. Sortir a exhibir les seves criatures en un concurs n’és l’expressió més manifesta. I això és el que ha fet un amic meu. En Puigmalet ha presentat el seu fill, el benaurat Gazophylacium, als Premis Blocs 2008… i, el pitjor de tot plegat, és que ha guanyat. Alço per ell la copa de reflex irreflexiu, però planyo també el seu encadenament irrefutable al cercle viciós de la victòria.

Només els grans s’exigeixen fugir de la mediocritat, costi el que costi. I el meu amic és enorme. Felicitats?

Advertisements

Responses

  1. M’encanta, nano.

    Has tingut l’encert de trobar allò dolent dins de la bondat del premi. A mi encara se m’acudeixen més inconvenients, alguns que realment em toquen els nassos, com ara ¿hauré de moderar comentaris ara que els alumnes inevitablement acabaran descobrint-me? Però la frase de ma mare (“M’has de deixar el premi per ensenyar-lo a les veïnes”) bé val aquest risc.
    Una abraçada, amic!

  2. Celebro la ironia per lligar els dos temes. Segur que el teu amic està content per l’elogi i estic totalment d’acord amb el plantejament de l’èxit. Queda clar que molt pares volen superar a través dels seus fills les seves mancances i limitacions. I això no arregla el pare i, moltes vegades, espatlla el fill. És llei de vida.

  3. Jo el porto a natació tres dies per setmana!!! però perquè vol ell. Li he dit que, quan es cansi, ho deixem. I dic deixem perquè jo aprofito per nedar quan ho fa ell. Dilluns i divendres, llire. Bé, dilluns no, que ara vol fer la comunió! Una abraçada, Ury.

  4. Jo ja l’he començat a notar, el cercle viciós. Abans m’enviava correus, feia comentaris al bloc, em deia ‘estupend’…

    Snif.

  5. Marc, tots els homes guanyadors són iguals. Ja t’ho dic jo: estupend!

    Jordicine: el teu fill, com a mig palamosí que és, té tot el dret del món a nedar. Jo parlava dels pares que estressen les seves criatures i s’obliden d’ensenyar-los els plaers de la vida (això sí, sempre amb l’esforç com a l’altre costat de la balança). No hi vegi cap crítica, amic!

    Xavi, no ha de ser fàcil ser pare. Encara menys pare triomfador. I encara menys pare de triomfador. Que siguin feliços i triomfin com a bones persones.

    Puigmalet, res com una mare orgullosa del seu fill davant les veïnes. Acabaràs sent el gendre idealitzat de qualsevol pratenca.

  6. Acabarà sent el Joaquim Puyal del segle XXI, el gendre que voldrien totes les padrines.

  7. Tu creus, Marc? Encara m’afaitaré aviam si m’arriben més proposicions. Quantes més floretes em tireu, tant més que m’emociono.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: