Enviat per: oriolvidal | 05/11/2008

L’eufòria i la iaia

obama

Doncs sí, han pogut i en Barack s’ha convertit en el 44è president dels Estats Units; el primer negre i l’últim que volien veure els fonamentalistes del WASP. Una persona ni blanca ni anglosaxona que, només amb la façana, ja ha encarnat la voluntat de canvi d’un poble (que, suposo, ara no deurà ser tan caricaturitzable per nosaltres, que som tan perfectes). Falta veure si han vist la llum o simplement s’han cansat de viure a les fosques.

D’Obama és el triomf més immens que es pot aconseguir en aquest ínfim puntet blau de l’Univers i també a Obama pertany la gran responsabilitat de respondre a les modestes expectatives que ha despertat, on tothom hi ha afegit la seva esperança. Total, Obama només ha de transformar el món, domar la crisi, repartir oportunitats per a tothom, modernitzar la visió dels dèspotes de Washington, fer agradable el tacte de la bota de l’Imperi i seguir parint una retòrica mil vegades sentida, però que sona convincent. Sort en el seu viatge, senyor.

La postdata aquí és per als altres granys guanyadors: els mitjans de comunicació; especialment, per als d’aquí (ara que estan tots allí). Alguns excessos han estat excessius, com la beatificació mediàtica de la iaia d’Obama, morta vint-i-quatre hores abans del gran dia. Mirin, aquí no votàvem, de manera que podrien haver-se ventilat la qüestió en una línia de notícia i no en dos panegírics que no dedicaríem ni a la Mare Teresa de Calcuta. La distància hauria de servir per a aquestes coses, en lloc de caure de quatre grapes en el modus operandi nordamericà. Que molt fotre-se’n… i després, tots, com babaus, imitant-los. S’ha de ser gamarús.

(Per cert, s’han fixat amb quina devoció em mira en Barack, a la foto? Jo i ningú més sóc el Gran Germà Illuminati que condueix el món. No cal que cerquin més.)

Advertisements

Responses

  1. A vós que li agraden els jocs de lletres: amabo Obama és un palíndrom en llatí (“estimaré Obama”). Ja sabem què ens toca fer.

  2. Et responc amb un anagrama del que pensa la gent del carrer davant aquest canvi:

    BARACK OBAMA

    BAMO A CKABRÁ…

  3. jo volia que guanyés Obama. Perquè és un tio brillant i convicent i perquè barrava la continuitat dels “neocons” a la Casa Blanca. N’estava tip de la por conreada durant anys pel Bush i els seus socis petrolífers…sobretot des de l’11-S.
    Tinc ganes que Obama comenci a manar. I espero no decebre’m. Tampoc espero una política tan progre com alguns il.lusos esperen a Europa…compte.
    Pel que fa als mitjans que han babejat amb ell, crec que és normal: hi havia ganes de subratllar que vivíem un moment històric…potser per captar la major audiència possible. tampoc ens enganyem.
    I realment crec que portem 8 anys vivint moments històrics: 11-s, 11-m, el crash del 2008, ara Obama. els ianquis són una mina en aquest sentit. Serà que ens va la marxa en el fons? No tota la culpa és d’ells….
    salut a tothom!

  4. Jo també volia que guanyés, però hi ha actituds d’alguns col·legues infantils i gens objectives. Actituds forofes, vull dir, que fan pena. El tema em recordava quan a França es va presentar la Ségolene Royale, que segons molts havia de guanyar de carrer… i al final va triomfar la Bruni.

    Jo molts videos d’avui els he trobat fluixos, perquè tot ja ho sabíem o ho havíem vist. Que si un triple davant els soldats, que si el paral·lelisme amb el Kennedy pel míting a Berlin… i d’idea no n’han dit ni una. “El canvi”, “Yes, we can” i blablablà, però una informació superficial de ca l’ample.

    Crec que el tema avui havia de ser: molt bé, i ara, què? Per on començarà aquest home? De vegades, no m’estranya que la informació esportiva estigui com està. Si la que va de “seriosa” va d’aquest pal superficial…

  5. Hem coincidit força, però tu ho expliques amb més gràcia.

    Vinbt pàgines avui a El Periódico per a l’home que ens ha se salvar, haha.

    Puigmalet, tu sí que ets un palíndrom.

  6. Oriol, sí que s’han transmés idees d’Obama però com que tu només et fixes en el triple davant els soldats i el discurs a Berlin…he he! De bon rotllo eh??
    A grans trets, el seu programa, pel que sabem, es basa és una ampliació de la protecció mèdica pública (gairebé inexistent ara), millora del sistema educatiu, retirada progressiva de les tropes de l’Iraq (sempre que l’exèrcit iraquià estigui en condicions, és a dir, ja té excusa per si de cas), millora de les relacions internacionals i poca cosa més, és veritat.
    Suposo que no farà res per retirar la pena de mort, que recolzarà (tot i no admetre-ho) les grans multinacionals ianquis que campen pel món i que intentarà contentar els paisos emergents asiàtics que tant deute públic USA tenen (i que ara mateix sostenen el sistema financer mundial, al loro! no rajeu dels xinos, que si s’enfaden i venen els seus bons del tresor USA ens enfonsarien a tots en dos dies!!).
    jo no espero “miracles”. Però sí un canvi respecte a l’època negra del Bush.
    salut!

  7. Crec que mirava al Josep Cuní. Ja ja ja. L’Obama té una feinada de por, està clar. I els canvis, cas de produir-se, són molt lents. Tothom sembla estar molt content. Veurem què passa. Una abraçada.

  8. No et feia tan a prop del Gran Poder…Però si tu ho dius…Crec que l’Obama té una feinada de por per endavant. I caldrà veure quines son les seves intencions finals i que li deixen fer. D’entrada la seva victòria ha servir per trencar el tabú racial a la presidència dels Estats Units. Però malauradament la situació requereix alguna cosa més que una operació d’imatge. I aquí és on surten els dubtes.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: