Enviat per: oriolvidal | 26/11/2008

Gramsci sobre l’abisme

 

La seducció d’alguns noms pot entendre’s com una qüestió fonètica, però cal imaginar-la com quelcom del tot irracional. Un, si tornés a néixer, desitjaria anomenar-se Marcel Duchamp, Thiago Splitter, Olof Palmer, Alfie Cox, John Frusciante o Darko Kovacevic, en funció del que deparés la nova oportunitat: acció o reflexió, farciment per a la nova biografia. Entre aquests noms hi podeu afegir també el d’Antonio Gramsci, que ara genera rius de tinta a Itàlia.

Gramsci va ser el fundador del Partit Comunista Italià i del diari L’Unità i continua sent també un vòrtex de polèmica entre adoradors de molt diferent signe. Resulta que Gramsci -si us plau, assaboriu-ne la musicalitat- va rebre l’extremunció just abans de morir, després de deu anys a la presó, sota el règim de Mussolini, el 1937. Ho ha dit l’arquebisbe Luigi de Magistris -bon nom, també, però massa carregat d’is- i la polseguera que ha aixecat està fent tossir tot déu. Els catòlics ho subratllen com un acte de conversió -quan no d’il·luminació-, mentre els marxistes ho qüestionen com si es tractés d’una heretgia. Entre les grans fogueres d’uns i altres, però, potser podrem veure un pobre home desesperat, a l’extrem, i que no va dubtar a abraçar-se a la Mare de Déu a qui pregava de petit. Qui renega d’agafar el passaport, si potser et toca viatjar?

Les vides sempre acaben imposant-se a les ideologies, per més abusos que aquestes pretenguin fer. Fa uns mesos, vaig contemplar una escena poc agradable. A la vetlla d’un home més ateu que Marx, un capellà insistia com una abella polenitzadora a oferir els seus serveis, fins que el fill gran el va engegar: excessos de bonafé que poden esdevenir intromissions intolerables. Potser el cas de Gramsci és comparable. Potser no i la seva redempció va ser integral. Mentre uns i altres s’escridassen, però, ens queda Gramsci com a senyor de tots els seus potsers. Ell i les seves decisions infinites. L’home i les seves indefinicions i paradoxes.

En el tràngol crucial i íntim d’una persona entre l’abisme i la transcendència, ho reduïm tot a una moguda descarnada. Però Gramsci només pertany a ell mateix, com els seus articles i discursos o l’última oració que els seus llavis van pronunciar. Sense viàtic, però, jo també me l’imagino al Cel, per tots aquells pagesos i obrers que van acabar vivint millor per l’herència de la seva lluita. Segons com t’ho miris és més fàcil fer una creu amb una falç i un martell que no pas amb un bàcul i una mitra.

Anuncis

Responses

  1. Les vides sempre s’acaben imposant a les ideologies? Uf, potser en casos extrems sí, però per als cristians, l’home no pertany a deú?

  2. Sí, però el que vull dir és que, en el fons, tothom l’acaba sentint i vivint a la seva manera.

  3. El més important és sentir i viure-ho!! quin sentit sinó??

  4. Jo el que crec que no es poden mesures totes les accions, opinions i decisions d’una persona de forma estricta al llarg de la seva vida. No hem d’oblidar que davant de qualsevol circumstància sempre hi ha un context i aquest, de vegades, pot ser decisiu davant d’un posicionament. No sempre tenim la sort de poder triar en un ambient neutre i sense pressions. Ni tampoc sempre en les millors condicions psicològiques. Dit això, no sóc italià, ni tampoc comunista i si al final el senyor Gramsci va triar una cosa o una altra tant me fa.

  5. Fer una creu amb una mitra sembla ben complicat, certament.
    Imagino que es critica la “coherència” de tota una vida a partir d’un acte final que sovint obeeix més a la desesperació que no a la meditació raonada. Esperar que sempre siguem coherents és de bojos.

  6. Estimats tots, gràcies per les vostres aportacions. Això de les últimes hores és un tema delicat i íntim, per això volia distanciar-me de la polèmica a partir del cas Gramsci.

    La hitòria dels moribunds al llit ha donat casos de bogeria, de lucidesa, de genialitat, de desesperació, d’absoluta placidesa. Epitafis màgics, absurds i autèntiques parides. Llumetes blanques a la fi del túnel i vides que passen com pel·lícules a tota pastilla. “Rosebuds” i misteris per donar i per vendre. Secrets que se’n van a la tomba i cap a una altra vida millor, on segur que no generaran tants maldecaps.

    També estaria bé que diguéssiu quins noms us agraden a vosaltres per la seva musicalitat. Com us voldríeu dir, si tornéssiu a néixer? Jo ja he confessat.

  7. Johhny Weltz. Ole-Christian Furuseth. Pirmin Zurbriggen. Gert-Jan Theunisse (que curiós, tot ciclistes i esquiadors). Aki Kaurismaki, deixa-m’hi afegir.

    Crec, amb tot, que tots els noms propis amaguen dins seu una simfonia descriptiva. Pren, per exemple, el d’Erich Honecker, lògicament pronunciat a la germànica. El teu també: Oriol Vidal, pronunciat com cal, parla d’una persona oberta i catalana. El que passa és que algú se’ns està fumant les esses, les elles i les nostres eles velars.

  8. Complicat…triar nom…complicat!! Però crec que seguiria amb el meu!! cadascú som irrepetibles!! I val la pena que quan entrem en “aquest túnel” el nostre estigui ben estampat! En el meu cas: Rosaura, ROSA-DAURADA!!

  9. Rosaura, això si però amb s sonora!! 🙂

  10. Mira, doncs ara m’ha picat la curiositat per saber més d’aquest Gramsci. Em sonava però no coneixia l’anècdota ni la seva lluita en pro del comunisme. Buscaré una biografia!

    I que consti que políticament em defineixo com un liberal-social…és a dir, capitalisme sí però respectuós amb el treballador SEMPRE. Perquè és la sang de les empreses, tot i que molts empresaris miopes ens vegin com una màquina o una cadira (i n’hi ha fins i tot joves amb màsters rimbombants…)
    els beneficis els arriben igual i duren més perquè en definitiva un treballador satisfet i segur consumeix més. Sembla mentida que no ho vegin…burruuuuuuus!

    salut!


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: