Enviat per: oriolvidal | 28/12/2008

Entre vidales anda el juego

nacho3

 

Cada any passa el mateix. Convides tota la família a casa. Divuit persones, bon tiberi, vi millor i les converses que van agafant embranzida. Tothom comença a anar disparat… i, just llavors, en conseqüència, comencen els trets. Aquest any, com gairebé sempre, li va tocar rebre a la branca de la família que s’havia desprès feia una dècada de l’arbre genealògic, precisament per aquestes festes. Va atacar la Jana, la meva tieta:

          -Doncs es veu que a l’oncle Jeroni les coses no li van molt bé i fins i tot han hagut de tancar la fàbrica. No m’estranya: haver d’aguantar una arpia com la Soledat durant més de quaranta anys! Qualsevol pren les decisions adequades!

          -Bé, no sé per què, però tot això no em ve de nou”, va irrompre l’Alfons, un tiet avi. “Porten anys fent les coses fatal. No estaven mai pel que s’havia d’estar. I s’han deixat endur massa sovint pel diner fàcil. Només cal veure com ha acabat el Nacho, tan bon estudiant que semblava!

          Va ser pronunciar el seu nom i un silenci sepulcral va gelar la taula. El cosinet Nacho! Tantes hores jugant amb ell a la platja, empaitant-nos com a “índius i vaquerus”, jugant a futbol a la part de darrera del jardí, pixant-nos a sobre per mitigar les picades de les ortigues… i mite’l ara! Que de la nostra nissaga, tan conservadora, sortís tot un rei del porno, havia estat la gota definitiva per entendre que aquell vas dels parents heterodoxos s’havia omplert de forma tèrbola. Ai, Nacho! Qui et va veure el dia de la Comunió i qui et veu, primo! Crec que tots estàvem pensant el mateix, perquè una ganyota de desaprovació va circular entre els comensals. Fins que, és clar, mon pare va haver d’obrir la boca:

          -Doncs això del Nacho jo ho veig molt bé. Per començar, no cal escandalitzar-se tant, perquè tinc entès que ja s’ha retirat. I, a més, com ho podria dir sense ferir cap susceptibilitat, a veure… Es pot dir que el xaval ha donat prestigi als mascles de la família, ja m’enteneu…

          D’entrada, no cal dir que tots els homes de la taula vam fer un tímid “he-he” d’aprovació, però la conya es va tallar ipso facto. La tieta Júlia, com sempre, no s’estava per punyetes:

          -Sí, home, sí… i què més! Suposo que totes les presents estarem d’acord en què, en aquesta familia, segons quins prodigis, no cal buscar-los! De fet, no em direu ara que no recordeu la història aquella que deia que en Nacho, més que per un Vidal com el Jeroni, va ser concebut per aquell jardiner de Granada que va contractar la tieta Sole! Es veu que va ser molt més que un caprici del seus…

          Els draps bruts començaven a estendre’s sobre la taula, però ja van ser del tot insuficients per tapar l’artefacte del cosinet Nacho, situat per l’inconscient col·lectiu sobre el banquet durant les tres hores que encara ens mancaven. Val a dir que ben poques vegades les neules havien tingut tan poc èxit a casa nostra.

Anuncis

Responses

  1. Veig que a les reunions familiars hi has d,anar amb armilles antibales…je,je. A cada casa sempre hi ha històries peculiars. Però aquesta, si més no, és divertida.

  2. Hehe… Aquí fins que no et veiem fent la demostració pertinent amb el got de tub de whisky no ens creiem res.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: