Enviat per: oriolvidal | 02/01/2009

La Marxa Radetzky

Primera lliçó del 2009: el vodka en gelatina no deixa de ser vodka, ni tan sols amb la fórmula Leila (gràcies un cop més per aquest autèntic flam per a alcohòlics). La ressaca es veu agreujada per la segona ensenyança de l’any nou, que arriba a quarts de massa aviat del matí: els xinesos a Barcelona no deixen de ser xinesos i viuen d’acord amb l’horari de Pequín, segons demostren els veïns de baix i la mare que els va parir a tots. Tres horetes més tard, per sort, arriba l’analgèsic definitiu. Que passi la Filarmònica de Viena!

La prolífica família Strauss és executada en viu i en directe per La Primera i el mal de cap va passant a cops de Haydn (“bicentenario… ¡y a por todas!”). El debutant en el tema Daniel Barenboim fa les delícies del personal i eriça el meu pijama amb un còctel d’elegància i subtilesa interpretativa. Comprenc que el Danubi sempre serà blau -tot i les tardes grises d’Àustria- i acabo aplaudint la sempre exquisita Marxa Radetzky, banda sonora ideal per complir els propòsits del nou any. Aquí un dels meus: aprendré solfeig sí o sí… i d’aquí a una o dues dècades (bé, o tres) em donaran un Grammy. “Ahí lo dejo”, que diria la sempre expansiva Marta.

Per completar la jornada, retrobament familiar, flipada general amb un nebodet de dos anys i mig més bo que el pa… i tercera lliçó del 2009: aquesta, impressionant, que us recomano a tots i a totes al 100%: el brutal testimoni de Randy Pausch. Sí, aquest any pot ser grandiós!

Anuncis

Responses

  1. Aquest vídeo pertany a aquells correus que cíclicament algú et reenvia any sí any no. (tema per un article sol·licitat…). Val la pena, realment.

  2. Un matí de Cap d’Any no pot ser complet sense una descripció dels salts d’esquí de Garmisch- Partenkirchen per La 2 de TVE. De la retransmissió d’aquest any, que va tornar a fer Paco Grande, em quedo amb dues coses.
    La primera, que va anunciar que la resta de proves dels 4 Trampolins, enguany, també es podrien veure a través de “l’Ente”, en aquest cas per Teledeporte. Un fet a destacar donat que durant molts anys estic convençut que l’espectador espanyol no sabia de l’existència d’altres proves que completen la de Garmisch- Partenkirchen, la de Bischofshofen per exemple.
    I la segona, la sensacional pífia final. No recordo els noms dels implicats però si la patinada de Grande; després del segon salt de l’esquiador que, còmodament, va guanyar la primera mànega, Grande va donar per fet que guanyava el concurs amb el seu segon salt i va començar a glossar el seu palmarès. Tot i que en la repetició ja va començar a dubtar, però, la plantofada servida pels jutges en puntuar molt malament la tècnica de l’interfecte i relegar-lo al segon lloc, davant la sorpresa de Grande, va ser sensacional.

  3. Doncs sí que val la pena. Aquests xinos són massa, no? Quina activitat! I el vodka aquest a mí no m’agrada gens ni mica. Ai… Bon any, Ury.

  4. Per començar l’any, un “Enter Sandman”, home, això sí que és bona música, i no un munt d’estirats en frac tocant davant d’un senyor que braceja com si estigués a punt de perdre l’equilibri!

    Totalment d’acord amb en Jerry. Res millor que la competi de salts. La de migdies de ressaca que he passat davant dels temeraris aquells… aix, quins records!


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: