Enviat per: oriolvidal | 20/01/2009

Get on your boots

 

Déu i la subsistència. Probablement la crisi no existeix i per això alguns es gasten els quartos en publicitat incrèdula en els autobusos. La pretensió, heroica: condicionar els big-bangs a través d’un banner. O, per si això fos poc, tenir-nos a tots gastant saliva i lletres com imbècils. Doncs molt bé. Jo també reclamo el meu espai -ara que l’Obama ja ha fet el seu discurs- i, solemnement, proclamo: no hi haurà canvi al món ni ètica possible fins que tothom tingui aigua, menjar i paper de wàter de tres capes. Ah, i cinc minutets diaris de Facebook per saludar les companyies.  Yes, We can!

Llavors, les llavors. “Creixeu i multipliqueu-vos” sembla l’eslogan d’aquest 2009, tot i que els cicles econòmics s’entestin a recomanar el contrari. Les dolces prenyamentes fan esclatar de felicitat la colla: el José Luis i la Mariángeles (en Borja ja és aquí!), el Marc i la Josefina (que en Josepet demana pas!) i d’altres que repetiran. El cercle s’estreta i em sento feliçment rodejat. Coming soon?  El futur és això: incert i, per tant, meravellós.

La retranca bárbara. Parlant de natalitats, treu U2 un single amb gust a nesquick i espècies del Marroc matisat amb alguna harmonia freddiana (escoltin, precisament, el Coming Soon, del The Game): tot plegat sembla una estranya pretensió per ressuscitar l’Achtung Baby!, crec jo. Per reinventar-se i escombrar la crítica. O sigui, Sorayita style: una miqueta de cuixa sobre la moqueta -desconcert orquestrat- i que se’n parli. Com en el cas dels autobusos. I sant tornem-hi.

(Més sobre el títol: algú creu que s’aguanten, ja sigui sobre les botes o sobre els Ferrari? I no parlo dels U2.)

Advertisements

Responses

  1. Tens tota la raó. Menys tonteries i més sol·lucions per la crisis. I atenció amb les retranques! Quin país… de Vogue? Una abraçada.

  2. Els pares del Josepet no ens imaginàvem, fa nou mesos, que hi hauria canvi de cicle. Si ho haguéssim sabut, ho hauríem fet igualment, hehe. A més, ara que diuen que el millor és que tornem a ser agrícoles, ho tenim prou bé.

    Jo sóc ateu i tot l’enrenou al voltant de la campanya ‘Probablement’ em sembla això que dius, un gastada de saliva pròpia d’imbècils. Que cadascú cregui el que vulgui i en qui vulgui mentre no toqui els collons als altres, i si la seva creença, si és el cas, li serveix per ser més bona persona i per viure plenament, què més vols?

    Visca els creients i els ateus, i fins i tot els agnòstics, campions de no mullar-se.

  3. Aquests escrits tenen la densitat críptica de la “Guia de perplexos” de Maimònides, per posar un exemple a l’abast de tothom. A la meva ment limitada li passa que es queda amb un arbre i no hi veu el bosc. L’arbre que aquí m’ha intrigat és el “Coming soon” cinematogràfic que m’ha fet veure una nova branca en la filogènesi de la vida(l). Seran coses meves.

  4. Puigmalet, la seva perspicàcia resulta tan agosarada com enginyosa. Sobre l’article, tan críptica veu la cosa? No pas per a lectors intel·ligents com els que m’honoren.

    Marc, tu no pateixis, que segur que el Josepet arriba amb un bon pa (i de pagès) sota el braç. Juga a la loto, per si les mosques. I sobre els sentiments teològics, doncs com tu: que cadascú tingui els que vulgui… i que Déu reparteixi sort (hahaha).

    Jordicine, és veritat que hi ha massa tertulià àvid de material per a les seves fogueres. De la banalitat en fan titulars… i així va tot.

  5. oriol, a veure si t’animes i poses la teva llavor, que Catalunya necessita sang nova…he he…
    pel que fa a la crisi, em fa gràcia perquè només se’n parla quan la pateix el primer món. el tercer sempre està en crisi…d’acord amb la proposata d’aigua, menjar i paper de water de tres capes per tothom! i que ho comencin a finançar els nostres governs i multinacionals. Ara, que després aquells països també facin alguna cosa per prosperar eh?
    jo confio en aquest 2009.
    salut per tothom!

  6. El món està fent un pas interessant. Tenim tots els problemes localitzats, les autoritats s’han tret les caretes i han apuntat que les solucions són possibles. Obama parlant de la pobresa com a tema prioritari ha apuntat molt alt…

    O això comença a canviar ja o estaran cridant els pobles a la revolució. Total, per acabar mantenint els rics i pagar els seus excessos…
    (Collons, m’ha quedat molt utòpic, però després del discurs de seminari marista del nou líder mundial, no se m’acut cap anàlisi millor.)

  7. Estic d’acord amb tu quan dius que la pretensió de la campanya atea era que se’n parles (de fet fins i tot tu ho fas), per tant has de reconeixer que han sigut uns diners ben invertits ja que mai una inversió en publicitat tant petita (2000€, segons vaig sentir a la ràdio) ha donat per tants minuts de ràdio, de TV i tantes pàgines de diaris i blogs.
    XAREL_10 (http://xerraires.net/macabeu/)

  8. Benvingut, McAbeu!

    Que la inversió ha estat rendible pel que fa a impactes (en termes de màrketing i publicitat) ja ha quedat dit i em sembla indiscutible. Altra cosa és:

    * que algú es faci ateu perquè ho diu un autobús, com qui es compra un microones.
    * que algú que ja sigui ateu en tregui quelcom d’aquesta campanya, a excepció d’algun cabreig (per això del “probablement”, en lloc de donar-ho per segur).
    * i que algú que sigui creient visqui preocupat i no sigui feliç, com resa la campanya, per l’existència de Déu. Probablement serà a la inversa.

    Vist així, sóc molt poc crèdul amb l’èxit final dels anuncis. De fet, el debat generat encara ha fet que es parlés de Déu en fórums ben poc habituals. Però bé, cadascú pot creure el que vulgui (i mai millor dit, hehe).

  9. Aquesta campanya de guerra entre partidaris i detractors de Déu em sembla absurda. Invertir diners en això és de babaus. Qui creu que es farà devot o ateu en funció d’un anunci? si fos de la Coca-Cola potser sí…je,je. I el nou disc dels U2 d’entrada m,ha decebut, el nou single el vaig trobar molt dolent. Espero que la resta sigui millor.

  10. Segur que hi haurà cançons salvables, Xavi. Però els temps d’esplendor queden lluny.

  11. Déu i la subsistència. Sincerament tenia fe en que no parlessis d’això.
    t’han dit “críptic”? Repeteixo: t’han dit “críptic”?

    • Sí que m’ho han dit, sí. Críptic per abordar un tòpic… i als comentaris ja direm les coses clares.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: