Enviat per: oriolvidal | 19/02/2009

Ja ve el cometa

cometa1

Serà només un segon, o menys. Tampoc n’importa la durada, sinó les conseqüències. T’has passat les tardes de diumenge reclamant una vida emocionant, un gir indescriptible fins i tot per a Copèrnic; un esclat digne de cine. Et vas pintar al cap una barreja de gèneres: intrigues laberíntiques, persecucions esbojarrades, trompades absurdes i còmiques i també vampíriques amants de sal i de seda. Tot per una pel·lícula que podria ser mel o drama. Tot per un segon, o menys, hereu del Big-Bang. Tot per una guspira atòmica. Fam de sensaciones efímeres, però dignes d’eternitat.

    Però arribarà el llamp aquell, el moment d’or, l’onada perfecta… i digue’m si no tremolaràs i sentiràs l’opressió de la gola recargolada, les cames trencadisses… i el cervell reclamant clemència i el retorn al punt original, on creies morir de calma, esclau del control total. Digue’m si el voldràs, aquest surf en un mar de paradoxes. Perquè a la fi vindrà el cometa i, aleshores, el maleiràs, conscient de trobar-te davant l’àngel exterminador. Potser gaudiràs de la seva divina presència i et banyaràs en la seva esplendor total. Però recorda que aquella llum també serà encegadora i que només t’abrigarà com ho aparenten fer les primeres centèsimes d’un cataclisme. Obre bé els ulls i la boca i que t’aprofiti.

Anuncis

Responses

  1. De vegades, el que ens pensem que, per la seva brillantor cegadora, és el mateix cometa Halley, no és més que un meteorit de curta volada que es desintegra molt abans de tocar terra. Per sort, el sol surt cada dia per posar cada cosa al seu lloc.

  2. Jo no. Jo sóc dels ‘jesusito, jesusito’. Ja vaig viure emocions fortes dalt d’un avió i allà em vaig quedar. No pujaria ni al pop de les atraccions, ni busco cap onada, ni espero el cometa. A més, si vingués el cometa, segur que seria un dels pocs milers de supervivents dels planeta, i per aquí sí que no hi passo.

  3. Això és poesia, Oli! Hi ha meteorits que són com una mala pedrada, sí.

    Veig que al Marc tampoc li fan gràcia. Som gent d’estar per casa, doncs, sense alarmes ni sorpreses.

    Algun intrèpid visita aquest bloc? Algun amant del risc o provador oficial de l’equip Carpe Diem?

  4. La gran petada?
    Ocorre cada dia dins els nostres caps…
    Si algú s’apunta a fer una excursió al cometa, a l’estil de… com era eixa peli? Ah, si… Armagedon… que avise, que he de buscar les botes de muntanya…

  5. Ok, apuntem Rubentxo a l’equip dels valents (o dels temeraris imprudents, segons com es miri).

    El debat podria ser: una vida tranquil·la sense mogudes o una vida al·lucinant, però amb sotracs de consideració?

  6. Això, crec, va amb l’edat. De jovenet, era dels que pensaven que tindria una vida al·lucinant, plena de sotracs.

    Ara, hi penso sovint, mentre passejo cada tarda el gos a la mateixa hora, pels mateixos carrers.

  7. Parella, t’ha quedat tot molt poètic. I una estona profund. Ara bé, els sotracs no només es busquen, sinó que també apareixen. C’est la vie!

  8. La virtut sol ser en el terme mig. Una frase que, malgrat “sotracs considerables”, segur que firmaria un seguidor de l’Espanyol ara mateix.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

Categories

%d bloggers like this: