Enviat per: oriolvidal | 05/03/2009

Depilacions de lapidació

Veritat pelada, la que ara exposaré. Vagi per davant que, a banda de segar-me la cara a diari des dels catorze anys, la dermoestètica se’m resisteix. Sobretot, pels pèls, perquè les modes ja poden dir missa, que jo resto esclau submís als capricis filiformes del meu organisme; tant pel que fa als generosos -magnífica catifa morirà amb mi- com pels que corresponen a l’avarícia, que cada cop més brilla, la bola de billar.

      Les incursions d’aquest que escriu en el camp de la depilació, doncs, s’han limitat a la curta però sempre subratllada distància que separa les celles, tan ibèriques i mediterrànies elles (i així havien de ser: la Natura, sàvia com és, sap que no regatejo esforç ni sacrificis i, davant la generació de mars de suor, m’ha regalat dos trencaonades espectaculars). Però bé, tornem al tema, i sense péls a la llengua.

     L’empresa SinPelo ha empaperat Barcelona amb una campanya que és ben bé allò dels signes dels temps. No es perdin una de les frases que utilitza com a reclam: “Això que t’han de portar en una ambulància i no estàs depilada deixarà de ser un malson recurrent.”

     Em fascina el retrat robot que els senyors (o senyores) publicistes s’han format de les seves clientes, de veritat. Retrat d’un robot defectuós i de fa dos segles, això sí, perquè les dones aquí convocades, pel que sembla, disposen d’una profunditat mental, si més no, qüestionable. Si ho he entès bé, resulta que les futures clientes de SinPelo no dormen gens bé (que ja és un gran començament), i compte, que la causa no és tant pel fet de patir un accident o un infart, no, sinó per una angoixa molt més insuportable: que l’adversitat (poc temuda, secundària) les sorprengui amb les extremitats boscoses (que això sí que seria un drama real).

     A la publicitat, per rematar, jo hi afegiria: “Just el dia que t’anava a trepanar el metge d’Anatomia de Grey!” I ja està: amb dos collons. Amb dos collons… imagino que rasurats.

Anuncis

Responses

  1. “Això que t’han de portar en una ambulància i no estàs depilada deixarà de ser un malson recurrent.”
    La meua avia em deia quan era petit una cosa pareguda. Li preocupava que jo tinguera un accident i que tinguera la roba interior bruta!
    És de bojos.
    On ha quedat allò de “on hi ha pèl, hi ha alegria”?
    Això si: la Natura no és tan inteligent com diuen… i si no… Per què cada vegada tinc més pèl a l’esquena i al nas i menys al cap? Quina utilitat té eixe canvi del meu organisme? Jo, al menys, no sé…
    M’he rist a gust amb el teu escrit. Molt bo, si senyor.
    Saluts!!!

  2. Jajaja, això ja ho tenen les àvies, Rubentxo! Però el mateix missatge en una publicitat em sembla fora de lloc. Fins i tot sexista, segons com t’ho miris. Per menys s’ha armat tot un pollo!

    Tu pensa que el calb està predestinat a grans empreses i no té temps a perdre pentinant-se.

  3. Jo no sóc calb i no em pentino, Uri.

  4. Jerry, no matis el consol, my friend!

  5. S’ha de ser burro o abusar de la nàpia.

  6. O ambdues coses, Marc…


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: