Enviat per: oriolvidal | 19/03/2009

Tertúlies, galliners i altres llançaments de plats. El decàleg inexistent

1. Comenceu sempre les discussions amb els punts amb què esteu d’acord. El debat guanyarà perspectiva, temps i alguna idea productiva (i, sobretot, no esgotarà la paciència de qui se’l traga).

2. Quan la cosa faci pudor a unanimitat, feu d’advocat del Diable. Segur que allò blanc és gris (quan no gris marengo).

3. Potser teniu memòria de peix. Els interlocutors i l’audiència, no. Així que sigueu coherents i una mica fidels als vostres principis (seria bo tenir-ne, per començar).

4. No cal fer-se l’ofès ni treure escuma per la boca per resultar més convincent. Especialment si el tema és “Com us agrada el gratinat dels macarrons” (per exemple).

5. Prescindiu de les metàfores futboleres. Messi només n’hi ha un i, quan no marca gols amb la mà, està molt bé fent el que fa (traducció alternativa: no cal treure el Barça fins i tot en la sopa).

6. Tingueu un mínim de destresa amb la retòrica (no sigui que us topeu amb la Rahola i us aclapari com tant li agrada fer, i bé que fa).

7. Si sou uns filldeputa, no cal que ho demostreu a cada intervenció; si sou uns santets, dissimuleu-ho. Correu el risc de caricaturitzar-vos (i ho sabeu fer de conya, què us hem de dir).

8. Si el moderador va d’estrelleta i se sent posseïdor de la Ciència Infusa, toqueu-li el crostó. Per quatre canapès (i si hi ha sort), no paga la pena fer de comparsa.

9. Si algú us falta greument el respecte, perdoneu-lo de forma immediata: el seu descrèdit serà doble (ah, i és clar: si tot plegat entra en el guió, no calia que us posessis a llegir això).

10. I, sobretot: si ets director d’un diari esportiu i amb prou feines te’n surts amb les teves coses… vigila on et fiques, home. El sentit del ridícul no s’ha d’abandonar mai.

Advertisements

Responses

  1. Ah, vols debat, oi? Doncs ara veuras! Imagina’t: darrera jornada de lliga, l’Espanyol necessita la victòria per salvar-se. Està empatant. Últim minut del descompte. Còrner a favor. Pilota penjada. Tamudo salta… perdò, no, Marc Torrejón salta per rematar, però intueix que la pilota passarà, en el millor dels casos, a deu centímetres del seu front. En plè salt se n’adona que la seva mà dreta podria, discretament, fer la feina. Entre el batibull de caps, espatlles i braços, l’àrbitre i el porter rival només veuen que la pilota ha entrat. Final del partit. Tres punts, l’equip salvat i a Cornellà.
    Digue’m Oriol, ha fet ben fet, o mal fet?

  2. Ha, ha. Ja sé per on vas. És infumable, aquest home.

    M’has fet pensar en aquesta reflexió de Just Cabot a la revista ‘Mirador’ (1929):

    “Una llarga experiència de cul de cafè i de lector de diaris ens ha convençut que la polèmica, almenys tal com és correntment practicada en aquest país (i possiblement en d’altres), només serveix perquè la gent s’entenguin menys. Després d’una discussió veureu, efectivament, com cada un dels adversaris, una de dues: o volia dir exactament el mateix que l’altre, o volia dir exactament el contrari.”

  3. Olaif, de tot aquest article, tu vas… i només et quedes amb l’esment de passada a Messi!!! Insisteixo: aplica’t el cinquè manament. (Ah, d’entrada, només justifico una rematada amb la mà al vòlei. I ja veus, la situació que planteges, lamentablement, no existirà.)

    Molt bo l’apunt, Marc. Jo també sóc molt ídol del Cabot (gràcies a tu). A mi, tot el gènere de les tertúlies ja m’esgota.

  4. Doncs si, la cosa està peluda, Ori… El decàleg m’agrada, home, encara que en el fons, els nou primers manaments son una coartada per justificar el desè, que, en el fons, és l’únic que tenies ganes de treure’t de dins… oi que si?

  5. Esperem un altre decàleg per als periodistes de carrer que cobreixen les batalles de llibres i porres. Decàleg o manual de primers auxilis, vaja.

  6. Esperem un altre decàleg per als periodistes que cobreixen les batalles de llibres i porres. Decàleg o manual de primers auxilis, vaja.

  7. Tant com coartada potser no, però parlem d’un cas exasperant. L’home en qüestió o no té amics, o treuen un MD en amistat. Si no, li farien veure certes coses.

  8. Nota bene: pots comprovar que entre el primer i el segon comentari simplement he suprimit “de carrer”, que després m’ha semblat un pèl vulgar, i he canviat una mica l’entonació del darrer sintagma.

  9. Molt acurat, Puigmalet. Tan de bo el conseller d’Interior pugui dedicar-se aviat a l’art oratòria de la tertúlia.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: