Enviat per: oriolvidal | 16/04/2009

Socis, simpatitzants

Al tenor que s’exhibeix darrera la Catedral no li vinguis amb romanços. No l’importa què passaria si el mar pugés tres metres -tot i que el seu escenari quedaria inundat- ni tampoc el preu dels hidrocarburs. Envoltat d’aquelles pedres gòtiques, projectant-hi la veu amb delit, el cantant toca l’essència de la vida, el rovell de l’ou, la sumptuositat de la màgia capturada amb senzillesa. Tanca els ulls i deixa que el cos s’engronxi sobre la seva a capella embriagadora, sabent-se seductor de turistes i d’algun autòcton que no ha esquivat la ruta més llarga. De Puccini a Verdi, de la intensitat als matisos; de la contenció íntima al Paradís.

La paradeta és ideal per al pispa. Allà, al carrer del Bisbe, vint-i-cinc víctimes l’esperen, embadalides per un cantant d’òpera de carrer. El pispa desconeix el preu del gasoli ni tampoc té idea que el mar podria créixer tres metres: arribats al cas, però, segur que se les empescaria per nedar millor que ningú… o per robar algun flotador. Però deixem el futur i les seves complicacions. Aquesta tarda d’abril, amb tanta gent estabornida a cops de melodia, farà l’agost sense rendició ni pietat… i en un moment donat, quan el botí sobrepassi les expectatives, picarà l’ullet al tenor, còmplice impossible per a la Guàrdia Urbana.

Anuncis

Responses

  1. Al micronarrador que s’exhibeix darrere el bloc no li vinguis amb romanços. No l’importa què passaria si el blog stats pugés tres milions -tot i que el seu servidor quedaria col·lapsat- ni tampoc el preu dels googleads. Envoltat d’aquelles planes virtuals, projectant-hi la veu amb delit, el blocaire toca l’essència de la vida, el rovell de l’ou, la sumptuositat de la màgia capturada amb senzillesa. Escriu.

  2. Ai, els artistes…
    Creus que tot allò no l’importa? Es suposa que els artistes estàn no només per lluïr-se. Es suposa que estàn fets per concienciar, per despertar ments adormilades… Creus que ja no és així? Mmmm… Em dóna que pensar…
    En qualsevol cas, estic d’acord amb el Puigmalet… Tu escriu, escriu… El botí no es massa… només uns quants comentaris… però… al menys tens gent que t’escolta. Potser al tenor del teu relat ni l’escolten… i només siga un só de fons… una part més del paisatge…

    PD: Perdó per les posibles errades ortogràfiques… El català no és la meua llengua… Però ho intente, hehe.
    Saluts!!!

  3. Puigma, l’elogi m’ha commogut… i fins i tot m’ha servit per corregir una falta que se m’havia colat (no se’n privi mai de fer-me-les notar, insisteixo). Escriure… qué bien que nos lo pasemos…

    Rubentxo, hi ha esforços que esborren totes les faltes, no pateixis…. i gràcies per venir! Estàs a casa. Ah, i al tenor, fixa-t’hi, clar que l’importa l’art; tant, que després se li enfot tres pitos que demà pugui venir l’Apocalipsi o que la crisi ens devori.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: