Enviat per: oriolvidal | 21/04/2009

La fama put

Diries que és una peixatera, però canta com la mare de les sirenes, amb un timbre privilegiat, com onades que t’abriguen i et reconforten; com si fos un àngel de Rubens que et diu que t’aixequis i lluitis, que tot paga la pena. La Susan Boyle es va presentar al càsting televisiu de Britain’s Got Talent i, en una sola setmana, s’ha convertit en un fenomen mundial, reina del YouTube i lady de totes les converses.

Mrs. Boyle ha esdevingut una celebritat instantània i ja ha sortit on molts fins i tot vendrien la seva ànima per aconseguir-ho: l’ha entrevistat el Larry King i ja l’ha trucat l’Oprah Winfrey, que és com dir que t’ha beneït el Papa, que has ballat amb Fred Astaire o que has jugat a futbol amb Nené i l’Iván Alonso. Més per menys -set minuts d’oportunitat- és impossible. Però és que aquesta dona canta un fragment d’Els Miserables, el musical -en concret, l’epica primaveral d’I Dreamed a Dream– i tu no tens més remei que embadalir, que els ulls ja s’humitegen sols. De l’atur a la glòria… fins que els excessos de la bogeria per l’instant han començat a desvariejar.

Quan creus que la fi de la tirania del món de les aparences s’acosta, sorgeix la dictadura de la imbecil·litat (i poques vegades una ela geminada ha estat tan justificada). Per desgràcia, es veu que la Susan ja és un objecte, una joguina nostra, de tots, que no mereix ni intimitat ni sentiments si no els comparteix amb tot el cosmos. I les onades de fàstic han arribat a la platgeta, on tan bé ens trobàvem comprovant que sí, que el Sol seguia brillant.

Només el penúltim exemple: s’ha sabut que la pobra Susan Boyle és verge, als seus 47 anys, i una productora porno, per fer-se publicitat, li ha ofert un milió de dòlars per estrenar-se amb qui vulgui del seu estol de membres. La sola i miserable proposta ja ha tingut tan ressò com la seva encisadora melodia. I el món… tal com és: merda sobre les flors, exhibició barroera que pretèn tacar la troballa de la joia. Tristos i patètics sense vergonya, obsedits en fer bullir l’olla al preu que sigui. Sort que el cant de la Boyle, la peixatera que tots voldríem, serà capaç d’escombrar tanta estupidesa… Oi?

Anuncis

Responses

  1. Va haver un temps en què els circs anaven de poble en poble mostrant a la gent els seus “freaks”. Ara tenim la tele. També igual que en aquells circs, molts dels “monstres” són frabicats pels empresaris de la fira…
    Ai… He vist un parell de videos en youtube sobre la Boyle. Realment pareix un personatge dels “Miserables”. És una dona normal que canta bé. Per què s’ha muntat tanta espectació?
    Curiós…
    Saluts!!!

  2. Vés a saber si la veu podrà escombrar la merda.

    M’ha agradat això de la ela geminada!

  3. Bona llibrada, microvidal!

  4. Rubentxo, perquè crec que estem tan acostumats ja a les aparences que l’impacte d’una dona basta cantant com els àngels trenca motllos… Els mitjans desitgen casos tipus “el somni americà”. La redempció i la sorpresa venen, científicament comprovat.

    Marc, és que hi ha eles geminades que no hi ha per on agafar-les (des del punt de vista de la parla, dic). Que una paraula bàsica per als infants com “col·legi” la porti ho trobo aberrant (adaptem-nos als usos socials!). En canvi, a “imbecil·litat” està plenament legitimada, perquè li dóna la sonoritat perfecta.

    Igualment, Puigmalet. Em faig regalar “La solitud dels nombres primers”, de Paolo Giordano (Marc mediante) i regalo “Els rebels”, de l’hongarès Sandor Marai, que me n’han parlat bé.

  5. Ury, diria que l’ela geminada no es pronuncia de cap manera especial. El Marc ens treurà de dubtes…

  6. Si treballésiu a la Corpo us dirien que s’ha de pronunciar com una ela simple.

    En queda exempt el Cuní (almenys el de Polònia).

  7. Molt bé, però en cas de no treballar a la Corpo, què? Jo no foto una ela geminada ni de conya (bé, de conya, sí), però a “Imbecil·litat”, segons quins casos, fins i tot és necessari.

  8. Malauradament molt em temo que ella no serà capaç de sobreviure a l’atac dels bultors en forma de representants sense escrupols. I el pijtor de tot és que ha impactat la seva aparició pel contrast entre la seva qualitat vocal i la seva imatge. Es a dir, riure primer i embadalir després. Només no estic d’acord amb tu Oriol en una cosa, cantar així seria igual que el mateix plaer de jugar a futbol amb Messi i Iniesta….T,ho perdono perque ser que estàs eufòric després de Gijón…je,je.

    • Xavi, el més normal és que la fama sobtada se l’endugui per davant, sí. Dependrà de si se sap envoltar de gent amb sentit comú. En qualsevol cas, el debat dóna per meditar sobre els efectes arrasadors d’una bona edició de video, com demostra el YouTube.

      Marc, això de geminar ho deixo per a la intimitat, doncs.

      Olaif, millor Copro que Porco? Mentre ens alimenti, Déu ens la conservi.

  9. En cas de no treballar a la Corpo, igual. Allunya’t d’algú que gemini…

    Encara que no geminis, la ela geminada dóna força a una paraula com ‘imbecil·litat’. És una collonada, però està bé.

  10. Marc, l’Ury i jo no reballem pas a la Corpo, sino a la copro!

  11. Marc i Olaif: us he respost just abans de les vostres aportacions. Misteris del WordPress aquest. O falta de perícia per part meva.

  12. Si, si, a la Porco també!! I ja se sap, que avui en dia s’ha d’anar amb compte amb segons quines intimitats porcines, que després tenen la grip i ja l’hem liat!

  13. la tele, tan paternalista com sempre, ens torna a posar un altre cop l’ham i ens diu això:
    “no despespereu, oh anònims sense criteri però amb ànsies de diners i fama, que de tant en tant molts de vosaltres teniu l’oportunitat de sortir de la vostra rutina i ser l’enveja de tothom, encara que només sigui uns dies o unes setmanes. Si la Boyle ha pogut per què no tu?”.
    Lectura assèptica: tot per l’audiència, clar.
    Vomitiu.
    Me n’alegro per aquesta verge de 47 anys. Que se n’aprofiti el que pugui. I que faci d’actriu porno, què collons!! que recuperi el temps perdut! he he!

    salut a tots els bloggers!

  14. Dejordim, sempre tan cru! I home, jo d’ella no començaria amb un actor porno, tu… Que s’apliqui un “in crescendo”, en qualsevol cas.

    A veure si, a banda de l’autoedició, obres una pagineta d’aquestes!


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

Categories

%d bloggers like this: