Enviat per: oriolvidal | 05/06/2009

La creativitat i tu

Ben bé podies imaginar els àngels envoltant-lo, musicant l’escena somniada, manifestant aquella exhibició gloriosa, campanes celestials. Emmig de l’habitació en penombra, mite del seu segle i de tots els anteriors, el gran geni plorava de plaer, meravellat per l’obra d’art que acabava de concebre. La mirava des de diferents perspectives, extasiat, mig de genolls: Allò, aquell nou referent, l’havia fet ell. Tot sol. O, en tot cas, acompanyat per un aire diví que només per mitjà d’ell, de les seves mans privilegiades, gosava manifestar-se. La visió d’aquell pur artefacte poètic ofegava qualsevol mot, descomponia l’oxigen, trontollava l’esperit fins rendir-lo i esmicolar-lo. Era Vida, i una vida molt més plena que la que podrien assolir mai centenars o milers o milions de vides sumades. Vides mortals, és clar.

El geni creador, tot i les expectatives generades, va morir; orgullós, això sí, de la seva fecunda fama, venerat pels llibres i la Història. El seu nom va esdevenir solemne, referencial, com qui parla d’un missatger dels déus, quan no dels déus mateixos. El seu mite justificat va arrasar convencions, enciclopèdies i diccionaris i va propiciar noves indagacions sobre els llindars de la Humanitat. “Estaríem parlant d’un següent pas evolutiu? Era realment el Geni, aquest gran home, un Escollit?” Les televisions van recuperar un to transcendent, rendides al paroxisme que aquella joia artística provocava. Algunes, però, no cal dir-ho, no van poder resistir-se a la temptació de buscar connexions amb civilitzacions llunyanes i més avançades per descriure l’Indescriptible. Mai més la sang havia tornat a córrer com abans per les venes de la nostra espècie.

Però un bon dia tanta màgia va ser superada, com si un nou alè inspirador, fins aleshores desconegut, s’abracés als homes i a les dones. Un humorista va parodiar aquell clímax inabastable de la germinació total amb un toc il·luminador singular, capaç de fer que molts éssers miserables recuperessin l’autoestima: ara ho podien comprendre. Un altre dia es va fer un pas més enllà: una professora erudita es va deixar de romanços i va descobrir noves capes d’aquell Univers total, com si passés el llum d’una lot per la cara oculta d’aquella peça inescrutable: era impossible que el mateix geni creador les hagués ni tan sols imaginat mai. I encara més: un altre dia, un provocador avantguardista ho va tornar a posar tot potes enlaire reproduint, com si d’una retransmissió esportiva es tractés, l’insòlit procés creatiu que havia generat aquella nova forma de religió.

Ara tothom, ara sí, tenia les peces i podia completar el puzzle.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: