Enviat per: oriolvidal | 20/06/2009

L’acció, això que ens falta

Ha marxat a viure Allí, un canvi de residència forçós després d’enllestir la feina en aquest barri. La seva necrològica només ha estat dos mesets a la nevera, potser perquè l’últim, el nucli dels seus missatges -i, per tant, el més publicitat- calia que es recordés justament ara, en plena crisi econòmica: la lluita contra la pobresa és possible, ara i aquí, com la majoria d’utopies. Tot dit ras i clar: només cal que t’hi posis i un altre t’acompanyi i així fins teixir no una cadena de favors, sinó una cadena d’ànimes en acció. Deixeu-vos estar de congressos i fem un hospital. El moviment es demostra fent camí.

La figura de Vicenç Ferrer, tot i el seu discurs naïf, bàsic, resulta tan venerable com incòmoda. Aquí, un tio que ha anat per feina. Un home de Déu que ens ha recordat a tots que qualsevol pot ser això que en diuen heroi, sant o exemple. Si no ho som és, reconeixem-ho, perquè no volem o no ens deixen les nostres misèries acomodades. I qui parla de Vicenç Ferrer ho fa també de la mongeta de l’Àfrica, el metge sense fronteres que se’n va al Timor, el marista de missions amb el poble guaraní, els voluntaris de mig món o tots aquells que es deixen el llom pels desfavorits a casa nostra.

Hi ha un crit que espera ser escoltat. De vegades és una invitació persuasiva que t’arriba suau, a cau d’orella, a cau de cor. L’acció, la valentia… això que ens falta.

Advertisements

Responses

  1. No vull qüestionar la persona, ni la feina que ha fet perquè no en tinc ni idea, però una parenta que hi va anar em va dir que la Fundació Vicenç Ferrer és un tinglado bastant lamentable.

  2. hi ha molts “Vicenç Ferrer” pel món, efectivament. Per a ells la meva admiració. Han fet un pas endavant molt meritori deixant molts sentiments i possessions al seu país d’origen.
    Pel que fa a gent com nosaltres, sentir-nos culpables per no imitar-los, per no actuar directament contra la pobresa, per no volar cap a l’Àfrica o la Índia i implicar-nos amb alguna ONG no soluciona res.
    Jo, per exemple, no em veig obligat a canviar la meva vida per molts reportatges i campanyes que vegi. prefereixo ser coherent amb mi mateix.
    Crec que n’hi ha prou amb petites accions a la nostra escala, al nostre barri, amb gent que necessita ajut. No cal que siguin indis, paquis, marroquís, romanesos…També poden ser gent amb problemes d’alcoholisme, aïllament social, nens orfes, avis amb pensions ridícules, minusvàlids. De tots aquests últims gairebé ningú se’n recorda.
    Si volem fer el bé, tenim mil oportunitats cada dia i ben a prop. No cal anar-se’n a 5000 o 10.000 km. és qüestió de triar, no de puntuar.
    Però insisteixo, la meva lloança per qui marxi a on sigui sempre i quan ho faci convençut i amb l’esperit net. No amb la intenció de passar unes vacances diferents.
    salut a tothom!

  3. Dejordim, estem d’acord. Jo parlava d’accions, aquí o allà, i és evident que al nostre entorn podem tenir molta força. De fet, si tots els exemples que poses fossin un costum general, la societat seria molt millor (i no caldrien organitzacions per vehicular els actes humanitaris).

    Amb tot, no puc deixar d’admirar la gent que ho deixa tot i se’n va a intentar a transformar part del món, amb la renúncia a tantes comoditats com suposa.

    Marc, estem en el de sempre. És molt difícil que qualsevol que miri de gestionar uns recursos, ni que sigui per beneficis socials, escapi d’un cert component de tinglado: per com s’han de negociar les coses, per la necessitat de prioritzar un projecte o un altre… o, senzillament, perquè som humans imperfectes. En casos com aquest, però, on tanta gent pobra surt beneficiada, l’arbre no ens pot tapar el bosc.

  4. Transcriuré un test de Salvador Carrascosa (un amic meu) que diu:

    “Por suerte, todavía queda esperanza en muchos sitios: en los cuerpos mutilados de los niños, en los vientres vacíos de las mujeres embarazadas, en las tierras de los pobres y en los rostros de sus hijos.

    También queda esperanza en los coches más veloces, en las mentes más suicidas y en los centros comerciales, en los cerebros de los jóvenes y en las pastillas de colores.

    Sobre todo queda esperanza en los lugares más oscuros, más alejados y más húmedos, donde las personas deambulan siempre solas, muertas de frío.

    Toda esa esperanza existe gracias a nosotros, que la creamos día a día y paso a paso, cuando salimos a comer por ahí y también cuando nos quedamos a comer en casa, sentados en el sofá viendo la tele o frente al ordenador, buscando información en el google. Creamos esa esperanza de manera espontánea y desinteresada. Gracias a nosotros hay esperanza, existe esperanza y permanece siempre íntegra.

    Y mientras tengamos esperanza, faltará una mínima acción.”

    Saluts.

  5. Molt bo, Rubentxo. Felicita el Salvador de part meva. Tot està tan a l’abast, i tan lluny…

    Per cert, deixeu que us ho digui: ha fet falta que algú (en Marc) trenqués el gel perquè us posessiu a opinar, eh? Cinc dies sense cap comentari que s’ha passat, el pobre Vicenç Ferrer!

  6. Segons aquesta parenta meva, que treballa en aquest món, el problema d’aquesta fundació i de moltes altres és que no s’integren al país, sinó que ‘imposen’ les maneres de fer diguem-ne occidentals.

    Els catalans sabem molt bé què significa això.

    Jo tinc una nena apadrinada al Perú i sé com es gestionen els meus diners i, sobretot, com es planteja l’ajuda a la persona.

  7. Doncs pel que sé jo, aquesta també te’n va informant periòdicament, tant dels progressos globals com dels teus fillolets. Ara bé, no sóc capaç de poder fer-ne cap comparativa.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: