Enviat per: oriolvidal | 24/06/2009

Magnificent

Tot té la seva part de caricatura, però hi ha artefactes que aclaparen… i aquesta gent els domina. U2 continua parint discos que busquen tant una màgia indefinida que acaben resultant irregulars a més no poder: un pretext, sembla, per girar després i anar al que interessa, que no és altra cosa que recuperar els clàssics de les gravacions rodones. I què podem dir de Bono, instal·lat en un messianisme de supermercat global, a partir de les formes d’un benevolent monitor d’esplai? Frega el ridícul tot el que pot, i més. 

      Però sempre apareix algun cop d’efecte, una patacada emocional. Un últim himne per a la comunió universal. Aquí, a partir d’una percusió atronadora, un orgue que t’entra por lo bajini i, evidentment, The Edge fent trontollar les invisibles cordes del món, mentre en Clayton li remou les tripes. Sona a I Will Follow, sí, i en Bono ho arrodoneix amb un toquet de Pride, amb uns cors que fondran qualsevol estadi en viu i en directe. Serà el Nou Moment, la barreja de grandiloqüència i oh-oh-oh’s que farà vibrar la gent un esclat terrible i memorable d’èpica. “Only love…”

     La pregunta és: n’hi haurà prou, amb això, per superar el subidón de l’últim concert? Ens banyarem en l’èxtasi, somriurem com criatures quan tot acabi… o farem jocs de paraules? Perquè jo ja en tinc el definitiu a la punta de la llengua, en el cas de decepció… Magnifi-ancient!!!

Anuncis

Responses

  1. M’he deixat dir que el Berlusconi és molt fan d’aquest disc, “No Veline in the Horizon”.

  2. Després del 30 en parlem. Per a mi serà el primer directe.

  3. Oh, bateig de foc per a en Puigma, amb la d’anys i panys que fa t’agraden! (Bé, per a mi serà el segon, no et pensis)

    Jo crec que estarà bé en funció de les que cantin de l’últim disc. Si passen de quatre, cagada pastoreta (massa caigudes de ritme), només “No Line on the Horizon” i “Magnificent” em semblen dignes d’aguantar la resta del repertori.

    Jo vaig al segon concert, passo de ser conillet d’índies, hehe.

  4. quina bogeria amb U2. a mi se’m fan molt cansinos…repetitius.
    no creieu que tanta devoció per aquesta gent vol dir indirectament que no hi alternatives en el pop-rock des de fa bastant anys???

  5. Des del punt de vista de grup massiu, és evident que no hi ha cap alternativa. Coldplay no hi arriben i Radiohead són massa complexos, poc immediats.

    A més, el google, els myspace, el youtube i tot internet atomitzen molt les preferències. Ara tenim moltes sectes i poquíssimes religions catedralícies.

  6. tu ho has dit, Oriol, grup massiu. i com jo acostumo a fugir de les masses…doncs res, que passo.
    ara acabo de llegir que arribaran al Camp nou en una nau espacial. Mare meva, què freakie.
    salut per tothom!


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

Categories

%d bloggers like this: