Enviat per: oriolvidal | 26/06/2009

Impactes irresistibles

 mjackson

 

Michael Jackson no va poder suportar la mort de Farrah Fawcett, el seu mite eròtic. En Jacko era un fan indissimulat de Los Ángeles de Charlie i es pot dir que tota l’excentricitat (i, per tant, la genialitat) de la seva vida va girar entorn la figura de la gran rossa: va voler ser blanc per poder enamorar-la, va fer el Thriller perquè sabia que la “Fauces” era una fanàtica de les pel·lis de terror… i, finalment,  va anar esdevenint androgin quan l’alcohol va començar a apaigavar l’ardent sex-appeal de l’actriu. Entenen ara aquella música de l’última decada, compulsiva, desesperada, com de cops de cap contra la paret?

     Mentida tot, és clar, però apostaria que connexions semblants tindran els nassos de sortir a la llum. Dos referents han quedat esborrats aquest 25 de juny i algun antídot s’haurà de fabricar per omplir aquest buit de plenitud. Necessitem recordar, reviure, encara que falsegem els fets de mala forma. Servidor, per exemple, sabia que amb cinc anyets ja estava encisat per l’Àngel rossa, però avui, revisant uns youtubes, he descobert que ella (oh!) no era la Farrah, sinó la noia que la va substituir, la Cheryl Ladd, qui sortia als títols de crèdit exposant-se al típic llançament de punyals del circ. (Total, per després tornar a assumir que la més guapa de totes era la Jaclyn Smith, i de llarg.)

     Res comparat, però, amb l’enorme desaparició d’en Michael, una bèstia monstruosa en tots els sentits. Era tots els personatges d’El Mag d’Oz alhora. Era pur espectacle. Fotre els crits del Billie Jean a la mínima que podies. Era la paràlisi mundial per un videoclip. Passar nits d’infantesa cagat de por per les escenes que no havies gosat mirar, quan imaginar-les era molt pitjor. Era veure el Salvat, el Francés i tot de companys competint al pati a veure qui l’imitava millor. Era el Man in the Mirror que va inspirar la columna d’aquí l’esquerra. Un reflex grotesc, un nen napoleònic, un megalòman friqui, un ritme omnipotent. El personatge parit no se sap si més de les misèries privades o de les impudícies públiques: Leave Me Alone, udolava ell. Desequilibrat pel seu propi huracà, ídol d’ídols, dolç i dolgut per incomprensible, la seva singular parada dels monstres ha deixat d’alimentar-nos. I Neverland ja no tornarà mai més.

Anuncis

Responses

  1. la casualitat ha volgut que tots dos la dinyessin el mateix dia…però, Oriol, no me’ls posis junts! que la comparació és odiosa! de bon rotllo eh?? ;))
    Un, com bé dius, ha estat un monstre de la música pop. Potser el més gran. El sento i m’agrada. és un clàssic.
    L’altra era una actriueta de tercera…per molt sexy que se’ns presentés als 70. No es va menjar ni una rosca al cinema.
    I d’acord amb allò de la Jaclyn Smith: era la més maca de les 3.
    salut!

  2. Estic segur que ara començaràn a aparèixer llibres i llibres parlant de la seva vida. Mira que m’ha importat sempre poct, si allò que m’agrada són les seves cançons, però és cert que tota la seva existència ha estat envoltada de merda per totes parts. Michael Jackson va estar a punt de ser més famós que els Beatles (que ja eren més famosos que Jesucrist) i va tindre a tot el món pendent de la seva música. Creus que això és perillòs per algú? Quan jo era menut, pensava que hi havia un complot mundial contra ell… I de vegedes, quan m’emborratxe amb els amics i en algún bar posen una canço seva, encara defense eixa teoria…
    Un brindis per la seva musica.
    Saluts!

  3. Queda clar amb el text que no pretenc comparar-los, Dejordim. La Fawcett era una noia de calendari, una brisa calenta de molts adolescents… mentre que en Michael era una puta tempesta de tsunamis. Només he mirat de relacionar-los a partir de la trista casualitat.

    Rubentxo, si mirem el modus operandi actual de la premsa rosa, veurem que és exactament el mateix que van exercir els mitjans grocs amb el llunàtic d’en Jacko. Hi havia una autèntica bogeria per ell i la maquinària sensacionalista va aprofitar les 10.000 excuses que tenia per triturar-lo.

    El clip de “Leave Me Alone” crec que és molt revelador. Crees un personatge excessiu que s’acaba escapant de les mans de tothom, fins i tot del mateix Michael.

  4. Dues grans pèrdues. En el cas d’en Jackson em sap greu que algú amb tant talent no l’hagi sabut aprofitar. Una abraçada i bon cap de setmana.

  5. tito, m’has activat un resort de la memoria amb el comentari del salvat i el frances imitat el jacko. Un jacko que ens ha deixat algunes joies en aixo de la musica.

    la farra, a part de tenir un nom que incitaba mooolt, no era una gran actriu. he de dirte que per mi la àngel (o hauriem de dir àngela) mes maca es la cameron diaz.

    au, que m’enrollto. records desde el balcó del davant.

  6. Jeje… A mi és el primer que em ve al cap en aquests casos, els records d’infantesa. És la manera de donar l’autèntica dimensió al personatge i com t’ha marcat. Vam viure el seu boom amb 9-10 anys. Impossible resistir-s’hi, gothalo! Ja t’aniré fent visites…

  7. Jo m’he recordat del Torregrosa, però ja de més granadets. Aquest era fan, fan. Recordo haver vist a el video Beta del Thriller, amb els extres del COMO SE HIZO! Deu ser un dels pocs videos que es va vendre per separat. No recordo aquesta competició al pati de Maristes.

  8. Jordicine, una mica bastant sí que el va saber aprofitar, no? El problema és que hi ha talents que arrasen… també a un mateix.

    Tens raó, Ferran! Amb el “Thriller” es va revolucionar tota la indústria musical. De fet, quan el veus avui no t’estranya que impactés tant com aleshores. Va ser la bomba… però al Michael el va condemnar, aquell rècord: després es gastava milionades per fer discos i clips, quan el secret de l’èxit el tenia en la seva genialitat.

  9. El Rey ha muerto, ¡Larga vida al Rey!

  10. Vaya que si era el rey, Marina… fíjate que a su hijo le puso Prince (e iba a actuar en uno de los conciertos londinenses)…


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: