Enviat per: oriolvidal | 08/10/2009

Goobaraab

Goobaraab era el principi esplenderós, la ciutat dels elogis, la decadència impossible. Poc importaven les llunes fosques i les psiques malaltisses: era trepitjar aquella terra i besar la plenitud.

Recordo el meu primer moment allà, només baixar els peus de la diligència. Una esbelta noia de mirada paralitzant s’esperava per ocupar el meu lloc. I així era, de fet, Goobaraab: la promesa d’un somni que comença quan tot acaba, l’anhel pròxim que sempre s’escapa, perquè les circumstàncies idíl·liques sempre hi viatgen una dècima de segon per davant teu.

Vaig trigar a entendre-ho, fins que les seves seduccions tan pròximes com impossibles em van deixar exhaust i perdut en un toll de frustracions. Però sàpigues, Goobaraab, que penso tornar a visitar-te, delerós de capturar aquesta dècima malèfica que capgira el goig en turment. Ciutat d’encanteri, penso trobar el teu antídot.

Advertisements

Responses

  1. Doncs no sembla un mal lloc… son somniar. Una abraçada, cowboy.

  2. Somnis eròtics. Això és el que volem. I no que ens facis passar amb rodes de molí.

  3. Puigmalet, els somnis eròtics ja van ser explicats en l’article de la Paulina Rubio. La quota està del tot atesa. I tu, Jordicine, no facis l’indi.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: