Enviat per: oriolvidal | 05/11/2009

El canvi climàtic

El publicista torna a casa, deixa l’últim guardó a l’estanteria i decideix dutxar-se. És quan l’aigua rellisca per la pell que ho veu clar: la seva vida està tan plena d’eslogans com buida de principis. Excepte triomfs, res ha guanyat. Excepte diners, poc té. Excepte alguna excepció, res no resulta excepcional. Es renta les dents i té l’impuls de raspallar-se les idees i deixar-les tan blanques. Apaga la ràdio després de deu minuts de tertúlies buides, com la majoria de les que viu durant el dia. Acluca els ulls sense adonar-se. Respira sense adonar-se. Viu sense adonar-se. Es perd sense adonar-se.  Però avui alguna cosa ha començat a canviar. A partir de demà començarà a ser un cabronàs.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

Categories

%d bloggers like this: