Enviat per: oriolvidal | 16/11/2009

Llicenciats en Paroxisme

El periodisme ruqueja, perquè és una ciència que riqueja en paradoxes. Per exemple: com pot ser grossa una primícia? Com poden existir “titulars alternatius”, o sigui, suplents? Com es pot fer una informació sòlida a partir d’una piràmide invertida? Per què alguns programes pretenen reactivar la societat, si les imatges les gestionen els OPI? Per què un dels ideals periodístics es basa en “contrastar les fonts” i la majoria beu de la primera bassa que troben?

Proclamen alguns que la informació és una selva, però sovint sembla un desert. S’alça com “el quart poder”, quan aquesta potencialitat només és atorgable al telèfon que sona en el despatx del director. Els professionals fan enceses soflames a l’adrenalina, però les gèlides notícies d’agència i gabinets van que volen. I tothom vol fer esclatar la bomba informativa, mentre els més buscats (i remunerats) són els neutralitzadors d’artefactes “perillosos”.

Promeses de bohèmia i vida imprevisible que es converteixen massa sovint en horaris manicomials i precarietat mensual, quan no diària. Experiències excitants fonamentades en hores d’espera i sopor insuportable. Caps de comunicació que, efectivament, o et guillotinen o comuniquen quan els truques.

I amb tot, parlem d’una vocació meravellosa, d’una meravella vocacional, d’una dura droga dura que enganxa, empastifa, impregna i pringa. Paradoxa que no para, sobredosi imparable que també avui t’injectaràs.

Anuncis

Responses

  1. Ara s’estudia periodisme per entrar en algun gabinet de comunicació o departament de premsa d’alguna multinacional.
    No crec que sigui majoritari els que s’hi posen per passió encesa després de veure “Al filo de la Noticia” o “Todos los hombres del presidente”…
    Woodwards i Bernsteins més aviat pocs avui dia…
    Però és que com bé apuntes no interessa que les professions personalitzades en individus amb ganes de llibertat i curiositat (Si, i molta perquè el periodisme neix de la curiositat, no ho oblidem!) estiguin ben pagats i tinguin bones condicions de treball, amb lo bé que s’ho passen tocant els collons i sortint-se de la posició oficial que, d’altra banda, ha quedat ben clara en el comunicat de premsa que ha fet el gabinet que cobra, i molt bé en aquest cas, per redactar 15 línies sovint falàcies i intencionades a ser cregudes i tingudes com a la veritat única i absoluta!
    Au, ja m’he quedat trànquil…

  2. Contundent, Muix! Així les coses van i així us les hem explicat. I sempre poden empitjorar!

  3. mentre s’acceptin declaracions “sense preguntes”, “comunicats oficials” sense possibilitat de rèplica i “enviaments d’imatges” de canals de TV institucionals (tipus Barça TV) que ho filtren tot a consciència, aquesta professió no aixecarà cap.
    pel que fa a buscar-se una feina ben pagada, crec que en el fons és comprensible. Treballeu un temps en una ràdio o una tele privada i veureu com la vocació queda al cap d’un temps en un segon pla…

    salut!

  4. Crec que no hi afegiria ni una paraula més. Just a la fusta, Mr. Ury. Abraçada.

  5. Profund anàlisi irònic de la professió periodística. Amb moltes veritats i algun punt de vista un pel esbiaxiat. Jo crec que el periodisme autèntic anava lligat a la precarietat, però la de debó, no la d’ara que alguns tenen solucionada amb l’ajuda dels pares. La crisi no és no poder sortir de copes sino no poder menjar. I això sortosament ara no passa. Per això, la professió s’ha acomodat, però res diferent de la resta de la societat. Per mi a nivell de tv hi ha dos professionals: els que fan videos i els que son periodistes, n’hi ha que fan les dues coses i n,hi ha que només en fan una.

  6. Potser m’escapo una mica del tema:

    Quan va caure el mur berlinès, al Pravda hi va sortir un breu, i l’agència de comunicacions del Partit Comunista va emtre un comunicat de tres línies; però cada membre del gabinet va rebre un dossier complet de diversos fulls, ben detallat.

    Aquest exemple em sembla representatiu de la tasca de molts mitjans: La informació sola no és poder. El poder és decidir qui rebrà tres línies d’informació i qui en sabrà tots els detalls.

    De molts afers nosaltres també en sabem només les tres línies que toca saber. A qui li dic…

  7. Xavi, d’acord amb el matís sobre la precarietat, però hi ha munió de companys que amb prou feines són mileuristes. Som molts periodistes i el caché, per norma general, és raquític per tractar-se de gent amb llicenciatura i col·lecció de màsters, i cada vegada va a més.

    Interessant reflexió, Puigmalet. Però avui dia, els intents de manipulació resulten més indecents que mai. No sé si hi ha més eines per derrotar-la, en el fons, però segur que n’hi ha més per advertir-la.

  8. La professió s’ha degradat bastant però encara hi ha bons periodistes.

    Ànims.

  9. Evidentment que hi ha bons periodistes però la degradació passa més per la precarietat laboral que no pas per la interferència dels estaments públics, que en tot cas ho dificulta mes.
    Quan és passava gana fer bon periodisme és pagava, ara no destaquen precisament els novells que aixequen alguna notícia o aconsegueixen alguna exclusiva que els suposi un pas endavant i un reconeixement.

  10. Les edats del paridisme (fent això que m’agrada tan poc de generalitzar):

    Jovent d’esperit pijo i de mentalitat punk: “No future.”

    La nostra generació, entre perplexa i agilipollada. Pragmatisme i s’acabó: sobreviure és l’ofici.

    I una part de la vella guàrdia que es resisteix a perdre pistonada. En el fons, són seus els poders i les glòries.

    Tots culpables… i tots tan innocents!
    Vaig a dormir, que desvariejo!


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: