Enviat per: oriolvidal | 14/12/2009

Segrestat per Wagner

No era el seu compositor favorit, en Wagner, però un bon matí es va despertar amb La cavalcada de les walkíries, aquell esclat gairebé histriònic de bellesa i deliri extrems a parts iguals. Per un moment, mentre es recuperava de l’esglai provocat per la tremolor de cordes i trompes, va pensar que es tractava de la nova alarma-despertador que havia posat al mòbil, però no: aquella orgia musical la duia incrustada al cervell i no se la podia treure del cap. Va córrer pel passadís fent salts mentre l’orquestra en ple trencava l’aire. Els plats s’esclafaven amb potència i la música girava els seus passos d’una banda a una altra, com si es tractés d’una deesa nòrdica folla no se sap si d’ira o de ganes de protecció.

Durant la dutxa, dòcil i adaptable com era a les circumstàncies, s’ho va prendre a conya. Confiava que el fenomen seria passatger i no va parar de fer un playback exagerat i èpic, jugant amb l’aigua i la cortina del bany: millor fer el galifardeu que començar a tremolar per un petit desajust sense importància. Però quan va procedir a assecar-se el cabell i encara era capaç de sentir l’òpera fent trencadissa en primer pla, ja va començar a esverar-se. Què carai li estava passant?

Mai a la seva vida s’havia preparat unes torrades amb mantega i melmelada amb tanta energia. Aixecava el ganivet a l’estil de qui empunya una espasa nibelunga i el lliscava després sobre el pa torrat com qui s’obre el pas entre hordes enemigues. Endrapava després mig boig, amb potència desbocada, potser creient que allò era senglar cru. La llet era engolida com si l’esperés una necessària al·lucinació etílica. Però el pitjor va venir després, quan va tocar sortir de casa i aquella introducció desfermada continuava repetint-se al cervell i segrestant la resta d’òrgans. La jornada es presentava duríssima i vés a saber qui i com el podria rescatar. Qui deia que era bo, l’olor del napalm de bon matí?

Anuncis

Responses

  1. Hob das Messer Stil Schwert wielder, die Nibelungen und lief dann auf Toast, wie Sie den Übergang zwischen den feindlichen Horden zu öffnen. Wenn statt dessen der Cadí, befettet Margarine Tulipan, kam es nicht dazu. De ben segur.

  2. Es va calçar les sabates i va envair Polónia?

  3. Gazo, ignorava el teu domini de la llengua i la ironia germàniques. Tant de Nietzsche no podia ser bo.

    Aquesta era la pretensió inicial, Francesc, però es va fer amic de Lech Walesa i van acabar passant el rosari.

    Continuo buscant el desenvolupament de la història.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

Categories

%d bloggers like this: