Enviat per: oriolvidal | 04/01/2010

Somnis de fang, somnis d’or (Conte de Nadal)

Quina alegria han tingut el Núria i el Martí quan els pares han tret les peces del Pessebre. En poc més d’una hora, el pare ja ho ha muntat tot: les serradures i la molsa per donar forma els camins, el riu de plata, les muntanyes de suro. Els nanos han posat les figuretes amb una excitació màxima, una per una: hi ha els àngels, Sant Josep i Maria, els pastorets, el pescador, la dona que renta i la que fila, el caçador… Fins que la Nurieta n’ha tret l’última de la caixa:

-Oh, és el Tamudo Caganer!

Fa dos anys, un diumenge de sol de tardor, van comprar-lo com un tresor i després no paraven de fer-lo anar d’una punta a una altra de Betlem, fins al punt que la Iaia va haver d’advertir-los:

-Aquí l’important és el Nen Jesús, no ho oblideu!

Avui tots dos han inspeccionat la peça amb més sorpresa que admiració, com qui mira de fer memòria d’un bon moment passat. Fins que el Martinet, sempre tan observador, se n’ha adonat:

-Li falta una bota! Té un peu trencat!

El trosset de fang amputat restava oblidat a la caixa, per sort. I la cara del nen s’ha il·luminat en veure’l:

-I si l’enganxem? Potser el Tamudo de veritat tornarà a fer gols! T’imagines?

Molt més tard, el pare, ja descansant al llit, no pot evitar repassar la jugada, qui sap si per la forta olor que ha deixat la resina. “T’imagines?”, i s’adorm amb el rostre guarnit per un somriure trapella.

(Publicat al BiB la vigília de Nadal del 2009)

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: