Enviat per: oriolvidal | 19/01/2010

Sisme i pessimisme

La catàstrofe ens retrata, rica en metàfores i paradoxes. Haití, miserable i mal gestionada, ha hagut de morir per existir. El criticat imperialisme dels Estats Units torna a salvar el planeta o, si més no, a intentar-ho: i l’ONU que s’ho va mirant. Dolor global a la desesperada o per sortir del pas. La solidaritat instintiva i generosa és amiga de Santa Bàrbara, ara que ja ha tronat. Esquerdes morals… i tu i jo, davant la pantalla.

Haití, enterrada per un sotrac apocalíptic. Ha passat una setmana i el desastre encara creix. No només pels recomptes cruels i les troballes macabres, sinó, sobretot, per les rèpliques no prou calculades del terratrèmol. No hi pot haver terror més gran que el d’una civilització conscient de deixar de ser-ho. Caos, ciutats sense llei i lluita famolenca per la supervivència. Metges arribats de tot arreu es veuen desbordats per la tragèdia, mentre costa dirigir els ajuts i els milions enviats des de les terres de l’opulència. El món, nosaltres, contra les nostres contradiccions. Impotència per a un rescat gairebé impossible.

Em pregunto quan farem una guerra preventiva, de mínims, al subdesenvolupament total. Perquè els sotracs tornaran i els escombrats seran els de sempre.

Anuncis

Responses

  1. Només quan els escombrats no siguin els de sempre potser reaccionem una mica (però tampoc no gaire). Potser si passa al Japó, per posar un exemple.

    “La paradoxa d’avui dia és que ens és molt més fàcil d’imaginar la fi de la vida a la terra que qualsevol petit canvi en el capitalisme.” Slavoj Zizek dixit.

  2. Una amiga meva sempre diu que “La humanidad es una patrulla perdida”. Ni tansevol les grans tragèdies ens fan pensar… En fi…
    Saluts, Oriol. Molt bon article.

  3. Rubentxo, el que has de fer és tornar a escriure d’una vegada! ¡Vamos!

    Molt bones les cites que heu posat, nois. Crec que l’amiga i en Zizek vénen a dir el mateix.

    Ara bé, Puigma: parles del Japó, quan terratrèmols com el d’Haití passen força sovint, per allà. La diferència és que, sortosament, els nipons estan preparats.

  4. Bona reflexió ! Resposta a la pregunta final: mai es farà res preventiu perquè l’ambició i l’egoïsme governa el mon. Per que hi hagin rics hi ha d’haver pobres… la riquesa dona poder…. el poder fa que els rics siguin més rics i els pobres més pobres…. és un circle viciòs.
    M’agradaria anar-hi a ajudardins de 10 dies quan surt un nou contingent (com ja vaig fer 5 anys) però aquest cop el meu cap em posa de condició que m’haig d’espavilar jo a que els meus companys cobreixin la meva feina. Tenint en compte que la plantilla està mal dimensionada i falta ja de per si gent, i que els meus companys estan farts de la explotació que pateixen dia rera dia a l’hospital, el resultats és NO HI PODRÉ ANAR.
    Perquè hi vull anar ? Per que ens aquests llocs ets sent útil com a metge i no t’escridassen com a Espanya , on et tracten a baqueta i només fas que visitar gent egoïsta que només pensa en ella.

  5. Sou gent d’admirar, Gemma. Quina llàstima de la mala organització, que en aquest cas evitarà que puguis donar un cop de mà necessari.

    L’egoisme va com va, però fins i tot en el seus termes caldria fer alguna cosa. Potser sortiria més rendible establir uns mínims als llocs de risc que no pas aquestes parafernàlies d’urgència… i fins la pròxima. Tan de bo algun estudi econòmic em donés la raó. Però és clar, algú ja ho deu tenir calculat.

  6. És una llàstima, però és així. Hi ha paísos que només passen a primera pàgina per les seves catàstrofes. Una abraçada.

  7. acabo de llegir que són 110.000 morts…uf…
    de tota manera, sempre hi haurà diferències al món: entre rics i pobres, entre llestos i no tan llestos, entre guapos i lletjos…Cal acceptar-ho. Ha passat al llarg de la història i seguirà passant.
    Es tracta, em sembla, de fer el que ens dicti la consciència en cada moment per poder dormir tranquils.
    I per a mi no llueix més ajudar els pobres haitians. A prop vostre hi ha gent que també necessita ajuda. Molta gent.
    salut!

  8. Dejordim, aquesta vegada no estem d’acord. No ens podem resignar a segons quines diferències. Com tampoc crec que ajudar als d’Haití significa prescindir dels pobres d’aquí. Entenc el realisme del teu missatge, però tot hauria de ser compatible i tothom hauria de tenir, com a mínim, la seva oportunitat.

  9. Oriol, tothom ha de tenir la seva oportunitat, d’acord. però de vegades sembla que ens facin sentir culpables per situacions que nosaltres no podem controlar ni tan sols endolcir…
    I jo sí que crec que hi ha molta gent que ingressa diners per Haití i després es nega a fotre un cop de mà al veí en dificultats o al mort de gana de la cantonada. D’això al meu poble en diuen hipocresia…
    salut!


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: