Enviat per: oriolvidal | 08/02/2010

El cel escapçat

L’arquitecte va alçar la mirada fins que el sol va il·luminar-li la gola de ple. La infinita torre s’alçava sobre els ulls desconcertats de qualsevol, sorpresos per aquell nou horitzó alterat i inabastable, aquell orgullós desafiament a la lògica i al paisatge, aquella impúdica exhibició de verticalitat punyent. El monstre, pensat i repensat durant una dècada d’opulència, surava ara emmig d’aquell desert de crisi i misèria. Un despropòsit estratosfèric que ni el luxe podria omplir de significat, ja que ni recursos ni esma quedaven per vestir-lo. No és estrany que l’arquitecte, després d’ascendir als cels per mitjà de sis ascensors majestàtics, cridés un aspre “perdó” des del cim, just abans de precipitar-se cap a les forces de la gravetat. Ni tan sols aquell salt seria etern.

Anuncis

Responses

  1. “Dubai cierra al público la torre más alta del mundo por exceso de visitantes”, diuen avui a Yahoo. No aprenem de Babel!

  2. No aprenem, no. M’has recordar ‘El gran salto’, dels Coen. Una abraçada, Ury.

  3. Ja ho he vist, Puigmalet! M’ha fet gràcia que just el dia després d’escriure’l passés. Premonició… però d’efectes inversos.

  4. com més amunt, menys veiem el terra! quina mania tenen alguns!
    salut a tothom!


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: