Enviat per: oriolvidal | 13/03/2010

Guarda’ns dels guardons

La fama pot ser empobridora, fins i tot per als més nobles esperits, talents o genis. Una pluja d’etiquetes els ofegarà sense que ells, teòrics admirats, puguin obrir la boca. Un rosari de prejudicis els encadenarà a la perdició del sempre curt consens, castrador de sentiments íntims i percepcions personalíssimes. Però res pitjor per a un autor, per a un artista, que una fama embotida de premis, títols, tributs, reconeixements. Sinònims tots ells de segrest, quan no de rapte; monstres xucladors de biografies monumentals, però minimitzades a un trist marcador.

El mal periodisme mutila ànimes amb titulars de tan pretesa ambició com de curta volada: “Mor Delibes, premi Cervantes.” “Tan sols li va faltar el Nobel, quina pena.” “La crítica el va aplaudir sempre.” Escròtiques mirades i estràbiques percepcions. Com si Delibes fos important pels guardons i no per les línies fidels, la prosa calibrada, la universalitat de les obres. Per aquella descripció senzilla però genial, aquell diàleg precís i transubstanciat de la vida… o potser l’evocada escena d’humor variable i revelador. En definitiva: pel record que marca en els lectors. Per l’altra existència regalada.

Els premis valdran per subratllar els mediocres, però mai per elevar la categoria dels excelsos. Tan absurd com que a Suècia decidissin recompensar Shakespeare a títol pòstum. Les vanitats caduques no valen per als immortals.

Anuncis

Responses

  1. És curiós, això dels premis… Pareix que un artista és valorat en funció de la quantitat de premis que adornen la seua casa… Supose que és culpa dels mitjans de comunicació, que ho fan per a que la gent que no té ni idea de qui era eixe senyor pense: oi, si que devia de ser important, que tenia un premi princep d’Asturies…
    En fi…
    Ens queda la seua gran obra.
    Saluts!

  2. Molt ben dit, noi.

  3. és cert: aquesta societat acomplexada en què vivim sol valorar les persones per les possessions materials, pel càrrec o pels premis aconseguits…i poques vegades simplement pel talent que un té o pels valors que un defensa.
    Admirem el que ens diuen que hem d’admirar…
    Si això és un dels pilars de la globalització, paren que me bajo!

    salut a tothom!

  4. Era un geni. Les “5 horas con Mario” em van captivar a l’institut. Tot un exercici d’estil, una demostració de capacitat narrativa aclaparadora.

    L’exemple de titulars curts de mires que has posat és d’allò més encertat. Els premis, sovint, són una etiqueta massa fàcil de posar per identificar algú, més enllà d’un talent difícil de quantificar.

    Per cert, parlant de titulars xungos: què us hi jugueu, que la setmana de quarts de final de la Champions, algun diari publica “Semana de pasión” perquè coincideix amb la Setmana Santa? Si no ho fan, faig com el Creixell: me la tallo i em faig monja.

  5. Mai he entès això dels premis, tot i que, m’imagino, que n’hi ha que són més o menys justos i d’altres que no. Boníssima reflexió. Una abraçada.

  6. La història n,està plena de genis que durant la seva vida van ser uns incompresos i van morir a la ignorància. I a nivell literari els premi Nobel son un reconeixement que l’únic que acaba afavorint es el perfil comercial de l’obra. Hi ha massa lletres al món en forma de literatura que es impossible que els grans autors siguin sempre reconeguts. Ens passarà el mateix quan anem a visitar a Sor Pareja al seu convent.

  7. El tema es: La Masa necesita que le “empaqueten” la realidad, si puede ser en minidosis de plástico mejor que mejor… Y este ejercicio, para poder consumirla con sus grandes limitaciones.

  8. Hehehe, Lemus.. doncs el Pareja la va clavar. Ho he llegit i he sentit diverses vegades. Fins i tot pel meu partenaire de programa!

    Enri, ho has resumit de forma rasa i crua. Estem tots d’acord… per una vegada!


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: