Enviat per: oriolvidal | 12/07/2010

La grandesa

Iniesta havia fet un bon Mundial. Potser no massa perfecte, segur que intermitent, després d’un martiri de temporada amb lesions perepunyetes. Però ell sempre sembla disposat a recordar-nos que el futbol, per més que l’emboliquem i l’embolcallem de capes estratosfèriques i subcutànies, no deixa de ser un joc. El de la plaça i el de la porta del pàrquing. El de les dues carteres, el vidre trencat i la pilota penjada. El dels cromos i els somnis. Sempre nen.

En Iniesta troba l’aficionat el gust per passar-s’ho bé, la classe com a naturalitat i el toc diabòlic com un do tan diví com espontani. Sumin-li el cop de geni per irrompre quan més se’l necessita, com bé saben a Stamford Bridge. Iniesta, sinònim de fiesta. La dels humils que saben cantar a la vida: sempre un regal si la pots enfocar bé i si saps com treballar-la.

Doncs bé. Iniesta, en tot un minut 116, agònic i de tremolors, va fer el gol de la seva vida en la final de la Copa del Món, com tantes vegades hauria somniat de petit. Un gol de llegenda, mito súbito i també sociologia en acció en un cap de setmana laberíntic i regat d’injúries fosques i de reivindacions guanyades a pols. I en aquestes, enmig de la voràgine, de l’èxtasi, del perdre l’oremus i de creure’s déu –perquè podia– va aquest petit gegant i es treu la samarreta i recorda el seu amic Dani, company i rival des de sempre en milers de derbis ‘irreconciliables’: “Dani Jarque, siempre con nosotros.” Una estampa ja eterna –història sagrada del futbol– per a una amistat indestructible. La de les bones persones.

El modest gusiluz ha tornat a il·luminar molt més enllà de la gespa i de la gesta, tan oculta sovint en les petites coses. Pues la verdad ejque sí.

Anuncis

Responses

  1. Realment un petit gran gest. El nom de Dani Jarque deu haver estat en boca de periodistes esportius de mig món. Sabia que escriuries aquest apunt 🙂

    • Estimat, em coneixeu massa. Però noblesa obligava. T’escric un mails.

  2. Aplaudeixo el que has escrit, Oriol. Ser objectiu i agrait diu molt en favor teu. I suscric totes les paraules que composen el teu post.
    M’agradaria que molts culés integristes et llegissin i s’adonessin que encara queden ments que fugim de fanatismes i valorem un detall humà, simplement, el faci qui el faci.
    Perquè no només de futbol viu l’home.
    salut!

  3. No sóc massa “futbolero”, però vaig gaudir al vore la gent tan contenta.
    El gest d’Iniesta: preciós.
    Salut!


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: