Enviat per: oriolvidal | 04/08/2010

Totes les millors pizzes del món

No hi ha pizza més bona que la cuinada per la teva imaginació. La que pren la massa d’aquella tarda d’infantesa, les textures d’aquella escapada a Roma i els ingredients de tants últims sopars entre tertúlies memorables. És la pizza del teu desig, la fam de la teva expectativa, elevada fins a l’impossible. Delícia màxima i més millor a l’ordre del dia. I si després té la consistència d’una vaporosa il·lusió, tots tranquils, que ja ens imaginarem les postres.

El món d’avui (reconsumista, telepredicat i multidifós) no acostuma a cuinar pizzes meravelloses, però s’obstina a una rabiosa obligació de vendre’ns-les. Tot són partits del segle, pel·lícules de l’any, bestsellers que t’atraparan, discos memorables, novetats definitives i qualitats pretesament insuperables. És la lògica del sistema, que ens ha llegit l’ànima de nens eterns i d’adolescents atrinxerats i s’esforça, per tant, en “regalar-nos” sense parar nits de Reis i aquell cuquet previ al gran ball de graduació. I pobre de tu que t’ho perdessis.

Sempre ha venut l’excitació màxima, aquest clímax d’espiral segrestadora. Però ara que ens arriba per arreu perfectament dissenyada i programada, ara que en diuen HYPE (hiperbòlica estratègia per convertir un producte en imprescindible), ens acaben sacrificant, com de costum, l’encant d’ahir, la innocència, quan els paràmetres d’honestedat no quedaven tan lluny. Quan les coses eren bones per elles mateixes i no pel sol fet de poder quedar com imbècils retratant-nos com a decebuts… O, el més normal, com a estafats.

La factoria de pizzes postmodernes seguirà en forma tot i La Crisi per més que els clients, globals, també puguin inflar les queixes i les exigències a aquesta condició. Per tant, tot i el que arriba a embafar tanta promesa confitada, vigileu molt amb el vinagre i un excés de dieta vegetariana. Correu el risc de perder-vos pizzes com Toy Story 3 o l’últim disc d’Arcade Fire: plats de clara inspiració artesanal i amb aquell toc genial que us garantirà una sensacional digestió. Molt bon profit.

Anuncis

Responses

  1. I jo que m’he deixat arrossegar pel “hype” Metacrític i he anat a veure Toy Story 3. Dec tenir el cor com una pedra perquè he sortit del cine més o menys com havia entrat…

  2. “Oliaf Stone”, nova estrena a la FOX. Próximamente.

  3. ‘Toy Story 3’ és sensacional. Vaig acabar plorant. Per cert, et recomano una pizza en forma de llibre, d’aquestes que no estan als ‘Top 10’. Es diu ‘Una carta molt llarga’, escrit per Mariama Ba. Ja em diràs. Una abraçada, crac.

  4. Avui a casa nostra tocaria pizza si no fos perquè seré fora.

    Hauríem d’importar la pizza ramadà:

    http://www.naciodigital.cat/noticia/17418/telepizza/ramada

    A cal Rèflex n’hi ha una que et tira floretes. Recorda que, com deia el Butà, el halago debilita, eh?


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: