Enviat per: oriolvidal | 08/09/2010

Necessitem l’abisme

Necessitem l’abisme, l’amenaça que ens fa estar alerta i alhora ens permet valorar la fermesa que trepitgem. Reclamem el precipici per no desvariejar amb somnis voladors i temeraris: dóna’m una bona por quan jo vulgui fer surf sobre la gosadia; fes-me tremolar quan la convicció em porti directe a l’escorxador. Sí, la passada de frenada ens capa, però aporta seguretat. En tot això pensava en Roger quan en un sol dia li va arribar una triple oferta temptadora: un treball més excitant, una amant més entregada, un futur incert per reescriure el seu passat. Potser era el Destí que el cridava cap a una plenitud pendent, però ell el va disfressar de parany evidentíssim i malèvol, com si així inflés un descomunal i salvador airbag de prudència.

Advertisements

Responses

  1. Confio que el de la foto sigui el Roger i no tu. Jo no podria pas fer-la. M’imagino en aquesta posició i m’esgarrifo i àdhuc em garratibo. Salut i lletres!

  2. I enhorabona pel regal de Reis! Cal llegir-te tant entre línies, a tu!!

  3. En el meu cas, riscos els mínims!

  4. Gràcies, Gazo! Et dec unes quantes visites, i sóc bon pagador!

    Risky bussiness, Sanuy!


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: