Enviat per: oriolvidal | 26/10/2010

Wikileaks: la necrològica del periodisme

 

Molts són els professionals que saluden amb entusiastes al·leluies cada cop de Wikileaks, aquesta arma de filtració massiva. Ara porta de corcoll els Estats Units pels paperets ocults de l’Irak i “ja era hora!”, “encara hi ha esperança” o “del tot necessari” són els diagnòstics que més pots sentir en qualsevol redacció: imagino que per allò d’evadir les males consciències. En el fons, camarades, Wikileaks no és més que l’acta de defunció del periodisme clàssic; la necrològica dels grans mitjans. Tots van somniar un dia tenir el seu Watergate entre mans, però han acabat venent estampetes de consum universal.

Cada èxit de Wikileaks hauria de fer caure la cara de vergonya a tot aquell que es consideri un peix important en el món de la informació, aquest aquari d’aigües cada cop més turbulentes. Perquè cada bomba de Wikileaks implica la metàfora del fracàs més absolut de la missió periodística. A la fi, hem hagut d’inventar-nos un contenidor per a la veritat, segrestada pels interessos econòmics de les empreses. Ens van vendre que l’Objectivitat havia mort i amb aquest dogma agnòstic es va abonar el terreny al desastre. Avui la veritat ja no cap sencera en els nostres diaris ni es filtra diàfana en els titulars dels telenotícies.

Parlem d’un periodisme pausteritzat, descremat i que garanteixi la digestió plàcida de tothom, aquesta qualitat tan contranatura. Perquè amb tanta subhasta de subvencions i xantatge d’anunciants, amb tanta –en definitiva– dependència de la connexió entre política i finances, podem dir que tot s’ha trasvestit de forma perillosa: la premsa, el pretesament autoanomenat Quart Poder, ha abdicat i tant la informació com l’opinió s’han convertit en un maquiavèl·lic equilibri entre la conveniència i la connivència, entre el que interessa dir i el que no. De vigilant de la democràcia a peça de l’engranatge temptat sempre a pervertir-la.

El pitjor –tot això ja ho van dir Adorno & Horkheimer, els justificants de quatre anys de carrera– és que plou on la tempesta ja ho ha inundat tot massa vegades. Són poc visibles les excepcions irreductibles, les que encara tot s’ho qüestionen i tenen aquells rampells de rascar en el comfort de qui mou els fils. Les pobres són illes enmig d’un sistema aclaparador: notícies d’agències agenciades, portaveus de govern opacs, informacions empaquetades i realitzades pels propis partits, blocs electorals intervinguts per garantir (boníssim oxímoron) “la neutralitat”, rodes de premsa sense preguntes incòmodes (o sense preguntes, l’última tendència), explosió del comunicat oficial, confusió en un maremàgnum d’ítems… i, com a cosmètica, moltes i massa renovacions d’imatges, de disseny i de compaginacions, potser per maquillar l’envelliment d’una feina que agonitza. O es transforma en una altra cosa: el transport d’un producte prefabricat dels gabinets oficials a les llars (ei, i els mòbils) de les audiències.

Wikileaks, el refugi de les goles profundes i del periodisme indomable i intrèpid. Venerable per eliminació, però també, em temo, qüestionable en un futur. Primer, perquè a veure qui vigila el vigilant i el seu sentit de l’oportunitat: la seva responsabilitat, la seva ètica. I segon, perquè el Poder tot ho pot i quan es cansi de perseguir-lo per la via judicial, serà més sibil·lí i optarà per utilitzar-lo. Tan senzill com filtrar-hi assumptes “menors”, però prou escandalosos, per ocultar la veritable carnassa. Però això potser ja està passant.

Anuncis

Responses

  1. El més trist és que estem tan escarmentats de la manipulació mediàtica que no tenim manera d’estalviar-nos els dubtes que expresses al darrer paràgraf. ¿I si realment són independents? ¿I si no deixen de ser-ho mai? Potser això és el que està passant, però ja no sabem ni podem creure-ho.

  2. Coincideixo amb el teu plantejament. I penso que els meus fills, quan siguin adults, no entendran el periodisme tal com està plantejat avui. Ens esperen grans canvis i en el món del quart poder, encara més. Qui vigila el vigilant? Doncs aquests que ara pugen diran: que no hi hagi vigilant ni missatger. Això de la societat de la informació (la nostra) els farà riure!

  3. Nois, perdoneu… però vaig ser pare fa deu dies!
    Es diu Marí, va pesar 3,300 tot i avançar-se vint dies a la data prevista… i, evidentment, estem contents com mai. Pròximament, un post dedicat al primogènit.
    Ara, l’apassionant lluita contra els còlics m’espera.
    Una abraçada, amics!

    • Ei! Per molts anys!

      I perdó pel retard en felicitar-te però a casa anem tan escopetejats… L’altre dia li deia al Marc que ja devíeu haver parit però no trobava el moment de passar per ‘casa teva’. Com va la prova de foc? Perquè la prova de foc és ara, amb la criatureta a casa! ¿Molts còlics? Doncs l’única recepta possible és PACIÈNCIA. I anar pensant que això dels còlics, per norma general, només duren tres mesos (que es fan eterns, sí, però tres mesos).

      Una abraçada ben gran i també felicitats a la mare. I esperem el post dedicat al primogènit!

      • Moltíssimes gràcies. Tot va de conya. El Martí està molt gran per tenir dos mesos i una setmana. Voreja els sis quilets i mig, i sort en té de ser llarg, perquè si no encara seria més “boleta”. Els còlics els tenim aparcats, tot i que vénen de visita un vespre a la setmana i se’ls rep com es pot. He vist que els vostres ja són dos homenets, com aquell qui diu. Felicitats també… i vinga, que hi torno (ep, a escriure, de moment).

  4. Ningú podia dir-ho millor. A sus pies, Magister.

  5. Pròximament? Jo tenia un apunt programat per quan va néixer la meva Arlet, blocaire. Quantes falses promeses…


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: