Enviat per: oriolvidal | 19/12/2010

El devorador de criatures

Un volcà ha sepultat totes les pereses i vicis. És esclat de vida que s’ha endrapat les hores mortes, totes. Llum que esclavitza en delerosa entrega, amo i senyor de territoris i galàxies, de somnis i de sons, de matinades conquerides i de vigílies descobertes. Un sol. Un amor. El nou epicentre, la raó de ser, de patir, de tot. La raó beguda i la il·lusió boja desfermada. Ja ballem la dansa de tan preuat desig; un vals de segrestos i cors robats, un còctel de plors i de baves (les pròpies) que mai no s’acaba. Viure, ara sí, era això: era el teu somriure. Fins al punt que havia oblidat escriure i aquesta petita gàbia on confinava les meves criatures, passatgeres i essencials. Des d’avui, amb el teu permís, les allibero, perquè et facin la glòria, l’humor i la força renovada. Dolç i salat Martí, fill i tresor i Cel regalat: gràcies per venir.

Anuncis

Responses

  1. Fantàstic retorn, mig Cronos mig Fènix. Sempre penso en què pensaran ells quan algun dia llegiran aquests mots.

  2. Hehe. Ja és perico, o què? Enhorabona!

  3. Havia passat per aquí en alguna ocasió i no hi havia moviment. Això ho explica tot.
    Només puc dir una cosa: enhorabona!!! I molta felicitat!!!


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: